Público
Público
casa buenos aires

Casa Buenos Aires, revulsiu per als joves de Vallvidrera

L'ocupació de l'edifici frena un projecte hoteler de luxe. Ara viu sota l'amenaça de desallotjament que una congregació religiosa manté tot i que l'Ajuntament l'expropiarà per la ciutat.

Casa Buenos Aires. Bru Aguiló
Casa Buenos Aires. Bru Aguiló

Hi ha qui diu de Vallvidrera que és com un poble a part de Barcelona. Aquest barri està allunyat de l'aldarull de la ciutat, li envolta el verd de Collserola i té unes vistes que deixen bocabadat. A això se li afegeix que figura entre les zones més avantatjades quant a renda familiar disponible per capita. No obstant això, no tot són comoditats en aquest entorn de postal. Ja es va posar de manifest fa una dècada, si s'ha de jutjar pel resultat d'una consulta simbòlica organitzada pels veïns, els participants dels quals van votar en massa a favor d'independitzar-se de Barcelona perquè l'Ajuntament no prestava suficient atenció a les seves necessitats.

La Casa Buenos Aires era un hotel i, fins al seu abandonament, una residència per a gent gran

Ara són els joves els qui han fet un pas al capdavant: per les dificultats per emancipar-se al barri i manques com no tenir un lloc on reunir-se, fins al punt que havien arribat a improvisar trobades en una furgoneta o en un caixer automàtic. Tot això va canviar després de l'ocupació al març de 2019 de l'antic Hotel Buenos Aires, un edifici imponent que va camí de ser expropiat per l'Ajuntament i passar a engrossir el llistat del patrimoni de la ciutat, salvat per l'obstinació veïnal.

Independitzar-se a Vallvidrera és molt difícil perquè és un barri que s'està "elititzant"

L'antic hotel, que està en el número 31 del carrer Mont d’Orsà, ha estat canviat de nom com a Casa Buenos Aires. Resideixen en ell una vintena de joves, la major part entre 25 i 35 anys. La seva portaveu, Eulàlia Castelló, diu que la ubicació privilegiada de Vallvidrera ha facilitat que sigui "un barri que es va elititzant", i troben a faltar espais de relació veïnal. És una funció que en el seu moment havia exercit la casa quan era residència de gent gran i que ara tracten de recuperar amb les activitats que alberga. En ella es reparteixen les cistelles de verdures de la cooperativa de consum ecològic Ca Pujades, assaja la coral, es fa teatre i pilates, i s'ha instal·lat un casal de joves. Es busca que també sigui atractiva per a la gent gran amb esdeveniments com un concert de música barroca, tractant així de "atendre a tota la diversitat de Vallvidrera", detalla Castelló.

Els joves que l'ocupen estan acuitats per les dificultats d'accés a l'habitatge. "Qualsevol jove que vulgui emancipar-se ha de destinar bona part o tot el seu salari a pagar el lloguer", lamenta Aritz, un dels residents, i Mateu li posa xifres a la seva experiència: vivia en un pis compartit a Gràcia que costava més de 800 euros mensuals i, després de deixar-lo per acudir a la Buenos Aires, el preu va pujar a almenys 1.300 euros. Aritz i Mateu són noms ficticis d'aquests dos residents, que prefereixen mantenir-se en l'anonimat. A la casa tracten d'ajudar a qui es queda sense treball, com Mateu, que des del confinament de març ha perdut la seva principal ocupació. "La xarxa que reivindiquem té la seva primera expressió dins d'aquestes parets", diu Aritz.

Abans els joves s'havien reunit en una furgoneta o fins i tot en el caixer d'un banc

A més, la Buenos Aires ha trencat amb la inèrcia que empenyia als joves a no romandre en el barri per la falta d'oci. Havien acabant celebrant algunes trobades en un lloc d'allò més insospitat, confessa Mateu: "L'únic local climatitzat que està obert després de les 10 de la nit és el caixer de La Caixa". A tot això cal afegir la falta d'un bus nocturn fins al centre. Va acabar creant-se en 2017 només fins a Sarrià, però la pandèmia se l'ha emportat per davant.

