Les estafes en el món digital són cada vegada més freqüents. L'any 2022 van créixer un 30% les denúncies rebudes pels Mossos d'Esquadra per estafes relacionades amb criptomonedes. En total en van ser 3.500, segons ha detallat aquest dijous el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, a la inauguració de les VI Jornades del Crim Organitzat. La majoria són per estafes i falses inversions, i ha advertit que hi ha molts casos que no es denuncien.   

Com a exemple de la magnitud que poden assolir les estafes amb criptomonedes, Sallent ha destacat el cas Forex, que va afectar 17.000 víctimes d'arreu de l'Estat espanyol. El cas va desarticular un entremat de persones que es lucraven guanyant una mitjana de 400 euros cada minut i 50 milions cada tres mesos.

Per aquest motiu, Sallent ha incidit en fomentar la formació i en "perfeccionar" les tecnologies policials per tal de millorar la traçabilitat dels ciberdelictes. Ha reclamat insistentment inversions en "intel·ligència i capacitat de coneixement", alhora que ha fet una crida a reforçar la cooperació entre agències públiques i privades d'arreu del món.

El ciberdelicte, més freqüent que el furt 

Sallent ha emmarcat les dades d'estafes per criptomonedes en un escenari també creixent de tots els delictes relacionats amb internet. Durant el 2022, es van instruir 60.048 fets vinculats a la ciberdelinqüència, un 30,5% més que el 2021. De fet, el comissari en cap ha assenyalat que els ciberdelictes ja representen el 12% de tots els casos que els Mossos d'Esquadra instrueixen al cap de l'any. Tant és així que ja han superat els furts com a delicte més freqüent.

També durant l'any passat es van denunciar 600 atacs informàtics, com el de l'Hospital Clínic, perpetrat pel grup criminal RansomHouse, que va robar dades personals de pacients i treballadors i per les quals demanava un desmesurat rescat econòmic. La majoria dels ciberatacs busquen el lucre.  

Sallent ha recordat que els cicerdelinqüents treballen els rescats a través de criptomonedes -íntegrament o de forma híbrida amb la moneda convencional-, fet que complica la tasca investigadora "perquè desapareixen els intermediaris habituals del món financer, com el Banc d'Espanya".