Público
Público

Eleccions espanyoles El PP retrocedeix quatre dècades a Catalunya i es confirma com a irrellevant

Tant les eleccions espanyoles de diumenge com les catalanes de desembre de 2017, situen el partit que ara presideix Alejandro Fernández en uns guarismes més propis de l'època d'Alianza Popular i a un pas de convertir-se en extraparlamentari.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Cayetana Álvarez de Toledo i Alejandro Fernández (dreta), diumenge en la valoració dels resultats del 28-A. EFE / MARTA PÉREZ

Les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017 i les espanyoles d'aquest diumenge han situat el PP com una formació irrellevant a Catalunya, amb un suport escàs, ben a prop de convertir-se en extraparlamentària, i amb uns resultats més a prop de la postfranquista Alianza Popular que de l'actual marca. El discurs dur, sense propostes a Catalunya més enllà de la repressió i un 155 més intens, han rebut un fort càstig electoral a Catalunya, un fet que confirma com a errònia l'estratègia de Pablo Casado i la seva aposta per una candidata, Cayetana Álvarez de Toledo, que més enllà dels titulars i el soroll mediàtic no ha connectat ni tan sols amb els votants conservadors i espanyolistes del Principat. Tot i els mals resultats a Catalunya, Ciutadans es confirma com la formació de referència de la dreta espanyolista al Principat i la irrupció de la ultradreta de Vox també ha restat suports al PP.

En total, el PP va sumar diumenge 200.000 vots a Catalunya, tot just el 4,85% del total. Això són 8,5 punts i 265.000 sufragis menys que el 2016. Només va aconseguir un diputat, la mateixa Álvarez de Toledo, a Barcelona, mentre que el partit es va quedar sense representació a Tarragona, Lleida i Girona. Només el 1977 i el 1979, la formació havia obtingut un resultat pitjor en unes eleccions estatals a Catalunya. En aquells comicis, sota la denominació d'Alianza Popular, també havia sumat només un escó al Congrés, però amb percentatges de vot encara inferior: 3,5% el 1977 i 3,7% el 1979. Des d'aleshores, el pitjor resultat eren els 4 diputats i el 10,6% dels vots de 1989.

Diumenge no va superar el 7% a quasi cap municipi important -només a Castelldefels, on va tenir l'alcaldia entre 2011 i 2015, amb el 7,3%- i en la majoria de municipis metropolitans o del voltant de Tarragona va moure's entre el 4 i el 6% dels vots. Tenint en compte l'augment de participació, una part dels 265.000 vots que va perdre el PP van anar a parar a Cs, que manté els cinc diputats però va guanyar gairebé 100.000 sufragis amb relació el 201, i a Vox, que en va aconseguir gairebé 150.000 i un diputat, també a Barcelona.

No es pot dir, però, que la situació sigui una novetat, sinó que els comicis al Parlament de 2017 ja apuntaven cap a aquesta direcció. El partit aleshores presidit per Xavier García Albiol va aconseguir quatre diputats -tres a Barcelona i un a Tarragona-, i només 185.000 vots, el 4,2% del total, sent la formació amb menys pes de l'hemicicle. Des que el 1984 s'havia estrenat al Parlament, només el 1988, amb sis diputats i 143.000 vots -el 5,3%- s'havia mogut en guarismes similars.

El pèssim resultat va provocar, de retruc, el relleu de García Albiol per Alejandro Fernández com a president del PP a Catalunya. En aquella ocasió, el partit va perdre 160.000 vots respecte el 2015 i va veure's completament superat per Cs, que va concentrat bona part del vot contrari a la independència i va ser la primera força del Parlament.

Alejandro Fernández s'ha alineat totalment en la línia de Pablo Casado, de manera que probablement tindrà una prova de foc a les eleccions municipals del 26 de maig. El 2015, el partit va obtenir 235.000 vots -el 7,55% del total- i 215 regidors, però va perdre les seves dues grans alcaldies: Castelldefels i Badalona. I ara mateix, les poques enquestes municipals publicades fins i tot situen la formació amb dificultats per mantenir la representació a l'Ajuntament de Barcelona. Tot plegat confirma el PP com un partit irrellevant a Catalunya, com a mínim mentre mantingui l'actual estratègia.