Público
Público

Canvi climàtic L'augment dels incendis forestals demana noves estratègies de prevenció

Un nou estudi alerta que el canvi climàtic supera els esforços de precaució actuals i proposa un nou sistema de predicció estacional que servirà per a tota l'Europa Mediterrània.

Imatge d'un bosc calcinat per un incendi a Pontevedra. /REUTERS

LAURA SAFONT

Els incendis forestals són provocats per una diversitat de factors, entre els que juga un paper cada vegada més important el canvi climàtic. Com reconeix Greenpeace, aquest fenomen fa augmentar la virulència dels incendis als boscos però no és la principal causa de la seva propagació. Segons les dades de l'associació ecologista, més d'un 95% dels incendis forestals a l'Estat espanyol es produeixen per factors humans, un dels països del Mediterrani més afectats per aquest desastre natural. A Catalunya es reprodueix la mateixa situació: més d'un 50% dels incendis forestals són provocats per incidència humana i només un 10% per desastres naturals.

Però, què passaria si la tendència mundial demostra que el canvi climàtic sobrepassa els esforços de prevenció fins ara utilitzats i farà augmentar els incendis forestals a tota l'Europa Mediterrània? Són diversos els estudis, de més enllà del Mediterrani, que comencen a relacionar canvi climàtic amb un augment del risc de grans incendis forestals i que consideren que cal replantejar-se les estratègies de prevenció que fins ara es focalitzaven en contenir l'impacte humà sobre els boscos. El darrer estudi, dirigit per la Universitat de Barcelona (UB) i publicat a la revista Scientific Reports, demostra aquests supòsits a través d'una sèrie de models empírics que han de servir per desenvolupar un sistema de predicció estacional diferent de les estratègies utilitzades fins ara per prevenir els incendis a tota la regió de l'Europa Mediterrània.

“Fins ara es coneixia que el risc d'incendi va en augment, però no eren evidents els efectes del canvi climàtic sobre les àrees cremades dels boscos”, explica Marco Turco, un dels autors de l'estudi i investigador del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMMA) de la UB. “Si mesurem l'esforç humà per prevenir els incendis, amb una temperatura cada vegada més alterada, el nivell d'incendis no baixa, sinó que torna a pujar. Continuar amb la mateixa estratègia no és suficient”, considera.

L'estudi ha conclòs que les condicions climàtiques superaran els esforços per prevenir els incendis després de relacionar, gràcies a una gran base de dades extreta del Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), les àrees cremades dels boscos de l'Europa Mediterrània a l'estiu amb indicadors climàtics de sequera i també amb relació al clima precedent. En concret, s'han analitzat més de 40 regions de Portugal, Espanya, sud de França, Itàlia i Grècia entre els anys 1985 i 2011. “L'estudi demostra que hi ha més relació entre els períodes de sequera i els incendis a l'estiu analitzat, mentre que les condicions del clima anteriors tenen un paper menor”, argumenta Turco per explicar l'augment dels incendis.

Tasques d'extinció d'un incendi forestal a Collserola. EFE/Toni Albir

A més, com comprova l'estudi, les condicions de sequera afecten més les zones del nord, més humides i productives que les del sud, i això les fa més vulnerables al risc d'incendis. “És molt important treballar a escala regional”, considera, i posa com a exemple que a l'Estat espanyol hi ha més incendis a Galícia que a Catalunya per aquesta mateixa raó.

Això fa que, com explica l'investigador, en les dècades vinents augmentin les condicions de sequera a les zones analitzades del Mediterrani i calgui desplegar noves accions de prevenció d'incendis relacionades amb evitar aquests episodis de sequeres en un futur. “Els models empírics que hem fet servir per establir la relació entre sequera i àrea cremada tenen capacitat predictiva”, defensa. “El pròxim pas serà utilitzar prediccions de sequera per obtenir una predicció d'area cremada de cara al pròxim estiu” i, per tant, d'avançar-se als grans incendis forestals que s'acosten amb la pujada de les temperatures. Tot i això, precisa, “no existeix una relació entre sequera d'estiu i incendis. És important preparar-se per extingir tots els incendis i no només esperar a la temporada d'estiu”.

Catalunya, laboratori del nou model de predicció estacional

És precisament a Catalunya, una de les regions analitzades a l'estudi, on els investigadors de la UB estan provant l'estratègia de predicció estacional que relaciona canvi climàtic amb un augment del risc d'incendis. “Un model que permet obtenir informació fidel amb mesos d'antelació és utilitzar 'les condicions de persistència': això vol dir que si tindré condicions de sequera a la primavera o els mesos anteriors és més probable que tornem a patir sequeres a l'estiu”, explica. “L'any passat vam aplicar aquest model donant informació durant la primavera de la perillositat d'incendis a l'estiu i ha funcionat raonablement bé”, raona.

Al costat d'implementar aquesta nova estratègia basada en la predicció climàtica, Turco deslegitima una gestió dels incendis que es concentra en la total extinció. “És l'estratègia més important al Mediterrani però pot acabar tenint un efecte limitat a llarg termini”, defensa. I s'explica: “Als EUA es van adonar que acabar amb tots els incendis provoca que hi hagi més creixement de vegetació que mai es crema, per tant més combustible que alimenta el foc, i això pot provocar que en un futur hi hagi incendis més grans”.

L'investigador, de tota manera, creu que encara es poden adoptar més mesures de prevenció relacionades amb l'esforç humà com s'ha fet fins ara, i defensa “preparar la població que viu al límit dels boscos perquè són els primers que poden patir incendis” o “millorar el sistema d'alerta”. També considera imprescindible netejar els boscos i posar tallafocs per “no deixar àrees que poden ser potenciament cremades” sense una mínima prevenció a l'incendi.