Crítiques a la possibilitat de limitar la compra d'habitatge als estrangers per contenir-ne els preus
La hipotètica aplicació de la proposta a Catalunya, plantejada pel Govern balear, rep el rebuig del Sindicat de Llogateres, més partidari de regular els usos futurs de les construccions, i d'alguns experts que la veuen com una forma d'esquivar la necessitat d'aixecar més promocions públiques
Barcelona-Actualitzat a
Limitar l'accés a la compra d'un habitatge als no residents, especialment els estrangers, que no estiguin empadronats al territori, com a mínim, des de fa cinc anys. La proposta, plantejada pel tripartit d'esquerres (PSOE, Podem i Més) que governa a les Illes, té l'objectiu de posar límits al preu dels pisos que, sobretot a les zones turístiques insulars, s'han disparat, forçant la fugida dels veïns tradicionals del seu lloc de residència habitual.
L'executiu balear s'emmiralla en països com el Canadà o Nova Zelanda, que apliquen mesures similars. La possibilitat s'emmarca en un context en el qual l'Estat espanyol incentiva la inversió forana en el mercat de l'habitatge, oferint la residència a canvi d'adquirir un pis per més de 500.000 euros. És el que coneix com la Golden Visa.
Sobre una possible translació de la mesura a Catalunya, ja s'han aixecat algunes veus crítiques. El Sindicat de Llogateres la veu insuficient, mentre que alguns experts dubten de la seva eficàcia tècnica en el marc de la integració comunitària.
Les dades sobre transaccions immobiliàries aportades pel Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) mostren que els estrangers (residents i no residents) compren trimestralment a Catalunya una mitjana de 5.000 habitatges. Durant el segon trimestre de 2022, la xifra va de ser de 5.222, mentre que entre juliol i setembre de l'any passat, aquesta es va quedar en les 4.791 compres. Mirant les estadístiques del darrer any tancat, el 2021, es constata que la compravenda d'habitatges per part d'estrangers no residents a Catalunya va créixer un 36%, molt a prop de l'augment del 39% dels residents.
De mitjana, els estrangers compren uns 5.000 habitatges cada trimestre a Catalunya
En l'àmbit estatal, la compravenda d'habitatges per part d'estrangers no residents es va apujar un 51,17%. La mateixa tendència es repeteix en el cas de les compravendes entre els estrangers residents, que van tancar 2021 en 59.168 operacions, un 38,74% més que l'any anterior.
Experts del sector immobiliari, com és el cas dels registradors, diferencien les motivacions entre els compradors estrangers residents i no residents. Els primers solen ser persones que han finalitzat la seva vida laboral i es volen quedar aquí, mentre que els segons basen la seva decisió en la inversió immobiliària. Segons comenten, són clients que busquen o cases als afores de les grans ciutats o al centre de les poblacions.
El valor de l'ús de l'habitatge
Les polítiques públiques haurien d'orientar-se a què el valor de l'ús de l'habitatge com espai de convivència estigui per sobre de la inversió o l'especulació. És la reflexió que fa Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres. Arcarazo veu limitada una possible mesura per limitar la compra d'habitatge per part dels estrangers no residents, ja que "hem comprovat que els fons d'inversió no només són de fora, sinó que societats autòctones creen socimis i altres figures jurídiques amb beneficis fiscals en el mercat immobiliari".
El Sindicat de Llogateres recorda que també hi ha fons d'inversió autòctons
Com a exemple indica el cas de Casa Orsola, l'edifici modernista de l'Eixample barceloní sobre el qual sobrevola una amenaça de desnonament, el propietari del qual és Lioness Inversiones, un fons d'inversió autòcton. En la mateixa línia, Arcarazo recorda que Azora, al qual s'ha condemnat recentment per incloure clàusules abusives en els contractes de lloguer, també és autòctona, tot i que admet la forta presència al sector de gegants internacionals com Blackstone o Goldman Sachs.
La proposta de la portaveu del Sindicat de Llogateres implica replicar aquí una llei nacional dels Països Baixos, a la qual s'han adherit ciutats com Amsterdam i Rotterdam. "Els estrangers només poden comprar un habitatge si demostren que hi viuran com a mínim durant quatre anys. Es tracta d'acceptar la premissa que la compra té una funció bàsica fonamental de supervivència i que no es destina a pràctiques especulatives".
Arcarazo detalla que la darrera dècada el mercat de lloguer s'ha concentrat amb l'aparició dels fons d'inversió, que actualment compten amb el 23% dels habitatges en propietat a Catalunya. "Aquestes societats tendeixen per naturalesa a disposar de participació internacional. Per tant, la mesura de limitar la compra resultaria insuficient i seria més adient regular-ne els usos futurs de les operacions".
"Populisme immobiliari"
Des d'una altra òptica, però també mostrant-se crític amb la possibilitat d'aplicar aquesta acció, el catedràtic d'Economia Aplicada i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José García Montalvo recela de la seva validesa tècnica. "Al Canadà, els preus estan baixant sense aplicar la correcció i, en canvi, a Nova Zelanda han crescut exponencialment, tot i la voluntat de limitar-ne la compravenda".
García Montalvo dubta també de si, en el cas de Balears, la jurisdicció comunitària permetria restringir el dret a la compra i a la propietat de ciutadans, majoritàriament alemanys i francesos, que formen part de la Unió Europea (UE). Per aquest motiu, qualifica el plantejament de "populisme immobiliari".
L'expert critica la decisió perquè "representa repartir les culpes per part de l'Administració als altres, mentre evadeix la seva responsabilitat social de potenciar la construcció d'habitatge públic. L'entrada dels pisos del parc de protecció oficial al mercat privat és el principi que critica Garcia Montalvo per carregar contra la nul·la política de construccions socials exercida a Catalunya i a l'Estat.
La llavor d'aquest caràcter social i públic al qual hauria d'aspirar almenys una part del mercat d'habitatge també és compartida per entitats com el Sindicat de Llogateres, que mostren l'esperança que el Cas Azora suposi un punt d'inflexió en la lluita a favor dels drets dels arrendataris i el combat de les clàusules abusives. Tot i que el fons d'inversió encara té l'opció de recórrer la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), una nova resposta negativa d'aquest tribunal podria crear jurisprudència i obrir la porta a la presentació de demandes col·lectives.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..