La cefalea en agrupaments, popularment coneguda com a cefalea del suïcidi, és un dels tipus de cefalàlgies -mals de cap- més doloroses que existeixen. És infreqüent, però ocupa el segon lloc dintre de les cefalees primàries després de la migranya. A l'Estat, hi ha 47.000 persones afectades per la cefalea del suïcidi. El 20% són cròniques i el 10% no responen als tractaments convencionals.

Ara, l'Hospital Clínic de Barcelona ha fet un pas de gegant per millorar la vida dels pacients amb cefalea del suïcidi. El grup multidisciplinari de Cefalea i Àlgia Facial, dirigit per la doctora Neus Fabregat, de l'Institut Clínic de Neurociències, ha desenvolupat un mètode basat en l'estimulació cerebral per frenar els episodis d'aquest tipus de cefalàlgia. I el resultat ha estat un èxit. 

Per primer cop a l'Estat, s'han implantat elèctrodes en una àrea del cervell propera a l'hipotàlem d'un pacient, per procedir després a fer-ne una estimulació. La principal singularitat de la intervenció, detalla el centre en un comunicat, rau en el fet que s'ha monitorat simultàniament l'activitat cerebral per poder detectar patrons i preveure noves crisis.

Tres mesos després de l'operació, la quantitat i la intensitat dels episodis que afectaven el pacient ha reduït significativament: ha passat de tenir cinc episodis de cefalàlgia al dia a no presentar-ne cap o algun d'esporàdic i poc intens, que no requereix ni medicació. L'home, de 58 anys, ha  tornat a conciliar el son, recuperant les ganes de fer activitats personals i socials que havia abandonat com anar en moto.

La simptomatologia principal de la cefalea del suïcidi són episodis bruscos de dolor molt intens que poden arribar a invalidar la zona de la cara i de l'ull. Normalment, duren entre 30 minuts i 3 hores, en qualsevol moment del dia o de la nit. També s'acompanyen d'altres símptomes com llagrimeig i caiguda de la parpella, a més de congestió o secreció nasal. Els episodis solen ser estacionals, és a dir, solen produir-se en mesos concrets de l'any.

Prevenir futures crisis 

Els elèctrodes implantats han començat a registrar l'activitat cerebral del pacient i s'espera poder obtenir dades rellevants que permetin preveure possibles episodis. D'aquesta manera, es pretén que l'estimulació cerebral pugui ser discontínua i que es dugui a terme només quan es detecti la possible crisi. Així mateix, es podran reduir els efectes secundaris sobre el cervell i les seves connexions, i allargar la vida de la pila del generador implantat.