A la Guia galàctica per a autoestopistes, de Douglas Adams, el súper ordinador Pensament Profund respon "quaranta-dos"  quan se li pregunta pel sentit de les grans preguntes de la vida. I el número d’aquesta resposta dona el nom al primer Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona, que se celebrarà a la Fabra i Coats de dimecres a diumenge. Atès que els temes i reflexions que s’hi tractaran amb relació al futur són el posthumanisme, els videojocs, els robots, el terror i les tradicionals fantasies èpiques, entre d’altres, als organitzadors del festival els semblava oportú que el nom de la cosa anés vinculat a una obra emblemàtica del genère fantàstic com aquesta de Douglas Adams.

La proposta està comissariada per l’escriptor Ricard Ruiz Garzón i aixoplugada per l’Institut de Cultura de Barcelona i comptarà amb més de 200 participants i 75 activitats, totes gratuïtes. Les circumstàncies actuals peremeten que no calgui fer reserva prèvia per assistir-hi i que el format sigui presencial. Això permetrà veure de prop als millors exponents de la ciència ficció i les narratives fantàstiques d’arreu del món com Susanna Clarke, Nicholas Eames, Manon Steffan Ros o Alexandra Bracken. Però també a autors de casa nostra com Laura Fernández que acaba de publicar La señora Potter no es exactamente Santa Claus, Elia Barceló, Marc Pastor, Maite Carranza o Pol Guasch. Bé, tots hi seran en carn i os exceptuant Susanna Clarke, que hi participarà per videoconferència perquè pateix fatiga crònica, i l’escriptor i dissenyador de videojocs Greg Kasavin.

Un gènere en efervescència menystingut durant dècades

A Ricard Ruiz Garzón li costa això de posar etiquetes perquè precisament una de les intencions del festival és la de reivindicar la fantasia sigui ciència ficció o terror. Una voluntat que també tenen les noves tendències literàries que permeten arribar a un públic cada vegada més ampli. Per això aquest no és només un festival pensat pels fans del gènere sinó per a tothom, on hi ha lectures, xerrades, exposicions i presentacions. En aquesta línia destaca la participació de l’escriptora russa Anna Starobinets, la nord-americana Carmen Maria Machado o dels bolivians Giovanna Rivero i Edmundo Paz Soldán.

"Estem en un bon moment per al gènere fantàstic. I a nivell estratosfèric, si mirem el món dels videojocs. El segle XXI és el moment dolç d'aquesta literatura, però no està tot fet", va argumentar Ricard Ruiz Garzón el dia de la presntació del festival. "No sempre van ser gèneres valorats. Ara podem créixer i el 42 hi pot contribuir com ja ho va fer la BCNegra, que s'ha quedat entre nosaltres", va afegir. De fet, a Avilés, prop d’Ovideo, el Celsius fa una dècada que funciona i s’ha consolidat com una cita impresdindible pels amants de les narratives fantàstiques.

Un bon moment per al fantàstic en català

En llengua catalana les narratives fantàstiques també viuen un bon moment. Hi ha editorials especialitzades com Males Herbes, Mai Més, Chronos, SEEC edicions o Obscura; i apareixen traduccions d’autors imprescindibles com Ursula K. Le Guin, Philip K. Dick, Ray Bradbury, Kurt Vonnegut o Stephen King. Fins i tot editorials que no es dediquen exclusivament a aquest tipus de literatura també en publiquen, com L’altra editorial o Angle.

El festival arrenca el dimecres amb una sessió de contes anomenada Amb la por al cos a càrrec de l’escriptora Inés McPherson, que per a l’ocasió ha triat contes escrits per dones que parlen de les pors femenines o de com imaginen l’horror les dones. En aquesta primera jornada també es pot visitar la mostra dedicada a Stanisław Lem (autor de Solaris) a la biblioteca Ignasi Iglésias; assistir a la conversa amb Manuel Loureiro (autor de l’exit editorial Apocalipsis Z), o a l’homenatge a Víctor Nubla.

Bons exemples que demostren la diversitat i les ganes d’arribar a tota mena de públics i de tenir presents a tota mena de creadors. Per això el divendres 5 hi haurà una taula per recordar Ana María Matute, autora del clàssic de culte Olvidado rey Gudú, una obra que va aparèixer ara fa 25 anys i evidencia el talent singular d’una autora que val la pena rellegir.