La casa va començar com a hotel a la fi del segle XIX, en l'última etapa del modernisme. Més endavant es va convertir en residència d'estudiants, centre d'acolliment de refugiats i malalts durant la Guerra Civil, i la residència d'ancians Betània, propietat de la Companyia de les Filles de la Caritat –dependent dels pares paüls– i que es va traslladar fa gairebé una dècada. Des de llavors la finca va estar buida fins a l'ocupació. Entretant els veïns van reclamar sense èxit catalogar l'edifici per preservar-lo i va sorgir una proposta de comprar-lo per 2,5 milions per destinar-lo a cooperativa d'habitatge per a majors de 55 anys, però els pares paüls no volien asseure's a negociar per menys de quatre milions, segons Castelló. "Ja es veu clarament que la seva intenció és especular amb la casa", retreu la portaveu.

Desallotjament amb data oberta

A finals del 2018 els pares paüls tenien entre mans un acord de compra-venda amb la societat d'inversió immobiliària London Private Company, que havia previst derrocar l'edifici i construir un nou per fer un hotel de luxe. Allò, juntament amb que el Consistori va desoir les peticions de protecció de l'immoble, va precipitar l'ocupació. "Amb ella s'ha posat la casa sobre el mapa", recalca Castelló. La venda no es va acabar executant i l'edifici es va mantenir en mans de la congregació religiosa, que continua tractant de desallotjar els joves. Fa una setmana que desenes d'okupes i veïns van evitar el seu desallotjament per part dels Mossos d'Esquadra, però l'ordre judicial per dur-ho a terme té data oberta i podria intentar-se de nou.

El consistori reclama que el projecte okupa té un "gran arrelament social" al barri

Els okupes recelen de les intencions de l'Ajuntament per salvar la casa. "Si no estem nosaltres, és més fàcil que es desfaci de la intenció d'expropiar i facilitar als pares paüls continuar amb les seves intencions", defensa la portaveu. No obstant això, i després de l'intent de desallotjament, el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, va dir que aquest "no era oportú ni proporcional" i va sortir en defensa de la Casa Buenos Aires per ser "un projecte amb un gran arrelament social". L'Ajuntament es va posar en contacte amb els pares paüls, els va recordar que ha posat en marxa l'expropiació, que podria culminar-se en dos anys, i va reclamar que s'asseguin a negociar. "Nosaltres estem disposats a cobrir les despeses que ha de carregar la propietat amb aquesta ocupació no consentida i a donar seguretat jurídica al projecte que hi ha allà, aconseguint algun tipus d'acord de lloguer social o una cessió temporal, ja sigui al col·lectiu [okupa] o a l'Ajuntament, que és el futur propietari", va comentar el regidor. La resposta dels pares paüls va ser que "ho estudiaven".

L'Ajuntament reclama als pares paüls que no desallotgin la casa

Per a Aritz, "s'ha demostrat que, si no hi ha una massa important de gent estrenyent, l'Administració mai donarà una resposta que satisfaci les demandes veïnals".L'ocupació de la casa ha tingut el seu impacte en Vallvidrera. Castelló reconeix que durant els primers mesos va ser "un xoc social", si bé assegura que han aconseguit fer entendre "que l'ocupació és necessària contra l'especulació immobiliària". La presidenta de la Associació de Veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, Clara Raich, admet que al principi la iniciativa va poder aixecar suspicàcies, però els okupes "han demostrat que venien per generar comunitat", amb el que tenen el seu suport. L'Ajuntament preveu crear a la casa 37 habitatges per a joves i gent gran, algun equipament, i catalogar l'edifici. Okupes i associació veïnal reclamen un procés participatiu per definir els usos de la casa, i estan conjurats per a rebutjar un hipotètic nou intent de desallotjament. Castelló avisa que executar-ho "pot ser una espurna" que caldegi els ànims en plena pandèmia i a pocs mesos de les eleccions catalanes, i Raich garanteix: "Si vénen [a desallotjar], allà hi serem".

Crear comunitat amb vistes a Barcelona

Els jardins de la Casa Buenos Aires són un lloc en el qual qualsevol podria estar hores observant la ciutat amb la mar de fons. L'ocupació ha reactivat la vida a la finca i al barri. "No hi havia espais de socialització. Aquest és un barri molt pensat per a dormir", sosté Aritz, un dels habitants. Té centre cívic, un mercat que renaixerà com a equipament cultural i, ara, la Buenos Aires.