El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha presentat al·legacions al recurs de Fiscalia contra el tercer grau penitenciari en entendre que s'està produint una "vulneració flagrant dels drets fonamentals", i demana s'aixequi la suspensió cautelar de la seva privació de llibertat.

La defensa de Cuixart argumenta demana que "no ha dit res que no hagués dit durant l'últim torn de paraula del judici o al llibre 'Ho tornarem a fer'" i afegeix egeix que el president d'Òmnium "continuarà exercint el dret de manifestació, el dret de reunió i la mobilització de la ciutadania, drets fonamentals que estan recollits a la Constitució Espanyola i als Tractats Internacionals".

En l'escrit d'al·legacions la defensa adverteix que "si el que es pretén és emmudir l'intern sota l'amenaça de no accedir a cap possibilitat de sortida de la presó, aquesta pretensió, que atempta contra els drets fonamentals de l'intern, no té cap possibilitat de prosperar".

El passat 28 de juliol, la jutge de vigilància penitenciària número 5 de Barcelona va suspendre el tercer grau a Cuixart i a altres quatre dirigents sobiranistes  condemnats pel Tribunal Suprem mentre resol els recursos presentats per la Fiscalia contra el règim de tercer grau concedit per la Generalitat el 14 del mes passat.

L'equip jurídic de Cuixart assenyala que el ministeri fiscal tergiversa les seves paraules. pronunciades en actes públics o en entrevistes concedides a mitjans de comunicació per justificar un hipotètic risc de reiteració delictiva.

A més, la defensa de Cuixart sosté que Fiscalia està reinterpretant les lleis, en aplicar una normativa penitenciària diferent.

El ministeri fiscal, segons els advocats d'Òmnium, parteix d'una concepció de la dissidència política i social impròpia d'una institució democràtica i, en aquest sentit, recalquen que Cuixart segueix i continuarà defensant la desobediència civil i la protesta com a eines per a transformar la societat.

L'escrit d'al·legacions al recurs de Fiscalia inclou així mateix el pronunciament d'alguns organismes internacionals de protecció de drets humans que van concloure que l'actuació de Cuixart en 2017 no hauria de ser sancionada penalment.

Amb tots aquests arguments, Cuixart sol·licita en l'escrit d'al·legació que s'aixequi la suspensió cautelar del tercer grau penitenciari, pel qual va ingressar de nou a la presó de Lledoners la setmana passada.

Els comuns busquen alternativa a la reivindicació d'Amnistia

Els comuns han lliurat al PSOE una proposta per reformar el delicte de sedició que recull el Codi Penal i vincular-lo explícitament a la violència, és a dir, a l'ús d'armes. Segons ha avançat aquest dilluns el diari Ara i ha confirmat el president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, amb aquesta iniciativa pretenen que fets com els de l'octubre de 2017 no puguin ser considerats sediciosos, com sí els va qualificar el Tribunal Suprem, i "desactivar" així un article que també pot ser utilitzat contra moviments socials i activistes, ha advertit. En entrevista amb Catalunya Ràdio, Asens ha reconegut que els comuns preferirien abolir el delicte però que són "realistes" i saben que l'actual correlació de forces al Congrés no ho permet.

La proposta dels comuns, que també han fet arribar a CC.OO., UGT i Òmnium Cultural, és "molt assumible pel PSOE", ha dit Asens, tot i que ha admès que socialistes i Unides Podem podrien "arribar a votar per separat". Així mateix, ha descartat l'amnistia dels líders independentistes empresonats perquè "té moltes dificultats d'encaix jurídic" i deixaria la decisió final en mans del Tribunal Constitucional". "Un avantatge que té aquesta reforma respecte de l'amnistia és que els tribunals no hi intervindran", ha afirmat.

No només es vol canviar el concepte d'"alçament tumultuari" del delicte i deixar-lo només com a "alçament", sinó que també s'hi vol especificar que la violència ha de passar per l'ús d'armes o elements "aptes per posar en greu risc la vida de les persones o causar lesions greus". Alhora, els comuns volen acabar amb les penes de presó i les multes per als piquets de vaga, que també recull el Codi Penal.

"El que volem és eliminar els elements de vaguetat i indefinició que permeten que un tribunal amb la batuta del senyor [Manuel] Marchena condemni fets com els de l'1 d'octubre o el 20 de setembre" del 2017, ha explicat, en referència al president de la sala del Suprem que va jutjar aquests esdeveniments. El diputat ha acusat el magistrat de "fer de legislador i fer dir a la llei una cosa que no diu", per la qual cosa ha defensat la necessitat que el Congrés es pronunciï i aclareixi els termes del delicte.

Permís de tres dies per Quim Forn

El jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya ha autoritzat el permís de sortida de tres dies proposat per la Junta de tractament del centre penitenari de Lledoners. Es tracta del mateix jutjat que dimarts passat va suspendre el tercer grau penitenciari a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, després que la fiscalia presentés un recurs per demanar-ho. La jutgessa considera que "hi ha suficients garanties que l'intern farà un bon ús del permís" però indica que en farà un "seguiment específic" de manera que el centre haurà de comunicar "el resultat i incidències" del permís "amb caràcter previ a la proposició d'un nou permís".

El Ministeri Fiscal es va oposar a la concessió d'aquest permís de tres dies, que sí que va rebre un informe favorable per part de la Junta de Tractament Penitenciari de Lledoners.

En l'acte d'aquest dilluns, la jutgessa rebutja els arguments de la Fiscalia sobre la denegació del permís: "No es pot pretendre que la condemna penal s'estengui a una condemna de l'itinerari penitenciari de l'intern, obstaculitzant i impedint situacions de possibles autoritzacions de permisos ordinaris de sortida, obtenció d'altres beneficis penitenciaris i modificacions progressives de la seva classificació, la qual cosa sembla oblidar reiteradament el Ministeri Fiscal".

I recorda, a més, que al febrer l'Audiència Provincial de Barcelona va confirmar en apel·lació la decisió del Jutjat de concedir un permís a un dels condemnats pel 1-O.