Público
Público

Cultura  Dues noves portes d'entrada a l'univers de Gabriel Ferrater l'any del seu centenari

L'escriptor i periodista Jordi Amat publica 'Vèncer la por', la biografia de l'autor, un volum que permet comprendre el personatge que va canviar l'evolució de la poesia catalana. Marina Porras és la responsable de l'antologia 'Donar nous als nens', també d'aparició recent

El poeta Gabriel Ferrater.
El poeta Gabriel Ferrater.

La cultura catalana va fluixa d'armilla pel que fa a biografies i retrats dels seus protagonistes. Vèncer la por, de Jordi Amat (publicat en català per Edicions 62 i en castellà per Tusquets) omple un buit important. Gabriel Ferrater (1922-1972) va ser la pedra de toc per modernitzar molts aspectes de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX, i enguany que se celebra el centenari del seu naixement -i el cinquantè aniversari de la seva mort- s'acaben de publicar dos llibres fonamentals per acostar-se a l'autor de Les dones i els dies. Un és la biografia escrita per Jordi Amat, i l'altra és Donar nous als nens, l'antologia que ha preparat Marina Porras per a la col·lecció Autories de Comanegra.

Dir que Gabriel Ferrater és una figura clau de la literatura catalana pot sonar a fórmula repetida i exagerada, però escoltant els arguments de Jordi Amat de seguida arriba la dimensió, d'abast internacional, del poeta de Reus. "Gabriel Ferrater canvia l'evolució de la poesia catalana, canvia i aprofundeix la comprensió de la cultura catalana del segle XX. És un actor necessari del moment fonamental de la modernització, i transcendeix l'àmbit català perquè està sincronitzat amb altres intel·lectuals europeus", va explicar Jordi Amat el dia de la presentació a la premsa de l'esperada biografia de Ferrater.

"Ferrater canvia l'evolució de la poesia catalana, canvia i aprofundeix la comprensió de la cultura catalana del segle XX"

I sí, aquests arguments també poden sonar abstractes, però qualsevol que obri La teoria dels cossos i llegeixi a l'atzar un dels seus poemes s'adonarà que aquella manera d'escriure brilla amb la força de les millors pedres precioses utilitzades per Ausiàs March en els seus versos. "És un personatge d'àmbit europeu sincronitzat amb el seu temps. És un interlocutor de Gombrowicz, quan llegeix a Sontag s'adona de qui és, ell és qui millor llegeix Tiempo de silencio, té una intel·ligència privilegiada", afegeix Amat.

I sí, com va apuntar Jordi Cornudella a la presentació, "el personatge de Ferrater s'inscriu en un corrent de l'edició que bull, i mirar-se'l serveix per mirar la cultura barcelonina, catalana, europea i el món editorial". Va ser Cornudella qui va proposar a Jordi Amat ocupar-se d'escriure la biografia de Ferrater. Un encàrrec complicat que ha cremat moltes temptatives, fins i tot la que va intentar Josep Maria Castellet. Segurament perquè la figura de Ferrater està molt tintada pel seu suïcidi, per l'alcohol i d'altres vicissituds que emmascaren la feina que va deixar feta, no només com a poeta o teòric de la literatura, sinó també com a lingüista.

08/04/2022 - Jordi Amat amb un exemplar de 'Vèncer la por', la biografia que ha dedicat a Gabriel Ferrater.
Jordi Amat amb un exemplar de 'Vèncer la por', la biografia que ha dedicat a Gabriel Ferrater. Guillem Roset / ACN

Fugir de l'ombra de personatge maleït

A l'hora d'escriure Vèncer la por, Jordi Amat ha volgut fugir de l'ombra de personatge maleït que arrossega Ferrater, i s'ha aferrat als documents. Però els fets són els fets: el pare de Ferrater es va suïcidar perquè la família pogués cobrar una assegurança de vida; la mare es va llençar daltabaix del celobert de casa seva; Joan Ferraté va deixar de prendre la medicació per morir una data concreta, i Gabriel Ferrater es va suïcidar barrejant alcohol amb pastilles, i posant-se una bossa de plàstic al cap just abans de fer cinquanta anys. Inevitablement, no cal tenir ànima de Sherlock Holmes, per deduir que aquestes circumstàncies familiars van pesar i molt en la trajectòria de Gabriel Ferrater.

