Público
Público
coronavirus

"Els metges ja decidien a la UCI a qui es pot salvar i a qui no, el que canviarà ara és  la freqüència i la intensitat"

Parlem amb el psicòleg del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Òscar Pino sobre els efectes del confinament a la població. Adverteix que els sanitaris viuran afectacions a la seva salut mental pel volum de feina, l'estrès i les responsabilitats de vida o mort que han de gestionar.

Òscar Pino, membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i responsable del Centre de Salut Mental per Adults de l'Hospitalet de Llobregat.
Òscar Pino, membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i responsable del Centre de Salut Mental per Adults de l'Hospitalet de Llobregat.

El confiament per combatre la propagació del coronavirus ja fa deu dies que ens té a tots i totes a casa, i de moment, està previst que s’allargui un mes, fins al 12 d’abril. Aquesta situació excepcional pot portar la salut mental de la ciutadania al límit, que s’ha d’afrontar a no poder gaudir de l’aire lliure, gestionar la convivència a casa o lidiar amb escenaris tan difícils com la pèrdua d’una feina o la mort d’algú estimat. Per saber quin està sent l’impacte emocional del coronavirus, parlem amb el psicòleg Òscar Pino, membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i responsable del Centre de Salut Mental per Adults de l’Hospitalet de Llobregat.

"Aquest confinament tindrà efectes emocionals intensos. Passarem per molts alts i baixos i hem de gestionar molta incertesa, ja que no tenim solucions concretes ni una data del fi de tot plegat", apunta Pino. Aquest psicòleg explica que serà molt comú viure episodis de depressió i reaccions exaltades d’alegria quan vinguin les bones notícies, com ara que a la Xina ja no hi ha més casos locals. Amb aquestes condicions, l’accés a un habitatge digne marcarà la capacitat de gestió d’aquest confinament: "És obvi que l’entorn socioeconòmic farà molt. No és el mateix tenir accés a una piscina i un jardí propi que viure tot plegat en un pis de quaranta metres quadrats entre cinc persones".

I és que en aquests dies, tenir accés a un raig de llum amb qualitat s'està convertint en tot un privilegi: "Sabem que el nostre ànim està molt lligat al gaudi de l’espai públic, i més nosaltres que som mediterranis i que passem molt de temps fora de casa". Pino explica que hi ha evidències científiques que relacionen la manca de sol amb les depressions, i per això recomana cuidar-se i exposar-s’hi tant com es pugui.

A més, a casa també toca lidiar amb les relacions amb aquells amb qui s'hi conviu: pares i mares, parelles, fills i filles, amics o altres vincles. "En circumstàncies excepcionals, és important apel·lar a la flexibilitat cognitiva. Hem de ser flexibles, comprensius, gestionar les desavinences tant com es pugui. Hem de manegar els conflictes de manera més suau i tranquil·la, mantenint la calma, el control per fer-ho més sostenible". Per aquells, i sobretot aquelles, que han de passar el confinament en una casa hostil i violenta, Pino apel·la a acudir als serveis d’emergència adequats o contra la violència masclista.

L’altre gran àmbit afectat per aquest confinament és el laboral. Molts ciutadans estan veient com les seves empreses els apliquen expedients de regulació temporal de feina (ERTE) o expedients de regulació de feina (EREs), que a la pràctica significa la reducció de sou o, fins i tot, la suspensió del contracte. "Suposa passar del blanc al negre, és clar. I a més, sense cap culpa. Si vas veient que l’empresa va malament o que no estàs bé a la feina, et pots anticipar i preveure males notícies, però la situació actual genera molta indefensió. També perquè hi ha molts treballadors que comprenen que s’hagi de tancar l’empresa, però això forma part d’aquesta indefensió, també".

Sanitaris, amb estrès i decisions de vida o mort

La crisi del coronavirus no només impacta de manera significativa a la quotidianitat de la gent. Els altres grans damnificats són els sanitaris, abocats a gestionar una situació d’emergència amb un gran volum de feina i responsabilitats de vida o mort. Per aquest motiu, el COPC ha posat a disposició dels professionals un servei telemàtic d’atenció psicològic que sorgeix de la Fundació Galatea. De moment, explica Pino, els treballadors no l’han utilitzat gaire: "Quan ets a la lluita, un lluita, i després mira què li fa mal. El nostre cos funciona igual", diu. Tot i això, el psicòleg adverteix que, a la llarga, aquests sanitaris podrien afrontar-se a trastorns adaptatius, símptomes de depressions, crisis d’angoixa, ansietat elevada o, fins i tot, estrès posttraumàtic si les vivències ha estat molt dures.

Ara per ara, el sistema sanitari es troba al límit, i això portarà als sanitaris a escollir qui pot viure i qui no, ja que els recursos cada cop seran més escassos i la demanda més alta: "Aquestes decisions ja les prenien a les UCIs. El que canvia ara és la freqüència i la intensitat amb què ho faran". Pino apunta que els professionals s’han d’afrontar a decisions molt difícils amb jornades de 15 hores i davant la manca de material, com ara mascaretes o bates: "Ells són conscients que falten recursos i que és un tema d’abast mundial. S’ajunta un conjunt d’emocions, com ara la ràbia, la frustració o la ira. Però ara tot ho canalitzen cap a ajudar la gent".

A aquest volum de treballadors se’ls sumaran joves estudiants o recentment graduats, que hauran de fer front a un gran repte sense l’experiència en l’ofici: "Quan més novell s’és, menys preparat s’està emocionalment per entomar situacions dures. Potser, molts d’ells, no es veuran capaços de continuar els seus estudis".

Viure el dol en època de distanciament social

Si hi ha un aspecte cabdal en la gestió emocional d’aquesta crisi, és la mort d’éssers estimats pel contagi del covid-19. L’alta capacitat de propagació d’aquest virus està obligant els professionals mèdics a aïllar tots els pacients, també aquells que tenen un pronòstic molt greu i que, en cas de no superar la malaltia, no es podran acomiadar dels seus familiars: "Que les persones s’estiguin morint soles fan el dol molt més complicat. Tampoc podran celebrar funerals, o citar-se al tanatori. Són rituals que són pels vius, no pels morts".

Ara per ara, ja hi ha algunes iniciatives de psicòlegs telemàtics per als malalts que són a l'UCI, i alguns centres estan deixant passar en situacions molt excepcionals alguns familiars amb els Equips de Protecció Individual, però Pino creu que són mesures difícils d’implementar: "Al final, un enterrament o una vetlla són mesures socials que ens permeten acompanyar el procés. Això, a llarg termini, pot fer que no elaborem bé el dol".