L’Étienne i el Richard s’han fixat un repte: aprendre els fonaments de l’ofici de l’altre. El primer domina l’art de la vinyeta, però no sap com es poda un cep; el segon produeix un dels millors vins de la vall del Loira, però desconeix els secrets del paper i no ha sentit a parlar mai de Maus. Per això, conduït per la curiositat i l’objectiu de publicar un nou treball, l’Étienne treballarà colze a colze a les vinyes del Richard mentre aquest, paral·lelament, seguirà de prop el procés de producció d’un còmic, assistirà a festivals, conversarà amb autors i, sobretot, llegirà: de l’obra mestra d’Art Spiegelman a El fotógrafo d’Emmanuel Guibert, passant per les cròniques palestines de Joe Sacco.

A poc a poc, tots dos intuiran que, a banda d’unir la gent al voltant d’una idea, les seves respectives feines comparteixen molts punts en comú: el valor de la passió, la cura i la llibertat en la creació, l’assumpció de riscos, la delegació en la col·lectivitat necessària, el perill de l’etiqueta fàcil.

Deu anys després de la seva exitosa aparició a França, on se n’han venut més de 100.000 exemplars, la publicació en català d’Els ignorants a l’Editorial Finestres (traducció de Marta Marfany) culmina un període en què el novè art i el món de les vinyes han certificat la seva bona entesa. La seva vinculació, però, és tan antiga com el nom de la cosa.

Del vi a la vinyeta

Vinyeta, del francès vignette, diminutiu de vigne (vinya), derivada de la llatina vinea: f 1 ART/GRÀF 1 Dibuix ornamental que hom posa per tal d'adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d'una plana. Sembla que al segle XIII, a França, es va posar de moda decorar la porcelana amb dibuixos de fulles de branques i altres motius vitícoles. Amb el temps, aquests ornaments van fer el salt als marcs de les primeres lletres dels llibres: d’allà, el mot va agermanar-se amb el còmic.

Com no podia ser d’altra manera, tenint en compte la popularitat de tots dos productes, el vi ha estat present en tot tipus d’historieta. A l’Estat espanyol, trobem traces de raïm, entre d’altres, a El Capitán Trueno, Mortadelo y Filemón, Cu-Cut! i TBO. El 2013, algunes de les pàgines d’aquestes publicacions van ser exposades a Briones (La Rioja), en una mostra que també destacava la presència del vi en obres més actuals d’autors com Paco Roca, Alfonso Zapico o Antonio Altarriba.

Cap d’elles, però, desplega l’afany divulgador com ho fa Étienne Davodeau a Els ignorants: en el curs del seu període d’aprenentatge podem comprendre què és el vi biodinàmic i quins són els perills del sulfur, on rauen els secrets de les botes i de la fermentació, o de quina manera el sòl determina les qualitats dels vins. L’obra fa partícip el lector del viatge iniciàtic dels seus protagonistes i de les connexions entre els dos móns, des de la intimitat i l’empatia amb la lluita per conservar les seves conviccions, posant al centre el factor humà.

"Tots dos busquem una cosa difícil: una manera d’evocar la vida de la gent mantenint la nostra llibertat d’autor, però segurs de no trair-los mai", li diu Guibert a Davodeau en un moment del còmic. "Ser lliure i fidel, doncs sí!", respon aquest. Aquesta vegada, el rondinaire Richard Leroy assisteix en silenci a la conversa entre els dos autors. Establint connexions amb el seu món.

Vinòmics: D.O. Catalunya

Al creador gràfic de l’Hospitalet Raúl Deamo, la lectura del còmic de Davodeau (traduït prèviament al castellà per Ediciones La Cúpula) el va acabar d’animar a trucar a la porta del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Catalunya per presentar-li una de les idees que li rondava pel cap després de produir el documental Deconstruint el vi català.

Així és com va sorgir Vinomics: un projecte online que, segons Xavier Pié, president aleshores del Consell, havia de donar resposta a les "queixes de com d’elitista pot resultar el món del vi i l’endogàmia que pot representar per a d’altres". Durant dos anys consecutius, Deamo va aplegar el bo i millor del còmic a casa nostra per publicar breus historietes al voltant del vi. La llibertat per escollir el tema era total. Les úniques premisses compartides van ser la limitació d’espai (sis pàgines) i la paleta de colors que s’havia d’utlitzar (groc, vermell i negre representant els colors del vi).

Periòdicament, autors com Manel Fontdevila, Oriol Malet, Maribel Carod, Sagar i Jaime Martín van anar omplint el web de vinomics amb una heterogènia mostra de les derivades que interactuen amb el món del vi. "Al projecte van confluir des de petitos assajos fins al gènere negre, el drama d’època, l’humor i la ciència ficció", explica Deamo: "I, sobretot, molta vivència autobiogràfica. Alguns autors com Fontdevila, Monteys i Gallardo van estirar el fil dels seus records, la qual cosa dona fe de la presència del vi en la nostra cultura".

El febrer de 2018, el projecte va desembocar en el llibre Vinòmics. Relats gràfics amb gust de bon vi, publicat en català i en castellà per Norma Comics. Només un any més tard, la mateixa editorial seguiria explorant el món vitícola amb La increíble historia del vino, un exhaustiu repàs de la història del vi a càrrec de Benoist Simmat i Daniel Casanave… i d’un Bacus hípster que viatja en el temps i l’espai per mostrar de quina manera s’ha cultivat el vi en diverses civilitzacions.

Atesa la maduració de les cultures del vi i del còmic a França, no és estrany que moltes de les iniciatives que agermanen tots dos mons hagin sorgit allà, explica Deamo. Tot i això, la publicació que en els darrers anys ha tingut més impacte a nivell global té origen asiàtic. Kami no Shizuku (Les gotes de déu) és el nom d’un manga que es va publicar al Japó entre el 2004 i el 2014 i que ràpidament va fer furor a altres països, com Corea del Sud i la Xina, fins arribar a la mateixa França.

La publicació de Shin i Yuko Kibayashi relata les aventures de dos germans enfrontats per la vinya familiar que han de trobar els "dotze apòstols", és a dir: els dotze millors vins del món. "És com un Bola de drac però amb el vi de protagonista", diu Deamo. Amb voluntat didàctica i en blanc i negre, els 44 volums de Les gotes de Déu van sacsejar tant el món del manga, arribant a un públic adult que no hi estava avesat, com el món vinícola, multiplicant la venda dels vins que hi apareixien mencionats. El Chateuau-Mont Perat de 2001, per exemple, va vendre més de 20.000 ampolles en un sol dia al Japó després de protagonitzar una de les sèries del manga.