Com seran els cinemes del futur (pròxim)?

En un futur que de moment es dibuixa sense vacuna contra el coronavirus, són molts els costums i hàbits que han de canviar. Entre ells, la proposta de les sales de cinema, cridades ara a convèncer uns espectadors a priori amb més seguretat i comoditats a casa seva. Els reptes són tants com les incògnites en un escenari on per sort també hi ha certeses i girs de guió inesperats, com la imposició de la Generalitat de tancar, tombada més tard per un revés judicial. Entre tanta acció, els cinemes tenen molta feina al davant si volen sobreviure a la pitjor pel·lícula de terror que mai haguessin imaginat.

Davant dels que vaticinen un món de projeccions només en streaming, la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Virginia Luzón hi veu més aviat "un futur integrador" pel fet que l'arribada de les plataformes digitals no serà ni molts menys el final del cinema. No ho va ser tampoc l'arribada de la televisió o l'aparició de les noves formes d'oci digital. "Sí que és veritat, però, que el cinema tal com el coneixem avui, haurà de canviar forçosament i adaptar-se per sobreviure a les noves exigències d'un públic cada cop més ben satisfet en la seva demanda audiovisual", detalla.

Tarrazón considera que la producció cinematogràfica de les plataformes en 'streaming' viu una "bombolla" que perd més diners dels que genera

Respecte a això, el president del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, considera que la producció cinematogràfica de les plataformes en streaming viu una "bombolla" que perd més diners dels que genera. Assegura que són models que gasten en producció tot el que ingressen i que tenen una quantificació en forma de subscripcions, no de taquilla, de manera que es tracta de "models que encara han de demostrar si són sostenibles".

Davant de l'amenaça de les plataformes, Tarrazón defensa que els cinemes són "el format per excel·lència" i que és la manera com el llenguatge audiovisual "satura els cinc sentits" perquè el so i la música entren molt millor al cap de l'espectador i permeten que el seu camp visual estigui totalment absorbit. "La concentració és més gran, i també ho són l'atenció i la sensació d'immersió", afegeix. Per a Luzón, el cinema en persona "és veure el discurs audiovisual en tota la seva esplendor, la qual cosa no es pot fer en cap altra mena de pantalla, i la mida de la pantalla i el sistema de so mai podran ser igualats per un equip audiovisual domèstic, per pura qüestió d'espai i de cost".

Derrocar el 'home-cinema'

D'aquesta manera, la forma de sobreposar-se a les plataformes passarà segons Luzón perquè el cinema del futur aposti entre d'altres pel "gran espectacle, per derrotar les tecnologies home-cinema en el seu terreny, amb més mitjans, més imaginació, més qualitat d'imatge i so". Tanmateix considera que el cinema sempre tindrà un racó per aquelles propostes més experimentals i arriscades que s'escapin del que amenaça en convertir-se en la fórmula magistral del consum en plataforma.

S'imposarà l'experiència cinematogràfica d'immersió en espais grans

Tarrazón auspicia que el futur de les sales passarà per "enormes inversions" i a on la sala sense mitjans no tindrà sentit. El que s'imposarà serà l'experiència cinematogràfica d'immersió en espais grans. Per a ell, qualsevol pel·lícula en aquest format serà molt més impactant que una cinta consumida en el format domèstic, de forma que els espais hauran d'estar molt ben equipats, amb pantalles que desbordin l'experiència dels consumidors, i donar un servei excel·lent amb comoditats i que "doni les condicions per superar les barreres que implica sortir de casa".

És a dir, per a Tarrazón "l'experiència ha de ser més única" alhora que el model econòmic serveixi per pagar les factures. Tarrazón confia en el futur de formats de projecció com el 4DX (que simulen al seient boira, pluja, vent, olors i sons més intensos), i aconseguir "sensacions bèsties", que converteixin el visionament d'una pel·lícula en un procés físic.

Per a Luzón, tot i que les superproduccions hi han de tenir un pes important, no necessàriament s'hi dedicaran exclusivament: "Es pot tendir a pensar que els cinemes potenciaran l'estrena de les superproduccions més pensades en el gran públic per no perdre beneficis, però també hi ha espai per a produccions menys ambicioses adreçades a un altre públic que vol gaudir d'un cinema crític, documental, o simplement alternatiu".

Respecte al cinema immersiu, considera que no té per què guanyar pes, donat que en les sales de cinema s'han fet moltes proves, "però no totes han tingut gaire èxit, ni el cinema en 3D acaba de ser un producte atractiu per l'audiència, perquè té mancances de narrativa pròpia". Davant d'això considera que la narrativa és la clau en la construcció del relat audiovisual i és el que fa que la història avanci: "Fer narratives immersives serà tot un repte!".

