Público
Público

ENTREVISTA Valtònyc: "Els interessos partidistes són escombraries, el que importa és la independència i la llibertat d'expressió"

El raper mallorquí parla del seu exili i del seu treball. Del nou disc que prepara i de la seva situació a Brussel·les, que li suposa, assegura, un desgast psicològic constant. "La meva supervivència ha estat la música", explica.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Valtonyc, raper mallorquí exiliat a Bèlgica. Si torna a l'Estat espanyol seria detingut

Josep Miquel Arenas Beltrán (Sa Pobla, 1993), a qui tothom coneix ja com Valtònyc, comença a deixar-se anar amb el francès quan, al llarg de l'entrevista que manté amb Públic, s'acosta el cambrer a dir-nos que s'aproxima l'hora de tancament.

Admet que malgrat alguns avanços en el seu cas, podria passar-se més temps a Brussel·les del que desitjaria. Parlem amb el cantant sobre el seu últim disc, la situació política a Catalunya, els atacs a la llibertat d'expressió a Espanya o la pressió de les xarxes socials, i demostra que, malgrat tot, no ha perdut pegada.

Quines novetats hi ha hagut en les darreres setmanes sobre el seu cas?

El meu cas està paralitzat perquè Espanya va intentar aplicar un codi penal posterior als fets, i això és il·legal. Només es pot aplicar si beneficia a l'acusat i en el meu cas no em beneficiava per a res perquè suposava una extradició automàtica, ja que la pena, per la llei antiterrorista,  es de tres anys i quan em van imposar la condemna només arribava a dos anys. Amb tres anys hi ha extradició automàtica. Els meus advocats es van adonar d'aquesta irregularitat que intentava aplicar Espanya i ho van denunciar en els tribunals de Bèlgica, i Bèlgica va decidir consultar-ho amb el Tribunal de Justícia de Luxemburg. Ara han de pronunciar-se 30 països sobre aquest fet. D'altra banda, està la demanda en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a Estrasburg, en la qual sol·licitem que es revisi la condemna, i ho han acceptat. Ho hem aprofitat per a acusar Espanya i denunciar-la per vulneració de drets fonamentals.

Veient els casos anteriors és probable que es resolgui al seu favor, però no sembla que la sentència pugui arribar aviat…

L'advocat parla de dos anys, però jo crec que seran cinc, sis o set. És la mitjana temps que triga el Tribunal Europeu per contestar. En el cas de les persones que van cremar fotografies del rei a Vilanova van ser deu anys, en el d'Arnaldo Otegi altres deu. Hem intentat agilitar el procés tot el possible. Ja veurem. Ara com ara no puc sortir de Bèlgica. Si ho faig s'activa l'euroordre i em detenen perquè estic condemnat amb sentència ferma. Si em lliuressin ara, la pena de presó seria més alta, perquè ara se sumaria la de dos anys de presó pel que vaig dir en un concert a Marinaleda. Una altra cosa que no es diu és que jo hagués entrat a la presó amb un règim FIES per la llei antiterrorista, a milers de quilòmetres de casa i incomunicat. D'això no es parla molt.

Com veu l'evolució política que hi ha hagut a Espanya, especialment ara que s'acosten les eleccions?

És veritat que fa una mica de por, però tampoc és res de nou a l'Estat espanyol. De tota manera, tenir el govern no significa molt. Ara que tinc amistat amb alguns consellers sé de primera mà que tenir el govern a vegades no significa res, perquè si vols dur a terme algun canvi has de demanar-ho abans a les entitats financeres perquè no s'enfadin. Qui té el poder realment són les entitats financeres. Els canvis des del govern són molt limitats. Si que espanta veure ciutadania que confia en aquests partits nous d'extrema dreta, que reflecteixen la societat. Per a mi el tema que tinguin el govern, sincerament, doncs… ja sé que Espanya té la Guàrdia Civil, l'Audiència Nacional, i això no ho canviarà cap govern. Una mostra és que a Catalunya va haver-hi un govern disposat a canviar les coses, a desobeir, i el que ha passat és que nou persones estan a la presó i cinc a l'exili. El canvi no vindrà des del govern, vindrà des del carrer.

