Público
Público

Defensa del català Front ampli en defensa del català, el basc, el gallec i l'asturià davant l'onada "homogeneïtzadora" en castellà

Entitats com la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural o Acció Cultural del País Valencià, entre d'altres, demanen als partits que no combreguin amb la visió monolingüe de l'Estat que "es mullin" per garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania". 

Representants del Ciemen, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, A Mesa (gallec), Kontseilua (euskara), Nogara (aragonès) i Iniciativa Pol Asturianu (Asturià), durant la presentació d'un manifest en defensa de la diversitat lingüística a l'Estat espanyol. Plataforma per la Llengua

públic

La Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Òmnium Cultural i altres entitats que defensen les diverses llengües cooficials de l'Estat han presentat un un manifest a Madrid per demanar compromisos concrets a partir de les eleccions del 10 de novembre en favor del català, el gallec, el basc o l'aranès. Les organitzacions firmants es mostren preocupades per "l'onada que pretén trepitjar" la diversitat lingüística per part de partits polítics i demanen que, aquells que no han assumit un discurs per l'homogeneïtzació lingüística, presentin propostes per protegir tots aquells idiomes oficials que no són el castellà.

"Exigim compromisos reals i efectius per garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania", resa el text, firmat també per A Mesa (gallec), Kontseilua (basc), Nogara (aragonès), Iniciativa Pol Asturianu (asturià) i el CIEMEN. "Ens preocupaven els missatges que estaven difonent alguns partits polítics sobre la vulneració de drets lingüístics que podrien patir els parlants de llengües pròpies que no són el castellà, en cas d'arribar al poder", diuen els representants de les entitats.

És per això que les organitzacions firmants han volgut recordar que "el castellà i les llengües pròpies que no són el castellà estan en desequilibri", i han fet una crida a reconèixer els mateixos drets i deures de totes les llengües, a "contractar personal capacitat en les llengües pròpies" i a normalitzar el seu ús a l'administració i la justícia. "La desigualtat que estableix la Constitució espanyola i que reforcen les desenes de normatives que imposen el castellà per sobre del català, el gallec, el basc, l'asturià, l'aragonès o l'occità que s'aproven cada any són el major obstacle per a la igualtat", denuncien.

Les entitats han avançat que enviaran una còpia del manifest als partits polítics perquè "es posicionin sobre aquests compromisos". També asseguren que demanaran una reunió amb el futur president de l'Estat espanyol un cop el Congrés dels Diputats estigui constituït, per tal d'explicar-li la proposta: "Els partits polítics no poden ser simples espectadors davant les amenaces que s'estan fent sobre posar en marxa mesures que impossibiliten i retallen el dret a viure en les nostres llengües. És el moment de mullar-se".