El seu cap de candidatura, Carles Puigdemont, es troba com sap tothom a Brussel·les, i el segon, Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a presó.

Puigdemont i els seus col·laboradors van decidir presentar a les eleccions del 21 de desembre al Parlament de Catalunya unes llistes integrades per un bon nombre de persones sense trajectòria política anterior. I van triar una nova marca, Junts per Catalunya (JuntsxCat).

Fer una campanya en aquestes condicions sembla complicat, o atípic si més no, però si s’ha de fer cas de l’evolució de les enquestes, aquesta candidatura, la de JuntsxCat, hauria millorat considerablement i en poc temps la seva posició, fins el punt de pensar en disputar el primer lloc a ERC, que tothom donava al principi com la més votada, i C’s, que ha vist crèixer en gran mesura les seves expectatives.

Per això desperta prou curiositat la persona que dirigeix el Comitè de Campanya d’aquesta plataforma política des de Barcelona, des del cor de l'organització, més enllà de les decisions que pren Puigdemont des de la capital comunitària .

Es diu Elsa Artadi. Concedeix a Públic una mica del seu temps per parlar sobre l’actual moment polític a sis dies de les eleccions Ella és la directora del Comitè, format per una desena de persones. S’han buscat com a quarter general, un local sense pretensions a un dels estrets carrers del barri de Gràcia, on es respira una intensa activitat.

JuntsxCat compta amb el suport i la complicitat del Partit Demòcrata de Catalunya, el PDeCAT, la força política resultant de la refundació de Convergència. Però JuntsxCat no és el PDeCAT. Ni tan sols és un partit.

Què és Junts per Catalunya?

“És la llista del President. I la llista de Jordi Sànchez”. “És el que creiem que volia la gent. És la voluntat de recuperar les institucions, i no et diré la dignitat perquè a nosaltres Rajoy no ens la roba la dignitat. Però sí que és una afirmació que Rajoy no pot fer el que vulgui amb Catalunya, de que ell no mana, de que ell no és el president de Catalunya. El President de Catalunya és el que va escollir el Parlament. Això és Junts per Catalunya. És un compromís per restaurar la democràcia a través de restaurar el President”, afirma Artadi.

“El President el va investir el Parlament de Catalunya i des de Madrid això no ho poden canviar. Si no ens creiem el nostre propi Parlament, què anem a fer? Què hem de construir? Cap a on hem d’anar?”, es pregunta.

Ens interessa saber què serà en el futur JuntsxCat a més d’un grup parlamentari. “Ara per ara és això”, ens diu la directora, que recorda que aquesta plataforma “fa només un mes que existeix”.

Qui és Elsa Artadi?

Una economista de 40 anys, amb un currículum d’aquells que criden l’atenció, doctorada a Harvard, professora a universitats de diferents països i que diu no saber quant de temps seguirà dedicada a la vida política:

“Jo estava treballant a la universitat, fent una vida normal, de recercadora, i quan hi havia el primer govern d’Artur Mas i van nomenar conseller d'Economia a l’Andreu [Mas-Colell], jo just aquell any estava a Barcelona, perquè estava visitant la Graduate School of Economics”, fundada pel propi Mas-Colell. “Mai havia pensat en entrar en política, no sabia res”, assegura, però va rebre una trucada del conseller.

Elsa Artadi

“Si ara dic que no, mai podré ... I vaig pensar, ho provaré. El vaig anar a veure aquella mateixa tarda i em va dir ‘mira, tinc aquí una posició d’assessor que necessito omplir-la amb algú amb qui pugui confiar, que podrem parlar, que ens entendrem, que parlarem el mateix llenguatge,... Necessito algú que m’ajudi en això”.

“Al principi, arribaven els divendres i pensava, he durat una setmana més, però no era el meu objectiu”. Però un cop a l’administració catalana, va ocupar càrrecs de responsabilitat al departament d’Economia i va acabar treballant a Presidència.

Ara, a més més de directora de campanya és la candidata número 10 per Barcelona, però diu no obstant això, que no pensa fer de la política la seva professió".

“Jo estic en aquesta llista perquè m’ho va demanar el President. Jo no pensava que estaria en unes llistes en aquestes eleccions, ni després que Rajoy les convoqués”.

Qui decideix a Junts per Catalunya?