També hi haurà eleccions pròximament a Balears

M'han ofert participar a llistes. He dit que no. No crec en tot això. M'agrada més la lectura que s'ha fet de l'abstenció: que hi ha més de la meitat de persones que no creuen en el sistema electoral espanyol. Mai he votat, però ara potser votaria.

Una de les coses que sembla haver canviat en aquests darrers mesos és que una part de l'esquerra li fa crítiques molt dures, com la seva proximitat amb els polítics catalans que es troben aquí a Brussel·les.

Això és molt senzill. Tota aquesta gent que tant em critica, què ha fet per ajudar-me? Quan vaig arribar aquí no tenia res i ells em van ajudar, em van proporcionar recursos per poder fer una vida normal. De fer tuits no es menja. De que vinguin a fer-se una foto amb mi tampoc no es menja. L'esquerra espanyola no m'ha donat un suport real i ells sí que me l'han donat. Amb la gent que està aquí exiliada compartim un objectiu comú: tombar el règim del 78. Políticament, ara em toca estar al seu costat. En el moment que existeixi la República o hi hagi un canvi, ja veurem si compartim trinxera o no. El moment històric exigeix unitat per lluitar en contra del feixisme, que, dins del règim del 78, són els qui més mal han fet en aquests últims cinquanta anys.

L'han acusat a les xarxes socials d'"anar de la mà de la burgesia catalana".

Quan George Orwell va arribar a Catalunya per lluitar contra el feixisme es va trobar amb una guerra entre antifeixistes. A l'esquerra hi ha ara més divisió que unitat. És una pena. Amb nou persones a la presó i set a l'exili, aquest debat em sembla absurd. És clar que ni Puigdemont, ni Puig, ni Comín ni Serret són d'esquerra socialista o anticapitalista. Però la solidaritat consisteix justament en això. Puigdemont és un represaliat més. Ha arriscat els seus privilegis per fer un referèndum. O mira els Jordis. No són polítics, són activistes, i estan en la puta presó. Que això sigui així i no passi res també és puta culpa nostra. Que no s'hagi aplicat la independència no és només culpa de Puigdemont. Que Puigdemont va cometre un error quan no va declarar la independència? Bé, sí, es va acollonir, però també el van amenaçar amb violència i que hi hauria morts. I ara es troba a l'exili i ho està pagant. Els polítics són polítics i tenen també les seves limitacions. Va fer el que va poder i ja està. Però què esperaven? Un Ché Guevara? Jo un dia vaig dir de broma que era anarquista, cansat que em preguntessin si Puigdemont era d'esquerres o de dretes. Si no ho saps tu si és d'esquerres o dretes, a mi que m'expliques?

Des del meu punt de vista, la independència de Catalunya ja ha començat. Jo no sóc trotskista, però a Catalunya hi ha alguna cosa així com una revolució permanent. Hi ha una mobilització constant. La gent fa coses, es mou, dins dels seus límits, és clar, fa el que pot. No estic d'acord en dir d'aquesta penya que són "lliristas" i que van amb "el lliri amb la mà"… A mi la gent que em va ajudar a sortir de l'Estat espanyol eren gent de 70 i 80 anys. Repeteixo: gent de 60, 70 i 80 anys. Aquesta era l'organització popular que em va ajudar a sortir de l'Estat espanyol en un dispositiu clandestí. No hi havia cap jove.

També ha criticat a Pablo Iglesias, per no solidaritzar-se amb el seu cas, a pesar que va ser amb un vídeo per a 'La Tuerka que tot va començar

No he rebut ni una trucada de telèfon. Van fer un tuit. Això no és ser solidari. Ser solidari seria ajudar-me. Jo estic aquí per no estar a la presó. Això és molt dur. Tota aquesta gent que em critica que estigui amb Puigdemont, m'agradaria veure què haguessin fet en la meva situació quan vaig arribar aquí buscat per la policia, amb una ordre europea de detenció per terrorisme. Cap polític es va preocupar per com estava. Els únics que ho van fer van ser ells, que es van posar en contacte amb mi.

Per no parlar de crítiques molt més superficials, com les de la qualitat musical de les seves cançons o la roba amb la que es vesteix.

