Público
Público

Catalunya registra 135 baixes laborals per dolor menstrual des de l'entrada en vigor del permís el juny passat

Metgesses valoren que aquest dret trenca tabús però avisen que no arriba a totes les dones amb regles incapacitants

Capsa de productes menstruals al local de l'associació Lola No Estás Sola, a Nou Barris, disponible per a les usuàries de l'espai. CLAUDIA FRONTINO
Capsa de productes menstruals al local de l'associació Lola No Estás Sola, a Nou Barris, disponible per a les usuàries de l'espai. CLAUDIA FRONTINO.

L'1 de juny del 2023 va entrar en vigor a l'Estat el dret a demanar la baixa laboral per dolor menstrual incapacitant. Des d'aleshores i fins al febrer, a Catalunya s'han registrat 135 permisos per aquest motiu, segons dades del Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social a què ha tingut accés l'ACN. A tot l'Estat, 1.324.

En declaracions a l'ACN, la doctora Alba Martínez, metgessa de família del CAP Passeig de Sant Joan, celebra que es comencin a trencar "tabús" sobre la menstruació, però avisa que les baixes registrades són "molt poques". "Segurament se'n necessiten més de les que es donen", apunta. La cap d'Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de Vall d'Hebron, la doctora Elena Carreras, destaca la importància d'una mesura que "obre camí".

La baixa laboral per dolor menstrual incapacitant és un dret recollit a la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, aprovada al Congrés dels Diputats el febrer del 2022 amb l'objectiu de blindar drets en matèria de salut menstrual. La coneguda com a llei de l'avortament no estableix una sèrie de requisits concrets per poder sol·licitar el permís per menstruació incapacitant.

És el metge de capçalera qui determina si el dolor és incapacitant, així com la durada de la baixa laboral, com passa amb moltes malalties comunes. Des de l'entrada en vigor, s'han registrat 135 baixes per menstruació incapacitant a Catalunya i, en el conjunt de l'Estat, 1.324. La dada fa referència al nombre de permisos registrats i no al de persones que el sol·liciten, atès que una mateixa pot demanar la baixa per aquesta raó sempre que ho necessiti.

"És un avenç perquè abans moltes persones anaven a treballar amb dolor per no haver d'afrontar que potser no se les creurien", reivindica. "Aquest permís fa perdre la por a persones que fa un any també se'ls podia donar la baixa per dolor incapacitant, però que depenia més del tarannà o manera de veure-ho del professional sanitari", observa Martínez, que forma part de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

La doctora Carreras, experta en perspectiva de gènere en salut, també destaca que per a les dones amb aquest dolor incapacitant "ja estava més que justificat" agafar la baixa abans de la mesura. Ara bé, la cap d'Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de Vall d'Hebron fa notar que "no és el mateix agafar una baixa general per no trobar-se bé que tenir el dret a agafar la baixa per regles invalidants".

Martínez considera que les baixes registrades són "poquíssimes" i creu que "hi ha moltes persones que no saben que tenen dret a aquest permís". També atribueix les dades a la "por" de perdre la feina o que els companys les mirin "malament".

La majoria de les dones que s'apropen a la consulta per demanar la baixa són joves i amb feines estables

Aquesta metgessa de família explica que la majoria de les dones que s'apropen a la consulta per demanar la baixa són joves i amb feines estables i parla de les dificultats de les més vulnerables per accedir al permís. Martínez lamenta que "les que més ho necessitarien són les que menys ho saben o les que menys poden accedir al sistema" i posa l'exemple d'una treballadora familiar, interna, que cuida una persona gran i treballa sis o set dies a la setmana: "És un perfil que pot tenir tant de dolor com qualsevol altra dona, però no vindrà a demanar la baixa perquè sap que és inviable que cada mes deixi de treballar un o més dies".

La mitjana de durada de les baixes se situa en 3,16 dies, segons les dades del ministeri corresponents a l'Estat espanyol. En el cas de les dones ateses per la doctora Martínez, acostumen a demanar permís per un sol dia o, com a màxim, per dos. "Penso que les persones són qui més es coneixen i, si em diuen que -el dolor- només és avui, jo m'ho crec", assegura. Tot i això, admet que "sempre" li demanen el permís amb "reticències", ja que, tot i que es tracta d'un dret, "tenen por que a la feina pensin que es gronxen, que són unes exagerades o que ho fan per escapolir-se".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?