Público
Público

Creix el volum de població catalana en risc de pobresa

Més de la meitat dels ciutadans asseguren tenir dificultats per arribar a final de mes, segons les dades de l'Enquesta de Població de Vida. 

Centenars de persones que es manifesten contra la precarietat en una imatge d'arxiu.

PÚBLIC

La millora de les dades macroeconòmiques dels darrers anys no s’ha traduït en una disminució de les desigualtats -que van disparar-se durant la crisi-, sinó que les situacions de precarietat i pobresa que pateixen moltes persones s’han cronificat. Així ho constaten les dades de la darrera Enquesta de condicions de vida, que ha donat a conèixer aquest dijous l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Durant el 2017, els ingressos mitjans nets anuals dels catalans van situar-se en 32.763 euros per llar i en 13.338 euros per persona, el que suposa un 4,3% i un 4,9% més, respectivament, en relació amb l’any anterior. Això significa que el llindar de risc de pobresa va situar-se en 10.981 euros -el 60% dels ingressos mitjans- per a les llars formades per una sola persona. Com que els ingressos mitjans van elevar-se, conseqüentment el llindar que marca el risc de pobresa també va augmentar. En total, la taxa de risc de pobresa va passar del 20,0% del 2017 al 21,3% del 2018. L’increment va tenir un marcat biaix de gènere, perquè va créixer 3,4 punts en el cas de les dones -es va situar en el 24,1%-, mentre que va caure nou dècimes en els homes, quedant en el 19,3%.

Per edats, la taxa més elevada es dona entre els menors de 16 anys, que arriba al 28,0%, mentre que dels 16 als 64 és del 20,2% i per als majors de 65 anys del 19,2%. Segons la composició de la llar, el màxim risc de pobresa es troba en les que tenen un adult amb un o més fills dependents, amb el 42,9%.

També ha crescut la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE), que xifra la proporció de població que està en risc de pobresa o té privació material severa o baixa intensitat de treball, i que se situa en el 24,7%, nou dècimes més que l’any anterior. La raó és que creixen tant el risc de pobresa com el volum de població en situació de privació material severa.

Les privacions més freqüents dels catalans és no poder afrontar unes despeses imprevistes de 700 euros (28,3%) i no poder-se permetre una setmana de vacances a l’any (27,2%), si bé ambdues cauen lleugerament respecte l’any precedent. En canvi, creix el volum de persones que no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, que passa del 6,3% al 8,8%.

A més a més, més de la meitat dels catalans manifesten tenir dificultats per arribar a final de mes, tres punts més que el 2017. En concret, el 8,5% diu arribar-hi amb moltes dificultats, el 16,1 amb dificultat i el 28,1 amb una certa dificultat, el que suma el 52,7% de la població. En canvi, només el 0,7% diu fer-ho amb molta facilitat i el 12,3% amb facilitat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?