Este artículo se publicó hace 2 años.
Cas PegasusMargarita Robles sabia que era víctima d'espionatge quan es va negar a reconèixer la vigilància a l'independentisme
Fonts socialistes reconeixen que "alguna cosa estava passant perquè la ministra de Defensa es negués a parlar i fes semblar culpable el president", mentre l'independentisme desconfia de la informació de Moncloa i Junqueras es pregunta per la credibilitat
María José Pintor
Madrid-
"Com més ocultava la ministra de Defensa sobre Pegasus, més culpable semblava el president". Fonts socialistes i del món independentista confirmen a Público que ara cobren sentit les paraules de Margarita Robles al Congrés, quan assegurava que al CNI "tot és legal" i que no podia revelar secrets. "¡Margarida ho sabia, com no ho sabrà qui controla el CNI!", asseguren a aquest mitjà diputats del PSOE.
Per part seva, el diputat d'EH-Bildu Jon Iñarritu entén que el Govern espanyol i Margarita Robles estaven al corrent de les escoltes a l'independentisme quan aquesta les negava en seu parlamentària, perquè ja fa un any l'exministra Arancha González Laya va tenir un atac i en va informar. "És molt pelegrí l'argument que se n'assabenten un any després". Tot i que reconeix que no creu que la informació de Moncloa sobre les intervencions a Pedro Sánchez i Margarita Robles sigui falsa.
Interpreta el diputat basc que hi ha una falta de seguretat quan s'arriba al president i lamenta que el Govern estatal no estigui a l'alçada "quan hi ha desenes de persones que han vist vulnerats els seus drets".
Per a Iñarritu, "no actuen de la mateixa manera que quan denuncien el que és seu. Tenen clar que si és el cas va ser un atac extern, però en el cas dels independentistes el Govern va tenir tres estratègies successives: primer negar-ho, la segona va ser admetre una part de l'assumpte, dient que era legal i pocs casos, i finalment, posar el focus en el seu cas obviant la resta".
Les esquerres, molestes amb les formes
Des de les esquerres, a més, es mostren molestos per les formes de la ministra de Defensa i, com aquest dilluns avançava Público, Podemos vol conèixer si Moncloa ha sol·licitat investigar eventuals punxades a ministres de la seva coalició.
Però sobretot recorden aquest moment de la seva intervenció que apunta que sabia això de l'espionatge al mateix president i a ella mateixa, encara que no estava autoritzada encara pel ministre Bolaños i Sánchez a revelar-ho: "Quan vingui la directora del CNI, els presents a aquesta comissió que tant ho estan demanant, s'emportaran una sorpresa quan surtin aquestes informacions". Efectivament, així ha estat.
Lluny d'aplacar els ànims per l'espionatge al món independentista a través de Pegasus, la confirmació de Moncloa sobre la intervenció dels telèfons oficials del mateix president del Govern, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, només dispara encara més les alarmes entre el bloc de la investidura.
Pocs dubtes mostren les seves senyories en privat, i fins i tot diversos en públic, també entre les files socialistes, sobre si Margarita Robles coneixia que fins i tot ella mateixa tenia el telèfon punxat quan es resistia a donar informació al Congrés sobre aquest espionatge i la implicació o no del CNI a la intervenció als mòbils de diputats catalans.
El PP mou fitxa
Mentre que la paraula de la ministra de Defensa es posa en dubte per tot el bloc independentista i en part des de les files socialistes, el PP mou fitxa pel seu compte i envia una persona propera a parlar amb diputats independentistes per assegurar-los que sap de bona tinta que els seus telèfons també estan punxats.
A més, aquesta gola profunda popular, que assegura conèixer de primera mà el que passa al CNI, assegura almenys un d'aquests diputats independentistes -segons ha pogut saber Público- que l'espionatge amb Pegasus a Espanya arriba a 1.500 càrrecs públics de l'Estat i les autonomies.
L'home del PP que porta l'alarma a determinats parlamentaris s'atreveix a parlar fins i tot del cost per intervenir cada telèfon: 6.000 euros. Xifra que sembla molt per sota del cost real d'aquest tipus d'espionatge. El que no ha confirmat és si va ser durant el Govern de Rajoy quan es va iniciar la suposada vigilància que denuncia.
De negar l'espionatge a admetre'l
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, reconeix a Público que qüestiona la credibilitat de l'espionatge a Sánchez i que Robles no sabés dimecres, i ara sí, de la vigilància al mateix president. Segons les seves pròpies paraules, "el Govern espanyol, en pocs dies, ha passat de negar l'espionatge, a admetre'l i justificar-ho, tal com va fer la ministra Robles a la seu parlamentària. Ara també resulta que els han espiat".
Junqueras es pregunta quina credibilitat poden tenir "aquests girs de guió, aquest relat que permanentment estan construint per evitar assumir responsabilitats". Al seu entendre, "el Govern dona més credibilitat a una investigació feta per ells mateixos i per a ells mateixos, que no pas una investigació realitzada per una entitat internacional de prestigi i publicada per un mitjà internacional de prestigi —encara que la ministra potser no el conegui. A nosaltres ens generen molt poca confiança", ha explicat a Público.
El president d'ERC entén que al marge que es creguin o no que Margarita Robles ho sabia o de si també poden haver punxat el telèfon i el de Sánchez, "això no dilueix les responsabilitats que el Govern espanyol ja hauria d'haver assumit per l'espionatge massiu que han portat a terme contra almenys 60 persones del moviment independentista català, periodistes i advocats”.
Junqueras: "Cada dia que passa és més difícil que la ciutadania catalana, o que qualsevol demòcrata, pugui tornar a teixir la confiança que el mateix Govern espanyol està danyant"
Al seu parer, "cada dia que passa és més difícil que la ciutadania catalana, o que qualsevol demòcrata, pugui tornar a teixir la confiança que el mateix Govern està danyant. Quan nosaltres demanem que investiguin sobre l'espionatge, responen que la llei els impedeix respondre. Quan els espien a ells -o això diuen- no tenen cap inconvenient a anunciar-ho i acudir als tribunals. Per què?".
Prova principal al procediment
El Govern, a través de l'Advocacia de l'Estat, ja ha interposat una denúncia en què inclou dos informes elaborats pel Centre Criptològic Nacional (CCN-CERT) amb data del 30 d'abril del 2022. Aquests informes constituiran la prova principal al procediment.
Des del moment en què l'Audiència Nacional accepta la denúncia del Govern sobre l'espionatge de Pegasus, qualsevol altre jutge que estigui investigant aquest programari espia a Espanya s'ha d'inhibir a favor del Jutjat Central d'Instrucció número 4. Totes les altres querelles s'han d'acumular a aquesta, incloses les que ja han presentat i anunciat els partits i líders independentistes catalans.
El titular de l'esmentat jutjat, José Luis Calama Teixeira, el remetrà al Jutjat Central d'Instrucció Degà, perquè es procedeixi al repartiment al qual per torn correspongui.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..