El poeta Joan Margarit ha guanyat el Premi Cervantes 2019 per la seva poètica de "profunda transcendència" i per la pluralitat de la cultura peninsular que representa, segons la sentència del jurat feta públiac aquest dijous pel ministre de Cultura i Esport a funcions, José Guirao. L'obra poètica de Margarit (Sanaüja, la Segarra, 1938), "de profunda transcendència i lúcid llenguatge sempre innovador, ha enriquit tant la llengua espanyola com la llengua catalana, i representa la pluralitat de la cultura peninsular en una dimensió universal de gran mestratge" , segons el jurat d'aquest premi, el màxim guardó de les lletres en espanyol, que està dotat amb 125.000 euros.

Un jurat que ha estat presidit per la poeta uruguaiana Ida Vitale, guanyadora de el premi Cervantes 2018, que ha revelat que no havia donat suport a poeta català, sinó que havia apostat per l'escriptor barceloní Enrique Vila-Matas. Margarit és el cinquè català en guanyar el Cervantes, però el primer en fer-ho que té una obra majoritàriament en català. Els altres són Juan Marsé (2008), Ana Maria Matute (2010), Juan Goytisolo (2014) i Eduardo Mendoza (2016)

Margarit, poeta i arquitecte, ha de recollir a més en els propers dies el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana 2019, segons ha recordat el ministre de Cultura en funcions, que ha explicat que ja havia parlat amb el guardonat i que es trobava "molt feliç i agraït , encantat de rebre el premi ". Guirao ha destacat que Margarit és "un grandíssim poeta en llengua espanyola i en llengua catalana" i que mereixia el premi com els guardonats anteriorment.

La norma no escrita

Després de recordar que l'any passat es va trencar la norma no escrita d'alternar el premi entre escriptors de les dues ribes de l'Atlàntic, un any espanyol i un altre llatinoamericà, el ministre ha destacat que els jurats són autònoms per establir els seus criteris. "Ningú pot dubtar de l'extraordinària qualitat poètica" del Premi Cervantes 2019, ha dit Guirao, que ha recalcat que "totes les pluralitats són bones". Margarit ha rebut el Premi Nacional de la Crítica (1984 i 2008), el Rosalía de Castro (2008) o el Nacional de Poesia 2008 del Ministeri de Cultura per l'obra Casa de Misericòrdia.

El 2013 li va ser concedit a Mèxic el Premi Víctor Sandoval Poetes del Món Llatí (a l'obra completa), conjuntament amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco i el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda. Entre els títols premiats de la seva obra en català destaquen Cants d'Hecatónim de Tifundis (1982), Vell malentès (1981), Mar d'hivern (1986), La dona del navegant (1987), Càlcul d'estructures (2005) o Casa de Misericòrdia (2007).

El jurat ha estat format a més pel premi Cervantes 2017, Sergio Ramírez; per la RAE, María Paz Battaner; per l'Acadèmia Argentina de Lletres, Pablo de Santis; per la Conferència de Rectors, María Luisa Sotelo; per la Unió d'Universitats d'Amèrica Llatina, Bernal Herrera; i per l'Institut Cervantes, Raquel Caleya.

També han format part del jurat, per la Direcció General d'el Llibre i Foment de la Lectura, Eduardo Lago; a proposta de la Presidència de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya, Arsenio Escolar; per la Federació Llatinoamericana de Periodistes, Leticia Amato, i per l'Associació Internacional d'Hispanistes, Susan Byrne.