Que no rapejo bé… considero que tenen raó. Jo també ho crec. Faig música per sobreviure, per fer alguna cosa, per estar ocupat amb alguna cosa. La meva supervivència ha estat la música. No he fet música més que per l'amor de fer-la. És el que faig des del 2008. He tret 15 discos. Sóc un artista prolífic. Per la manera de vestir… hi ha qui parla de com em vesteixo, però no de com he aconseguit la roba: aixecant-me a les sis del matí per anar a treballar en una botiga de fruita cada dia des dels nou anys, i combinant el treball amb la militància política. Mai he estat a l'atur. He intentat compaginar la música amb tot això i estar on m'ho han demanat. Molta gent m'ha dit que sóc un fatxenda… però els rapers a França i als EUA porten roba de Lacoste, Polo Sport o Ralph Lauren. Dins de l'estètica rap està normalitzat.

Són crítiques absurdes. Si no hi hagués Internet no s'atrevirien ni a dir-ho. El problema és que a Twitter tothom és molt valent, tothom es fa el fanfarró i el diferent… "Valtònyc és molt dolent rapejant però cal defensar-lo". Quina merda és això? Estem parlant d'això o de que estic patint una injustícia? Ni que a Espanya hi hagués un nivell molt alt, la majoria de rapers rapegen com el cul… La cançó del Borbó la vaig fer quan tenia 17 anys i tots em jutgen sobre la base d'aquesta cançó.

Hi ha un carallot que es diu Víctore Lenore al qual li faria una cara nova, i això pots posar-ho. Li ficaria quatre cops de puny en tota la cara. Tot el dia m'està criticant i tirant merda. Qui es pensa que és aquest paio? Però si és un desgraciat! Un carallot… Si el tingués davant li ficaria dues osties i se li llevarien les ganes de dir ximpleries. Fa molta ràbia que banalitzin la lluita i m'ataquin d'aquesta manera quan no han fet res. Què guanya dient que jo sóc col·lega de Puigdemont, que és un sionista, que si Israel…? Per què diu aquestes coses per a deslegitimar la meva lluita? Ho estic fent malament? Vina tu a fer-ho millor, home. Estic segur que el Víctor Lenore aquest no diria res d'això davant meu.

També he tingut el suport de molta gent. Per exemple, Kase.O, que és 'el puto amo', que es va escoltar tot el disc i em va dir quina cançó és la que més li havia agradat, em va convidar a un concert seu a pujar i cantar, però jo ja estava exiliat. I tinc el respecte de molts rapers dels bons, però després tens aquest tipus de carallots que busquen deslegitimar-me. Però això passa sempre.

Després va haver-hi les declaracions de Mónica Oltra sobre Puigdemont.

Quan vaig arribar aquí no tenia res, no sabíem què passaria, si la justícia em deportaria, si augmentarien els càrrecs després de les denúncies de la Guàrdia Civil o del Círculo Balear… És molt fàcil dir que la justícia europea ens ha donat la raó i ara estem fent una vida normal, que ens peguem festes mentre uns altres estan a la presó… Això és mentida: estar aquí comporta un desgast psicològic que forma part de la repressió. L'exili és una altra forma de presó. Anar a presó és una forma de resistència que respecto molt, però a la presó no hagués pogut fer tot el que he fet, que crec que ha aportat moltíssim més a la causa de la llibertat d'expressió. No ho entenc, sincerament... Tota aquesta gent que diu que hem banalitzat l'exili, que ens fotem tiberis… M'agradaria que m'ho diguessin a la cara. Com per exemple, que hagi nascut el meu nebot i no hagi pogut anar a casa, o no haver pogut anar per la nit de Nadal. Ja sé que hi ha diferència amb un sirià que fuig de la guerra i li han destruït casa seva i no té res més. Però que hi hagi una injustícia més gran no vol dir que el que ens passa no sigui una injustícia. Que hi hagi gent d'esquerres que vulgui ridiculitzar-ho em sembla heavy.

En qualsevol cas, a Twitter se'l veu prou combatiu.

