Foment estima en prop de 40.000 milions el dèficit en infraestructures de l'Estat amb Catalunya des de 2009

Foment del Treball ha denunciat que el dèficit en infraestructures des del 2009 s'ha elevat fins als 39.369 milions. La xifra que queda lluny de la licitació del 2,2% del PIB que marquen les recomanacions europees, segons critiquen. L'informe elaborat per la patronal en col·laboració amb la Cambra de Contractistes de Catalunya apunta, això no obstant, que el percentatge va millorar el 2022, però només fins a arribar a l'1,5%.

El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha lamentat que el dèficit suposa una pèrdua de la qualitat de la vida dels ciutadans i ha cridat a millorar la "planificació" i "construcció" de les infraestructures, desvinculant els processos de convocatòries electorals. La patronal exigeix una cimera "urgent" entre el govern que surti del 23-J i la Generalitat per fer efectiu el traspàs de Rodalies.

"Constatem una infradotació continuada any rere any que limita el potencial de creixement i afecta la competitivitat de les empreses", ha assenyalat en la mateixa línia la vicepresidenta de la Comissió d'infraestructures, Anna Cornadó. "Fa 13 anys que la inversió se situa molt per sota dels països europeus", ha continuat.

L'estudi ha tingut en compte la quantitat licitada en comparació amb el PIB i la que hauria de ser si es complís el 2,2% del PIB, una dada "conservadora", segons Cornadó. El 2009 va ser l'únic any que aquest percentatge va ser superior, amb un 2,8% del PIB. El 2,2% no es compleix en la resta d'anys, i el dèficit va anar escalant fins als 39.369 milions d'euros del 2022.

En aquest sentit, el pitjor període va ser el 2016, amb una diferència negativa de 3.813 milions d'euros en licitar-se només un 0,5% del PIB. L'any passat, en canvi, el percentatge de licitació va escalar fins a un 1,5% del PIB, fins als 3.964 milions d'euros, en el que va ser el tercer millor any després del 2009 i 2010. Va suposar encara una diferència de 1.991 milions d'euros en comparació amb la licitació que hauria d'haver estat.

El president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Lluís Moreno, ha atribuït aquesta millora encara insuficient respecte al 2,2% al context electoral. "Els dos primers anys són de ressaca i els dos últims anys l'alcalde creu que ha d'invertit una mica més", ha argumentat Moreno.

Una cimera urgent per al traspàs de Rodalies

Sánchez Llibre també ha avançat que exigirà la convocatòria urgent d'una cimera per tractar el traspàs integral de Rodalies, Regionals i dels serveis Avant que operen a Catalunya. Es refereix al traspàs d'estacions, trens, talles, vies, catenàries i personal, amb l'objectiu que el servei es pugui prestar amb la màxima "qualitat i fiabilitat". "Aquest traspàs ha d'anar acompanyat dels recursos financers necessaris", ha reclamat.

L'informe situa els serveis ferroviaris com un dels que han sortit més perjudicats pel dèficit d'inversió a Catalunya. El document recorda que les deficiències es remunten a la construcció de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid.

Segons l'informe, amb una inversió addicional de 10.000 milions d'euros durant els darrers 14 anys s'haurien complert amb els plans del govern espanyol i "s'haurien recuperat deu anys d'inversions". També assegura que s'haurien evitat situacions com la darrera avaria de l'R2 sud, a Gavà.

D'altra banda, el document apunta que, si s'haguessin invertit 10.000 milions d'euros addicionals, s'haurien pogut dur a terme actuacions com la millora del sistema de regadiu del Canal d'Urgell per valor de 2.500 milions d'euros. Els experts consideren que es podria afrontar l'actual episodi de sequera d'una manera "menys dramàtica i més òptima".

En matèria energètica, l'estudi assenyala que d'haver disposat d'una inversió addicional de 10.000 milions d'euros en els darrers anys i comptant amb una col·laboració publicoprivada, s'estaria a prop de complir els objectius de l'agenda 2030 en generació d'energia eòlica i fotovoltaica. Ara, s'estima que Catalunya hauria de multiplicar per cinc la potència d'energia eòlica i per 20 la d'energia solar fotovoltaica per arribar als objectius establerts. Caldrien 59.000 milions d'inversió per arribar a la neutralitat climàtica fins al 2050.