Público
Público

El Constitucional guanya temps davant l'última carta de Junqueras, rebutjada pel Suprem

El TC posposa la decisió sobre la permanència a la presó del líder d'ERC, mentre que el Suprem nega que una recent sentència del Tribunal d'Estrasburg sigui aplicable al cas de nou dels dirigents independentistes que s'asseuran a la banqueta a partir de la setmana vinent. El Tribunal Europeu de Drets Humans va emparar al novembre el parlamentari turc Selahattin Demirtas, en dictaminar que va ser mantingut a la presó durant dues campanyes electorals seguides en "un intent per asfixiar el pluralisme i el debat polític"

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Oriol Junqueras arribant a l'Audiència Nacional el 2 de novembre de 2017.

Pas a pas, el Tribunal d'Estrasburg cobra cada vegada més pes en l'estratègia de defensa dels dirigents independentistes processats pel Suprem, el macrojudici dels quals arrencarà la setmana vinent. La recerca de suports a Europa sempre ha estat fonamental per als dirigents independentistes; mai han amagat que la silueta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es dibuixa amb nitidesa en l'horitzó de les defenses dels 12 acusats -malgrat les seves diferències de estratègia-, però les decisions d'Estrasburg ja han estat arrossegades al tauler, per passar a influir directament en aquesta pantalla de la causa judicial.

L'ona expansiva dels pronunciaments del TEDH s'ha deixat notar aquest dilluns al Tribunal Constitucional, que ha decidit posposar la seva decisió sobre la posada en llibertat del líder d'ERC i exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, a la presó des del 2 de novembre de 2017. La divisió entre els magistrats els ha portat a endarrerir aquesta decisió, previsiblement fins després de l'arrencada del judici al Procés, tal com ha avançat La Vanguardia.

I és que el dictamen del TEDH sobre l'anomenat cas Demirtas és una de les bases amb què compta l'equip legal de Junqueras. El 4 de gener, la seva defensa va afegir al recurs d'empara presentat al febrer de 2018 -sobre el qual el Constitucional encara no s'ha pronunciat-, un escrit en el qual enarborava aquesta sentència d'Estrasburg.

En concret, el 20 novembre de l'any passat, el TEDH va donar suport a l'exlíder del prokurd Partit Democràtic dels Pobles, Selahattin Demirtas. Estrasburg va dictaminar llavors que Turquia va mantenir Demirtas a la presó durant dues campanyes electorals en "un intent per asfixiar el pluralisme i el debat polític, fonamentals en una societat democràtica". Turquia no és part de la UE, però sí del Consell d'Europa, i la decisió del TEDH és vinculant, si bé el seu president, Recep Tayyip Erdogan, es mostra reticent a acatar aquesta sentència.

Paral·lelament, mentre el Constitucional guanya temps, el Tribunal Suprem ha negat -també aquest dilluns- l'existència de similituds entre els casos de Junqueras i vuit processats més, i el del líder opositor Demirtas. En els seus respectius escrits de defensa, presentats aquest mes, 9 dels 12 dirigents independentistes que s'asseuran a la banqueta reclamaven ser posats en llibertat, emparant-se en aquesta resolució d'Estrasburg.

En una resolució donada a conèixer quan falta una setmana per a l'arrencada del judici, el Suprem rebutja les seves peticions, i esgrimeix que el cas Demirtas "no presenta una identitat substancial" amb el dels dirigents independentistes presos, "més enllà que la persona privada cautelarment de llibertat estava sotmesa a una investigació penal i era, com algun dels processats en aquesta causa, membre d'una Assemblea legislativa".

Segons el Suprem, i mentre l'empresonament del líder prokurd "podria arribar a implicar un trencament de la legitimitat democràtica", els nou processats estaven "plenament integrats en les estructures de l'exercici de poder autonòmic", i per tant no "expressaven la silenciada veu del discrepant enfront d'una política hegemònica que s'imposa sense contrapesos".

"No existeix persecució per les idees. No es criminalitza una ideologia. De fet, la ideologia que amb tanta legitimitat democràtica professen els recurrents sosté ara el mateix govern autonòmic, i està present a les institucions de les quals la majoria dels processats formaven part. No està en qüestió una manera de pensar, una concepció rupturista de les relacions entre els poders de l'Estat ", afegeix el Suprem, que recalca a més que encara avui s'aprecia risc de fuga.

D'altra banda, la defensa de Junqueras va registrar aquest recurs d'empara davant el Constitucional, el 14 de febrer de 2018. El tribunal només es va pronunciar sobre la seva posada en llibertat de manera cautelar -la va rebutjar al maig-, però no sobre el fons de aquest recurs, el mateix que avui ha rebut una nova puntada de peu cap endavant.

La defensa de Junqueras: "La sentència és directament aplicable"

En l'escrit registrat el 4 de gener, l'equip legal de Junqueras, dirigit pel lletrat pel lletrat Andreu Van den Eynde -també a càrrec de la defensa de l'exconseller Raül Romeva- esgrimeix que la sentència d'Estrasburg sobre Demitras és "directament aplicable", i el seu cas "plenament equiparable" al de l'exvicepresident. Demana la suspensió cautelar de la presó provisional, o la seva substitució per una mesura "menys costosa".

"Demirtas no va poder exercitar les seves obligacions parlamentàries durant el període d'un any, set mesos i 20 dies, ja que es trobava a la presó provisional, sense que es justifiqués el motiu a partir del qual no es van adoptar mesures menys costoses que li permetessin exercir la seves funcions representatives". Davant d'aquestes circumstàncies, el TEDH ha resolt per unanimitat que la privació de llibertat del demandant ha suposat la vulneració de l'article 3 del Protocol núm. 1, del Conveni Europeu de Drets Humans, fent notar de manera expressa que "en una democràcia, el Parlament i òrgans equiparables són essencials per al debat polític, del qual forma part l'acompliment dels deures parlamentaris '", diu aquest escrit.

Amb tot, més enllà d'aquest pronunciament concret d'Estrasburg, i del futurible recurs davant els tribunals europeus, de donar-se una sentència condemnatòria, -la Fiscalia reclama 25 anys de presó per Junqueras-, la seva petició d'empara davant el TC està carregada de referències a altres sentències del TEDH. Algunes estan relacionades amb el dret a la participació política, altres amb la llibertat d'expressió, i fins i tot hi ha al·lusions al dret a la vida familiar.

Passi el que passi al Suprem, el Tribunal Europeu de Drets Humans és gairebé parada obligatòria -i final- del periple judicial dels dirigents independentistes, que denuncien la vulneració de diversos dels seus drets. A més, consideren que el clima polític i judicial està viciat i, en el cas particular de Junqueras, els seus advocats denuncien que constantment se'l presenti com a "culpable en tots els mitjans de comunicació". Al recurs davant el Constitucional l'exvicepresident apunta que les informacions que així ho assenyalen provenen "en moltes ocasions de fonts públiques o oficials, de comentaris de membres del govern o del ministeri fiscal", en contra del que estableix "la doctrina establerta pel TEDH en el cas Allenet de 1995 ".

Al final, en l'arrencada d'aquesta setmana en temps de descompte, el mateix Junqueras ha basat part del seu relat en què els que exerciran com a acusació particular en el judici són els ultradretans de Vox. I, com va avançar aquest diari, el líder d'ERC ha reconegut que no té previst respondre a les preguntes de Vox, el partit que reserva destacats llocs del seu programa electoral a la promesa de suspendre l'autonomia catalana i il·legalitzar els partits independentistes; el mateix que se servirà del judici per fer campanya per a les eleccions de maig.