Sí. Twitter és per a mi com anar a cagar. Vaig allà i escric, però no llegeixo res. Twitter m'ha ajudat molt, però també he rebut denúncies de toreros i ara he fet un tuit sobre Carrero Blanco i em vol denunciar l'AVT. No llegeixo res perquè si no, em torno boig.

Quina resposta ha trobat aquí a Bèlgica sobre el seu cas?

Jo pensava que tindria una resposta més gran per part dels partits flamencs, i al final no ha estat així. He vist més suport en la part valona per la qüestió de la llibertat d'expressió.

És molt incòmode dir que a Europa no hi ha llibertat d'expressió. És més fàcil dir que al Marroc no hi ha llibertat d'expressió. Aquí hi ha un altre raper del Marroc, exiliat per haver fet una cançó contra el règim, i totes les institucions europees li han donat suport, asil polític, l'han ajudat… No es tracta de Josep, no es tracta de Valtònyc, en el fons es tracta d'una qüestió de llibertat d'expressió que ens afecta a tothom. Jo estic aquí, i qui pateix les conseqüències i dóna la cara sóc jo, però la llibertat d'expressió és un dret de tots. Jo sóc d'esquerres, sóc un jove treballador, i crec que molta gent comparteix aquestes característiques a l'Estat espanyol i el que m'ha passat a mi els podria haver passat a ells. Si m'he exiliat, a part de per mantenir la llibertat, que és molt important, també és per posar el meu cas en la lluita pels drets fonamentals i per denunciar que els jutges espanyols qüestionen els drets universals. És una putada trobar-se amb gent d'esquerres que posa obstacles, gent que es pensen que vull aprofitar-me, treure rèdits. He rebutjat moltes ofertes d'entrar a llistes polítiques, de discogràfiques. Jo l'única cosa que vull és que cap altra persona hagi de passar pel que he passat jo i la meva família.

I a la resta d'Europa?

He rebut molta solidaritat. De cantants, d'acadèmics que investiguen la falta de llibertat d'expressió a Europa centrant-se en Espanya… Espanya ha d'encapçalar la llista de països amb artistes condemnats a presó d'Europa. Això està dit per associacions com Artists at Risk o Freemuse.

Si no em falla la memòria, un festival de música va proposar encapçalar tots els cartells de concerts amb el seu nom. Però algú criticava que l'acció es limités només a això, en comptes de destinar una part de la recaptació a la caixa de resistència

Els festivals em demanaven que em pagués el viatge i l'estada per tocar a canvi de res. Això no és solidaritat. Volien penjar-se la medalla d'estar amb la llibertat d'expressió. Que el meu nom estigui en el cartell del Primavera Sound no paga les factures que m'han presentat els advocats... que no són barates.

Espereu tots els qui esteu ara mateix a Brussel·les reunir els suficients suports com per generar un canvi?

En això estem. Però ara estan pel mig els putos partits polítics, que són una escombraria. I això que sóc comunista i crec en un partit comunista d'avantguarda que actuï de guia de la classe obrera. Els partits independentistes només posen obstacles i són una puta escombraria tots en general. L'única cosa que fan és dividir i convertir-ho tot en una lluita entre Puigdemont i Junqueras, allunyant-nos de l'objectiu, que són els drets fonamentals, la independència i la llibertat d'expressió. No importa si jo sóc un fanfarró de merda o Puigdemont és un convergent, aquí el que importa és que hi ha persones a l'exili. Importa la independència i la llibertat d'expressió. Els interessos partidistes són escombraries.

Tenint en compte que tot això va per a llarg, també volia preguntar pel seu futur immediat

El dia 10 de maig trauré un nou disc. El disc es titula Piet Hein, un pirata neerlandès que va robar un tresor als Borbons a Nova Espanya, va combatre els espanyols en una batalla naval davant de Cuba i els va guanyar. Quan van tornar, els flamencs van crear una cançó popular: "Qui ha robat els tresors als espanyols i ha guanyat una batalla contra ells? Piet Hein, Piet Hein..." He basat el disc en aquest personatge. Pròximament comencem l'enregistrament del videoclip. El disc està ja gravat i masteritzat. Res d'electrònica, tot amb músics. En català, en castellà i en francès. A veure com funciona.