Elsa Artadi explica que després del dia 21, les decisions a Junts per Catalunya les prendran els diputats, però que en aquest moment qui decideix és sobre tot el President. "I tot el que podem comentar amb el Jordi Sànchez, el Jordi Sànchez", afegeix. Pero "les decisions de campanya es decideixen en el Comitè de Campanya, que es reuneix cada dia a les 8 del matí".

I al Comitè de Campanya mana Elsa Artadi?
"Jo soc la directora del Comitè de Campanya, però hi ha un grup, d’unes deu persones. I sí que tenim molt contacte amb el president. Ara, evidentment, tenim molt contacte amb Josep Rull, amb Jordi Turull, però des del principi, principi, que es va fer el grup, no només el Comitè de Campanya, sinó la candidatura. Hem tingut moltes reunions per parlar sobre tot amb la gent que és a dalt de tot de la llista. (Parlem amb en) Quim Torra, amb l’Eduard (Pujol), amb Francesc de Dalmases, amb el Salvador Cardús... Entre tots hem anat fent les coses. Quan hem hagut de fer programa electoral hem agafat gent de la candidatura i els hem dit necessitem que us mireu això. Quan hem hagut de parlar de l’eix social, hem cridat a l’Isabel Farré, a l’Aurora [Madaula]. Intentem involucrar-los perquè no són uns noms, no són uns figurants. Se’ls ha demanat que siguin aquí per tal com són ells, i per tant són part del projecte.

El paper del PDeCAT

Però hi ha el PDeCAT, preguntem, que és un partit. Què opina? Com a partit no pinta res en aquesta campanya?

"El PDeCAT ens ha cedit els drets electorals. Sense aquests drets ens seria molt difícil per a nosaltres poder participar en aquesta campanya, i això ho sap tothom que els tenim, si no no tindríem anuncis a la tele. Ens ajuden a nivell d’estructura. Hi ha gent aquí que està compromesa, perquè hi ha persones importants del PDeCAT que estan en aquesta llista. En Jordi, el Josep, alcaldes, el Quim Forn".
​
I els seus òrgans de decisió?

"Els seus òrgans no estan a la llista ni en el Comitè de Campanya. Això és així, no perquè hi hagi mal rotllo, sinó perquè una cosa és una cosa i l’altra cosa és l’altra".

Tribunals en campanya

A la seu de Junts per Catalunya, hi havia diferents reunions. Una advocada coneguda i amb molta experiència ens comentava la repressió creixent que es viu a Catalunya i la incredulitat o la ingenuitat de la gent jove, que no va viure el franquisme, davant la restricció de llibertats.

Elsa Artadi manifestava el seu estupor per una noticia del dia: “Avui el Suprem ha cridat a declarar en Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn l’onze de gener”, és a dir, que segur que no sortiran en llibertat abans de les eleccions. “Ells tenen dret a anar a declarar. Tenen dret. Si ho demanen, els han de cridar immediatament. Quin missatge els estan donant? porteu-vos bé, perquè aleshores us castigarem menys. Però és que a més és mentida això”, afegia, recordant que “fa dos dies el Suprem va entrar en campanya electoral apuntant a tothom que hagi tingut alguna cosa a veure amb qualsevol cosa. Estan en campanya”.

Algun acord amb ERC?

Junts per Catalunya s'esforça cada dia en explicar que no contemplen altra hipòtesi que el restabliment de Puigdemont al capdavant de la Generalitat. ERC fa més o menys el mateix però per assegurar que el proper president serà Junqueras. Resulta bastant evident per a tothom que sense un acord entre totes dues forces cap de les dues hipòtesis té gaire possibilitats de convertir-se en realitat. Puigdemont de moment no pot tornar i Junqueras està a presó.

El més lògic és preguntar-se si tenen algun tipus d'acord més o menys explícit entre ambdues forces sobre la manera d'actuar en diferents escenaris.

La directora de campanya de Puigdemont  es manté en defensa de la legitimitat del govern derrocat: "Volem restablir el President i el govern sencer. Perquè l’Oriol Junqueras per a mi és el Vicepresident del govern, ho segueix sent, igual que el Toni Comín és el conseller de Salut. Per a mi ho són, perquè si no els veig així el que estic dient és que aquí mana Rajoy i això és inacceptable".

