Abans que acabi l’any, Catalunya tindrà un organisme que analitzarà l’impacte social i mediambiental que causen les empreses catalanes a l’exterior. Aquesta serà la principal tasca del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, la creació del qual va iniciar-se el 9 de febrer quan el Parlament va admetre a tràmit la proposta. A partir d’aquí, seran els grups de l’hemicicle qui debatran el text en comissió fins a portar-lo al ple durant la pròxima tardor, on serà votat.

Ara com ara, la iniciativa impulsada pel Grup Català d’Empresa i Drets Humans, en el qual s’integren divuit entitats vinculades a Lafede.cat-Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ja ha rebut l’aval de la majoria de grups parlmentaris -només s’hi oposen Partit Popular, Ciutadans i Vox-, a més de 8.000 associacions del tercer sector social.

Pels impulsors, aquest nivell d’adhesió hauria de servir perquè es respectés el text presentat, que entre altres coses preveu dotar el futur organisme de la màxima capacitat d’investigació i inspecció possibles. Unes prerrogatives que, segons indica Dani Gómez, membre de Lafede.cat, "el convertiria en una iniciativa pionera en matèria de drets humans, ja que la situaria en la mateixa línia del treball que l’ONU realitza per controlar l’activitat de les companyies transnacionals".

Fre a la impunitat

La demanda d’un dispositiu que vetlli per les bones pràctiques empresarials ja s’havia formulat anys enrere. Així ho recorda el Grup Català d’Empresa i Drets Humans, per qui d’acord amb les lleis de Cooperació i d’Acció Exterior de 2014, diverses entitats socials van reclamar la creació d’un organisme que fiscalitzés la política de les empreses catalanes a l’estranger.

No va ser fins al 2016, però, que la proposta va agafar volada després que el Parlament s’hi pronunciés a favor mitjançant una resolució. Més tard vindrien dues noves resolucions que, novament per unanimitat o majoria absoluta, van certificar el suport de la cambra a la petició de la plataforma cívica, segons la qual la meitat de les empreses catalanes vulneren els drets socials i ambientals de les comunitats on tenen instal·lades plantes de producció.

Entre les companyies assenyalades per la plataforma trobem Acuacar, filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), a qui s’acusa de provocar greus afectacions contra la integritat física i emocional de la població en les tasques de sanejament que dur a terme a la ciutat colombiana de Cartagena. Públic no ha pogut contactar amb l'empresa per aportar la seva versió, malgrat diversos intents. També es mencionen els casos de Mango, que arran de la seva entrada al mercat internacional, ha estat denunciada per violar els drets dels empleats que operen a les seves factories de Turquia i el Perú; i Inditex, propietària de la cadena de botigues Zara, que el 2013 va saltar a la palestra després que s’ensorrés un dels seus tallers de Bangladesh, on centenars de treballadors patien unes pèssimes condicions laborals.

Figuren també com a presumptes responsables de vulneracions Israel Chemicals Ltd. (ICL), matriu de la companya ICL Iberia Súria&Sallent, l’única productora de sals potàssiques a l’Estat espanyol; ESSAL, que en la gestió i tractament d’aigües residuals a Xile ha causat estralls a 33 localitats de la regió de Los Lagos; o el grup ACS, de Florentino Pérez, la filial catalana del qual ha participat en la construcció del complex hidroelèctric més gran de Guatemala, causant destrosses ambientals i el desplaçament de la comunitat que hi habitava. Sense oblidar, en aquest serial de males pràctiques, l’empresa Magal Security Systems, la qual ha proporcionat al govern d’Israel sistemes perimetrals de seguretat en el mur de separació de Cisjordània i la Franja de Gaza, així com en els assentaments il·legals als territoris palestins ocupats.

Tots aquests casos, fins a un total de quinze, queden documentats a la web AlertaDH, creada pel Grup Català d’Empresa i Drets Humans a fi d’identificar les vulneracions que es registren en l’activitat exterior de les companyies catalanes i estendre el suport al futur Centre mitjançant la recollida de signatures.

Límits i potencialitats

L’entrada en funcionament d’un organisme que fiscalitzi les empreses catalanes és percebut com un pas fonamental en les polítiques de transparència i bones pràctiques. "Només la possibilitat que les poblacions afectades puguin adreçar-s’hi i rebre un acompanyament oficial, ja suposa un salt qualitatiu", explica Dani Gómez. De fet, tal com apunta el representant de Lafede.cat, amb les quantitat de vulneracions que les entitats coneixen de primera mà, el Centre tindrà feina per una colla d’anys.

No obstant això, Gómez admet les dificultats que el nou organisme es pot trobar una vegada comenci a funcionar. "La primera és que la majoria de les empreses matrius estan radicades en països diferents dels que operen, la qual cosa fa complicat que es vehiculi la denúncia cap als responsables últims". I després el fet que, al pertànyer a una comunitat autònoma, el Centre no tindrà cap capacitat sancionadora ni sentenciadora. "Es limitarà a recollir les denúncies i, una vegada les hagi estudiat i validat sobre el terreny amb perits i altres especialistes, les traslladarà a fiscalia perquè, en virtut del principi de justícia universal, obri diligències i, si així ho considera oportú, cursi alguna penalització", indica Gómez.

Amb tot i aquestes limitacions, el portaveu del Grup Català d’Empresa i Drets Humans considera que, en tant que es tractarà d’un òrgan públic, els seus dictàmens tindran un major impacte polític i social. "No sols l’empresa veurà tacada la seva imatge a ulls de la població; també els seus informes seran un advertiment perquè l’Executiu actuï en conseqüència i li exigeixi un canvi de polítiques", afegeix Gómez. Per sustentar aquesta exigència, la plataforma planteja que, en el plec de licitacions, les empreses omplin un certificat segons el qual en la seva cadena d’activitat no vulneren cap dret.

Pel Grup Català d’Empresa i Drets humans, doncs, la raó del Centre passa sobretot per esdevenir una eina de conscienciació de què està passant amb les multinacionals catalanes a l’estranger. "Que es conegui com actuen, tindrà una rellevància evident i farà que la Generalitat difícilment s’atreveixi a comptar amb elles per a futurs serveis que pugui necessitar", afirma Gómez. En tot cas, com subratlla el membre de la plataforma, caldrà que la societat sigui vigilant perquè, al marge del que facin les institucions, les empreses del país respectin els drets humans arreu del món.