Sobre un futur amb estrenes cinematogràfiques a les plataformes, Luzón recorda que ja eren un fet abans de la pandèmia, com va succeir amb Roma d'Alejandro González Iñárritu a Netflix. Tanmateix afegeix que "és veritat què en un context com l'actual aquest fenomen es veu afavorit" al permetre visionar des de casa una gran estrena sense tenir cap risc de contagi. Però avisa que aquest visionat "no és l'experiència de veure una pel·lícula en un cinema, cada pantalla té les seves peculiaritats i diferències en com es gaudeix el relat audiovisual".

Religió col·lectiva

Com a fenomen de religió col·lectiva, el cinema a la sala seguirà tenint un valor diferencial. Luzón en remarca la pervivència dels vells usos socials lligats a l'experiència d'anar al cinema "per compartir unes hores que inclouen també un abans i un després de la projecció a la sala fosca, amb tot un protocol de costums i converses, en el que la pel·lícula fa d'element cohesionador".

"Hi ha moments en què la màgia del cinema crea sinergies i complicitats compartides com quan a tots els espectadors se'ns escapa un sospir en el moment que es resol una escena de màxima tensió o un crit d'esglai davant d'un ensurt en una pel·lícula de por, o, fins i tot, un aplaudiment general i col·lectiu per premiar un final feliç o un càstig adequat pel dolent de tot", exemplifica Luzón. Ella considera que segurament són aquests moments els que compensen les incomoditats que pot provocar la presència física a la sala, com la mascareta.

Venda anticipada i 'business intelligence'

Tarrazón considera que els cinemes s'han de convertir en prescriptors, és a dir, proposar descobriments cinematogràfics als seus clients

Tant des de les sales com des del món acadèmic resulta complicat imaginar noves mesures que les sales podrien dur a terme per conviure en un món de pandèmia més enllà de les que ja prenen, com el distanciament i les mascaretes: "Moltes ja estan implementades, com la venda anticipada i la tria de seient a la sala, el que fa que puguis conèixer amb antelació on estaràs situat davant la pantalla abans d'arribar a la sala de cinema".

A banda de totes les mesures que ja s'estan implementant, Tarrazón considera que els cinemes han de flexibilitzar la programació i sobretot convertir-se en grans prescriptors dels seus espectadors; és a dir, proposar descobriments cinematogràfics als seus clients, dels quals coneixen el perfil i l'edat. "S'ha d'afinar la business intelligence", diu, i saber què volen els clients, per exemple una cinta xilena independent que no té pressupost per a fer prou soroll per si mateixa, però encaixa perfectament en els gustos del públic de determinada sala. En aquest terreny les sales hauran de contribuir a agilitzar el procés de decisió d'una pel·lícula per part de l'espectador, tria que ara li pren una bona estona a casa cercant la producció que més li interessa.

Un model econòmic sostenible

En aquest sentit, per a Tarrazón el repte més gran de les sales serà construir un model econòmic sostenible davant les greus restriccions imposades pel coronavirus: "Les mesures sanitàries, a banda de tenir un cost, impliquen tenir menys sessions i més temps de neteja i ventilació. Fer menys sessions és reduir la capacitat productiva, i tenir menys aforament".

Com entomen això les sales? Per a Tarrazón "la crisi sanitària és temporal, però com més temps duri, més recursos demanarà a les empreses i menys ho resistiran". El president del gremi recorda que els cinemes són empreses intensives de gran capital i calen cinemes grans que facin grans quantitats d'espectadors, i afegeix: "El cinema ha de ser un oci popular, mai exclusiu", i recorda que mai serà un negoci de marge, sinó de volum, per tant cal garantir la suficient afluència de públic per a la seva supervivència.

Els experts descarten que els autocinemes es consolidin com una alternativa

Sobre els auto-cinemes com a sortida, Tarrazón assegura que és "absurd" pensar que són el futur perquè a banda de no considerar-los viables, proposen una experiència que no és la idea romàntica de la pel·lícula de Grease. Entre altres inconvenients assenyala el fet de sentir la pel·lícula a través dels altaveus del cotxe, els inconvenients ecològics que suposa l'assistència en vehicle privat i l'angoixa de ser quatre persones dins d'un cotxe amb xafogor.

Igualment Luzón assegura: "Són un fenomen molt puntual, una mena de residu del passat que no crec que mai torni a tenir l'èxit que va arribar a tenir als anys 50, sobretot als Estats Units", i recorda que a tot l'Estat només hi ha mitja dotzena de sales de cinema condicionades per gaudir de l'experiència de veure una pel·lícula des del cotxe, però fins i tot la pandèmia ha limitat també el seu accés i per tant no s'han convertit en el substitut dels cinemes com alguns titulars massa apressats s'havien precipitat a predir.

El futur és un interrogant en el terreny empresarial, i Tarrazón està convençut que l'únic que canviarà la pandèmia és el model de negoci. Aventura per exemple que les productores facin un format de pel·lícula pensat per a veure a casa, i un altre format per a ser projectat en cinemes, proposant experiències diferents. "Hi ha moltes teories", remata Tarrazón davant la incertesa del futur més proper.