Els rebrots de coronavirus a Catalunya ja són una realitat. El Segrià viu la seva primera setmana amb confinament domiciliari, després que el tancament perimetral de la comarca no permetés estabilitzar la situació, i l'auge de positius a l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona amenaça l'Àrea Metropolitana. Aquest divendres, la Generalitat ha decidit  diverses mesures i recomanar evitar les sortides innecessàries del domicili a tota la capital catalana i la resta de l'àrea. Amb la gestió d'aquests casos en calent i un coneixement del virus encara molt limitat, la gent es pregunta quines mesures es poden prendre per evitar un confinament total com el de la primavera i quan. Es podrà esquivar una nova i temuda paràlisi del país? La conclusió, ara com ara, és que l'operatiu dissenyat per Salut per a la represa, un cop aixecat l'estat d'alarma, ha quedat superat.

De moment s'han pres mesures i recomanacions al Segrià, la Noguera i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. I el Departament de Salut ha anunciat que incrementarà en almenys 500 'gestors covid' la xarxa per buscar contactes dels casos sospitosos del coronavirus. Aquests professionals, de perfil administratiu i d'atenció ciutadana, estaran presents als mateixos CAP i s'entrevistaran amb els casos sospitosos just després que aquests s'hagin visitat amb el metge de capçalera, abans de tenir el resultat de la PCR. Immediatament recollirà una llista amb possibles contactes, que s'inclouran en una base de dades i ja seran avisats. Aquestes 500 persones se sumen a les 180 que ja formen la xarxa de vigilància, i que es dediquen a buscar la connexió i l'origen dels brots, i a les 120 que fan trucades de seguiment de contactes, els anomenats 'scouts'.

La situació es complica hora a hora a l'àrea metropolitana de Barcelona, tot i que en aquests moments, el brot del Segrià continua sent el més important de tot l'Estat espanyol, seguit pel d'A Mariña, a la província gallega de Lugo. Abans d'arribar a recomanar el confinament domiciliari, el Govern va decidir el passat 4 de juliol aïllar la comarca amb un confinament perimetral que tan sols es podia trencar per mobilitat laboral. En aquell moment es va assenyalar a la Generalitat per prendre la mesura tard, a mitjans cap de setmana, quelcom que va arribar a afirmar el director estatal del Centre d'Emergències Mèdiques, Fernando Simón. La Generalitat ho va admetre aquest dimecres en una roda de premsa per informar dels canvis en el sistema de rastreig. 

"No estic d'acord. Han sigut ràpids i gràcies a això els casos no han sortit molt més enllà del Segrià", afirma Àlex Arenas, doctor en física i catedràtic en enginyeria informàtica i matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili, responsable del disseny d'un model matemàtic que preveu l'evolució de la pandèmia. Tot i això, Arenas lamenta la paràlisi posterior, ja que considera que, per equilibrar la situació, haurien d'haver fet una campanya de test: "El confinament perimetral tenia sentit per aturar la propagació del virus, perquè es van perdre les cadenes de transmissió. Un cop aplicat, s'hauria d'haver fet una campanya de tests a la població de Segrià per recuperar-les".

L'infectòleg Oriol Mitjà, de l'Hospital Germans Trias i Pujol, també celebra l'aplicació del primer confinament perimetral a Lleida, però en canvi creu que una campanya de PCR no hagués donat resultats: "En el moment que hi ha múltiples cadenes de transmissió no controlades, recuperar el control d'aquestes és utòpic. L'única intervenció possible és el confinament", indica a aquest mitjà. 

Més enllà d'aquesta mesura, Mitjà lamenta que és molt difícil fer variacions sobre quines intervencions aplicar al Segrià per l'opacitat del Departament de Salut: "Les dades oficials són molt opaques i no podem fer anàlisis. No sabem quants casos s'estan diagnosticant, ni quin tipus de casos, si són de càrrega viral baixa o forta, si són temporers o no... Aquest punt de partida és crític".

La resposta de Salut

El passat diumenge, Salut va decidir aplicar un confinament més dur a Lleida i set municipis -finalment van ser sis- més del Segrià davant les dificultats per estabilitzar la zona, una mesura que, davant la sorpresa del món sanitari, va quedar rebaixada a recomanació després que un jutjat de guàrdia considerés que la Generalitat no tenia competències per aplicar-la. El Govern va reaccionar ràpidament i va aprovar un decret llei el mateix dilluns per poder aplicar el confinament i altres mesures excepcionals amb garanties. "És evident que s'ha de complir la llei, però en situació de catàstrofe les lleis poden quedar obsoletes i el governant pot prendre una decisió executiva", opina l'epidemiòleg de l'hospital de Sant Pau i Santa Creu de Barcelona Joaquín Contreras.