Per tot plegat Jordi Amat ha intentat entendre Gabriel Ferrater des de dins, i es va obsessionar per documentar, per no dependre de fons orals, que reforçarien un mite que li semblava que dificultarien entendre el personatge. Volia construir una cronologia tan precisa com pogués, saber què passava exactament aquella setmana del 1966 quan el deixa Jill Jarrell. Cartes, telegrames, textos, entrevistes i documentació de tota mena, tant pública com privada, és el material que Amat ha fet servir per aixecar una biografia que segurament no satisfarà completament tothom, però que en cap cas resulta una decepció total.

Pel que fa a la correspondència consultada, Amat ha reconegut que tant les cartes amb la seva mare Amàlia Soler com amb la Jill Jarrell, han estat de gran ajuda per fer aquest llibre. Com també ho ha estat la llista dels llibres que comprava a la llibreria Herder del carrer Balmes, alguna carta d'Helena Valentí, les receptes que li feia el metge, o les fitxes dels seus treballs sobre Ausiàs March.

"Una cosa que volia descobrir és el procés personal que el porta a escriure com ho fa. Gabriel Ferrater explota i trenca la tradició i això es percep amb una certa por per part de les persones de la precària literatura catalana de postguerra. Les mateixes persones que fan que Mercè Rodoreda no guanyi el Sant Jordi el 1981", reflexiona Jordi Amat.

Després de treballar-hi força temps, Amat ha arribat a la conclusió que la por va travessar la major part de la vida de Gabriel Ferrater. Per això el títol. Un títol que apareix després que l'autor llegís el següent fragment d'un dels dietaris de Joan Ferraté: "La por no es deixa vèncer, perquè és l'altra cara de totes les nostres afirmacions, i sobretot de les més profundes i essencials: vèncer la por no fóra potser sinó el mateix que suïcidar-se". Seguint aquest fil, i com apunta Jordi Amat, Ferrater al poema In Memoriam ja deixa molt clar, que l'única etapa en què no es té por és a la joventut i que per això el poeta "necessita estar a prop dels joves i de les dones joves".

08/04/2022 - 'Donar nous als nens' i 'Vèncer la por', els dos llibres dedicats a Gabriel Ferrater de recent aparició.
'Donar nous als nens' i 'Vèncer la por', els dos llibres dedicats a Gabriel Ferrater de recent aparició. Lídia Penelo

D'aquestes dones l'única que ha merescut un capítol propi a Vèncer la por és Helena Valentí. L'episodi arrenca amb aquesta cita de Ramon Barnils: "Aquesta Helena és, per damunt de tot, la persona que Ferrater, per decisió personal, va decidir de mantenir com a punt de màxim interès de la seva vida moral i sentimental". Segons destil·len alguns documents, Helena Valentí va ser una de les persones que millor va entendre a Gabriel Ferrater, una dona que va veure l'ésser torturat que era, malgrat que ho dissimulés vestit amb els seus jerseis de coll alt, texans i vambes.

Per la seva banda, l'antologia Donar nous als nens, a cura de Marina Porras, inclou alguns dels textos imprescindibles per acostar-se a l'obra de Gabriel Ferrater, els articles i treballs que va escriure sobre literatura, llenguatge, pintura i cartes, algunes públiques i d'altres privades, com les adreçades a Helena Valentí. Però d'aquest volum el més interessant és el pròleg de Marina Porras, on repassa cronològicament la vida i obra del poeta i que presenta un Ferrater una mica Jay Gatsby, una mica com els personatges de La platja de Cesare Pavese.