Segons ella, ara resulta impossible treballar sobre escenaris postelectorals:  "Ara tots estem fent campanya. No sé si en altres campanyes van estar treballant o no, també heu d’entendre que aquestes eleccions han sigut precipitades, han sigut molt accidentades, perquè menys d’una setmana després que Rajoy convoqués eleccions entraven a presó el vicepresident i els consellers".

"El dia 22 ja parlarem, perquè compartim moltes coses. Ja parlarem tranquil·lament, però ara en mig de la precipitació d’aquestes eleccions no n’hem parlat".

I el dia 22?

No s'han assegut ni tan sols a parlar formalment:  "Jo vaig estar parlant amb la Marta Rovira just abans d’anar a Brussel·les el primer viatge i totes dues ho reconeixíem perquè és així. Ens han agafat unes eleccions després que ens tombessin el govern. El govern a l’exili, el govern a la presó i ha sigut molt complicat fer això". "Ells estan centrats en la campanya i nosaltres també. Objectius en comú és clar que en tenim. Tots dos compartim, i la CUP també, tenir una majoria sobiranista en el Parlament, en els vots, és obvi que tenim objectius comuns, som socis, som amics, però ara tenim acords puntuals, específics per després del 21? No els tenim".

Qualsevol persona que segueixi la vida política se'n adona de la tensió o rivalitat entre JuntsxCat i ERC. La impossibilitat primer d'una candidatura unitària. L'allunyament posterior en la formalització d'uns punts d'acord. Tot i aquesta confrontació, una i altra formació, llevat d'alguns comentaris, neguen rotundament qualsevol hostilitat.

Elsa Artadí les descarta totes: "Una baralla entre sobiranistes, entre independentistes, ni amb Esquerra ni amb la CUP. Ni aporta res ni volem fer-ho, perquè a l’endemà estarem asseguts a la mateixa taula, perquè el que anem a buscar és la màxima unió i la màxima cohesió de l’independentisme, i perquè això, si jo ara surto i em barallo amb ERC o amb la CUP a l’únic que faig feliç és a Rajoy. És així. Al Rajoy i a les seves marques blanques".

I amb el PSC tampoc cap possibilitat d'acord, si més no de moment, encara que Iceta i els Comuns els busquen com a socis.

"És evident que no tenim cap acord. Les persones que han posat a la presó són els nostres amics, el nostre govern i que ha fet que ara mateix ho estigui part del govern i l’altre a l’exili. És evident que no tenim cap acord amb ells. És impossible.Ells són responsables del que està passant.".

L'eina de la independència

Els Comuns reclamen que l’agenda social s'ha de posar al centre dels programes de govern i assenyalen que hi ha tot un sector de la societat catalana al que l’importa molt poc la qüestió de la sobirania. Des d’una perspectiva catalanista, deu semblar greu que els barris més humls de Barcelona s’omplin de banderes “rojigualdas”. La directora del Comité de Campanya de Junts per Catalunya reconeix que tenen feina pendent.

"No només barris humils. Segurament hi ha una feina que s’ha de fer o s’ha de fer millor que és adreçar-nos a certs col·lectius que interpreten la independència exclusivament com un fet identitari o sentimental. Això és cert".

"A tota aquesta gent se li ha de tornar a dir, perquè ho diem però segurament no ho fem prou, que la independència no és una finalitat, és una eina per fer un país molt més just que el que tenim. I en molts casos, els barris als que t’has referit tu son els grans beneficiats de la independència". "Estic absolutament convençuda que és la millor eina social que tenim", la independència, reitera Artadi.

"Hi ha una expressió, que jo sempre faig servir, que és: “el dèficit fiscal és un dèficit social”. Això és una realitat. Ens gastem més diners en el dèficit fiscal que amb ensenyament i salut junts. La PIME, l’autònom, la gent que ha de tirar endavant té problemes perquè no es fan infraestructures que s’han de fer, perquè es fan polítiques dissenyades per l’IBEX 35, una política energètica que no és eficient, una normativa laboral que no afavoreix a la petita i mitjana empresa, que no afavoreix a l’autònom, una agència tributària que persegueix al que està dintre del sistema, als que som assalariats i a la gent dels barris humils... Aquests estan hipercontrolats, però hi ha frau fiscal i no ho diem nosaltres, ho diuen les estadístiques a nivell internacional".