Per a Mitjà, és normal que el primer brot important s'hagi registrat a Lleida, una de les regions que va passar abans a les primeres fases de desconfinament. L'expert creu que el confinament domiciliari era necessari, tenint en compte el factor afegit de la regió: la precarietat absoluta en la que es troben els temporers. "Es tracta d'un problema social heretat del passat que s'ajunta amb la pandèmia. Com passa a les residències, el problema dels temporers és que viuen amuntegats. Està demostrat que en aquests casos el contagi es multiplica per quatre". Mitjà creu que s'ha de revertir aquesta situació d'habitatge i de feina i fer test a aquelles persones que viuen amuntegades o que tenen contacte amb persones vulnerables.

La mirada posada a l'Àrea Metropolitana

El brot de l'Hospitalet ja generava neguit entre els epidemiòlegs, un pronòstic que aquest divendres s'ha materialitzat en un confinament més dur.  El Govern ha decretat la prohibició de les trobades de més de deu persones en l'àmbit públic i privat, la reducció de l'aforament a bars i restaurants al 50% i la suspensió de l'obertura d'equipaments culturals, així com la recomanació de no sortir del domicili si no és imprescindible, unes mesures aplicades a Barcelona i els nuclis principals de l'Àrea Metropolitana.

"Sempre serà més exagerat un brot a la ciutat, perquè, per més que hi hagi més recursos, hi ha més densitat de població i més mobilitat. I tota aquesta gent s'expandeix pel territori per anar de vacances", advertia Arenas abans de l'enduriment de les mesures. El matemàtic ha advocat durant els darrers dies per una intervenció urgent per evitar que el nivell de propagació sigui exponencial, el que indicaria que s'han perdut les cadenes de contagi. I per prendre mesures cal veure no només les xifres de contagi, també la capacitat sanitària de la regió -quelcom que deixa al Segrià en un lloc pitjor respecte a l'Hospitalet- i la mobilitat estacional d'estiu de la població.

Oriol Mitjà creu que és possible controlar els brots en barris, el contrari del que ha passat en el cas de l'Hospitalet: "És possible fer confinaments quirúrgics. Els ajuntaments coneixen els seus barris i poden saber on estan els contactes mirant el codi postal dels malalts". L'infectòleg creu que, fora dels barris més afectats, es poden aplicar mètodes més precisos i controlar les cadenes de transmissió. El Govern va demanar el dilluns el confinament dels barris de Torrassa, la Florida i Collblanc, una intervenció que ha resultat no ser suficient.

¿I què hi ha dels pròxims brots que vindran? ¿Quines mesures s'hauran de prendre? El doctor Oriol Mitjà lamenta que el document que li va encarregar la Generalitat amb 40 intervencions possibles va quedar en paper mullat: "El primer paràgraf ja advertia que els brots es viurien en els pròxims mesos". Afegeix que aquests es podrien veure accentuats, en primer lloc, perquè la calor ha disminuït menys del que es pensava la capacitat de transmissió del virus i, en segon lloc, perquè creu que l'estratègia de Salut per frenar el coronavirus és deficient: "Els models matemàtics ja indicaven que per aquestes dates hi hauria brots. Aquests quedaran modulats per les estratègies de control de la infecció i pels sistemes de detecció de casos. I fa temps que advertim, que Salut no ho està fent correctament".

Arenas subratlla que la clau està en els sistemes de traçabilitat de contactes i en els rastrejadors: "Necessitem augmentar els rastrejadors ja, calen més de 1.000. Un per cada 5.500 habitants", advertia. En això està d'acord l'epidemiòloga de la Vall d'Hebron Magda Campins qui, en declaracions a Rac 1, recalcava aquest dèficit: "Falten més de dos mil rastrejadors" deia Campins just abans que el Departament de Salut anunciés el reforç de 500 professionals del sistema de rastreig el passat dijous.

Oriol Mitjà creu que aquest mètode també està limitat i que caldria un sistema automatitzat: "En el moment que superes els 100 casos, dels quals cadascun té set contactes de mitja, la centraleta se satura". Per això, Mitjà apostava en el seu document per una "aplicació mòbil amb alt nivell de privacitat" que permetés el control epidemiològic de contactes mitjançant el rastreig de "qualsevol desplaçament fora de casa" amb GPS i Bluetooth, de manera que es pogués avisar ràpidament a totes les persones que hagin estat en contacte amb un positiu. Aquesta mesura va quedar descartada per la Generalitat per tots els conflictes ètics que planteja el rastreig de la ciutadania, quelcom que Mitjà creu que es pot resoldre.

En tot cas, Arenas adverteix que s'han de destinar recursos de manera urgent si es vol tenir un bon control de l'epidèmia, sobretot de cara els mesos de la tardor. El matemàtic afirma que els brots que vagin desenvolupant-se durant l'estiu es podran trepitjar amb els de la tardor, quelcom que generaria una situació encara més caòtica per un sistema sanitari sota molta pressió: "Farà més fred i el virus sobreviurà millor, hi haurà més espais tancats on el contagi és major i tindrem la grip i altres coronavirus, com un constipat comú, que tenen la mateixa simptomatologia que la Covid-19. Hi haurà molta gent anant a l'hospital i molta gent en quarantena preventiva, quelcom que pot generar una paràlisi econòmica i un col·lapse sanitari. Si no posem eines, no podrem evitar el confinament total".