Público
Público
ELECCIONS AL PARLAMENT

ERC s'imposaria a les eleccions catalanes, però l'independentisme no arribaria al 50% dels vots

Segons les estimacions del gabinet 'Key Data' per a 'Públic', l'independentisme augmentaria la majoria al Parlament, amb 75 diputats, 37 d'Esquerra, 31 de JxCat i set de la CUP, però es quedaria en el 48,6% dels sufragis. El PSC pujaria fins als 25 diputats i l'enfonsament de Cs, que perdria més de la meitat dels escons, beneficiaria PP i Vox, que irrompria a la cambra amb quatre escons. Aritmèticament seria factible un tripartit entre ERC, socialistes i comuns. Els republicans també sumarien majoria amb Junts

Així quedaria el proper Parlament, segons el 'traking' de Key Data.
Així quedaria el proper Parlament, segons el 'traking' de Key Data.

Quan falten quatre mesos per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer, ERC surt de la pole position per imposar-s'hi, una fita que no assoleix des de la II República. El partit presidit per Oriol Junqueras lidera totes les enquestes i, segons les estimacions del gabinet demoscòpic Key Data per a Públic, seria la força més votada, amb el 24,1% dels vots i 37 escons, per davant de Junts per Catalunya (31) i el PSC (25).

El tracking de Key Data dona altres claus, com ara la significativa caiguda de la participació -que baixaria 10 punts, del 81,6% al 71,9%, el que suposaria prop de mig milió de vots menys-; que l'independentisme no assoliria el seu objectiu de sumar el 50% dels vots -entre ERC, JxCat i la CUP arribarien al 48,6%-, tot i que reforçaria la seva majoria en passar de 70 a 75 escons; que Esquerra es confirmaria com el partit central de la política catalana, ja que aritmèticament també podria explorar la via d'articular un Govern tripartit amb PSC i els comuns; i que Ciutadans s'enfonsaria i perdria més de la meitat dels vots i els escons després de guanyar els comicis del 21 de desembre del 2017. La caiguda de la formació liderada per Carlos Carrizosa alimentaria sobretot el creixement del PP -que guanyaria tres diputats- i la irrupció de Vox a la cambra, amb quatre escons.

ERC seria la força més votada a les quatre províncies catalanes i, tot i la caiguda de participació, guanyaria uns 2.000 vots amb relació el 2017, fins a arribar als 931.000. En termes relatius, el partit republicà, que tindrà probablement Pere Aragonès com a cap de llista, sumaria el 24,1% dels sufragis, 2,7 punts més que el 21-D i passaria de 32 a 37 escons. La millora d'Esquerra contrasta amb el retrocés de JxCat, que perdria tres diputats -de 34 a 31-, dos punts de suport i 180.000 vots. Ara bé, l'observatori de Key Data adverteix que la situació pot empitjorar pel partit de Carles Puigdemont, ja que si finalment el PDeCAT concorre a les urnes per separat, com sembla ara mateix, "la baixada serà encara més gran" i es deixaria més escons.

La CUP, la tercera força independentista, augmentaria de 4 a 7 escons, tot i perdre 9.000 vots, a conseqüència de la menor participació. Conjuntament, l'independentisme passaria de 70 a 75 diputats, de manera que reforçaria la seva majoria parlamentària, tot i que es quedaria en el 48,6% dels vots, 1,1 punts més que el 21-D però sense assolir el 50% dels sufragis que es marca com a fita. En termes absoluts baixaria en 190.000 vots, quedant per sota dels dos milions. De produir-se aquests resultats, però, el gran canvi amb relació a les anteriors eleccions és que ERC i JxCat podrien pactar sense necessitar el suport actiu o passiu de la CUP, ja que sumen 68 diputats, justament la xifra que marca la majoria absoluta al Parlament.

Taula d'intenció de vot a les properes eleccions al Parlament, segons l'estimació de Key Data.

Fort creixement del PSC

De la mateixa manera que totes les enquestes pronostiquen la victòria d'ERC, també coincideixen en preveure un fort ascens del PSC, que es convertiria en la tercera força de la cambra. Segons l'anàlisi de Key Data, el partit de Miquel Iceta guanyaria vuit diputats, per totalitzar-ne 25, gràcies als 655.000 vots rebuts, el 17,0% del total, el que suposa 50.000 sufragis i 3,1 punts més que el 21-D. Els socialistes serien la segona opció més votada a la província de Barcelona, amb 18 escons, i guanyarien diputats a les quatre demarcacions.

En Comú Podem també augmentaria la seva representació, tot i que perdria més de 30.000 vots i en sumaria poc més de 291.000 (el 7,6%). La candidatura que encapçalarà Jéssica Albiach, però, es beneficiaria de la caiguda de la participació ja que guanyaria un diputat (a Barcelona) i arribaria als nou. Amb aquests resultats, un tripartit format per ERC, PSC i els comuns seria aritmèticament factible, ja que amb 71 diputats superaria sense problemes els 68 de la majoria absoluta. Tot i això, ara mateix sembla un escenari propi de política ficció, ja que Esquerra ha insistit que no pensa pactar amb el PSC i els socialistes diuen exactament el mateix sobre els republicans.

Enfonsament de Cs

En un context polític radicalment diferent del que hi havia el 21 de desembre de 2017 -menys de tres mesos després de la celebració del referèndum de l'1-O i de la posterior aplicació del 155 i l'empresonament dels dirigents independentistes-, Ciutadans serà més que probablement la formació més castigada a les urnes. De guanyar els comicis fa tres anys a ser tot just el quart partit del Parlament i a gran distància del tercer. Traduït a números, la força de dretes perdria 625.000 dels més d'1,1 milions de vots que va rebre -passaria del 25,4% al 12,3% de suport- i 21 dels 36 diputats actuals, sumant-ne només 15. L'enfonsament seria de tal magnitud que la triple dreta espanyolista perdria representació al Parlament, malgrat la pujada del PP i el debut de Vox, passant de 40 diputats i el 29,6% dels vots a 26 escons i el 22,9%.

El PP, ara encapçalat per Alejandro Fernández, recuperaria una mica de terreny i guanyaria tres diputats -de 4 a 7-, més de 60.000 vots i 2,2 punts de suport, mentre que la ultradreta de Vox s'estrenaria al Parlament després d'obtenir més de 160.000 paperetes (el 4,2%), que li reportarien quatre representants, tots a Barcelona. Tant PP com Vox s'alimentarien en bona part de votants que el 21-D havien optat per Cs.

Les fugues del partit de Carrizosa serien múltiples, però més enllà de l'abstenció anirien fonamentalment al PSC (99.000 vots), el PP (95.000) i Vox (90.000). També són significatius els més de 107.000 antics votants de JxCat que ara optarien per ERC. Els republicans també serien l'opció escollida per més de 50.000 persones que el 2017 van decantar-se pels comuns i per prop de 28.000 que van fer-ho pel PSC, mentre que tindrien fugues cap a Junts (50.500) i la CUP (28.000).