Davant de situacions extraordinàries, solucions imaginatives. Aquest podria ser el resum de com han afrontat els ajuntaments, de la mà d'alguns operadors locals, la posada en marxa de l'últim tram de la xarxa de fibra òptica, el que permet la connexió de les llars. Una de les herències de la pandèmia de la Covid-19 és que l'accés a internet s'ha erigit en un servei essencial, igual que en el seu moment ho van ser les carreteres o les vies ferroviàries. En aquest context, han sorgit iniciatives de col·laboració entre consistoris de zones rurals i operadors locals de telecomunicacions per suplir el forat que han deixat les grans companyies, que en determinats casos no veuen rendible fer arribar la fibra a poblacions petites de Catalunya. D'aquesta manera, la posada en marxa del que es coneix com a última milla de la connexió correspon a ajuntaments i a petites firmes, en un projecte en el qual la multinacional Cellnex explota el servei després d'una concessió pública de la Generalitat.

La idea del Govern és que totes les capitals de comarca catalanes estiguin connectades en breu, amb una inversió total de 70 milions d'euros, i que la fibra òptica arribi a tots els municipis catalans durant l'any 2023. Per això, tal com assegura el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública "estem teixint acords amb les administracions locals del país dins d'una estratègia de compromís nacional per al desplegament de més 6.000 quilòmetres de xarxa". El projecte està finançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (Feder) de la Unió Europea.

"La Generalitat ha instal·lat les estructures troncals que no donen servei a l'usuari final. Per això, cal que hi hagi un operador local perquè construeixi un enllaç de connexió amb la xarxa principal ". Així explica el procés el director gerent de la Federació Catalana d'Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), Guillermo Canal. En aquest sentit, afegeix que ha estat l'Administració la que ha deixat que siguin els petits operadors que proporcionin la connexió definitiva del servei. "Les zones rurals o les poblacions allunyades de les ciutats interessen poc a les grans empreses". En aquestes àrees, el Govern només ha tirat cable de fibra òptica, però sense finalitzar el desplegament a determinats territoris.

La fibra, garant de l'equilibri territorial

Davant d'aquesta situació, Canal detalla que els operadors locals es posen d'acord amb els ajuntaments, ja que aquests els atorguen facilitats per obrir petites rases o aprofitar obres subterrànies ja existents de canalitzacions de subministraments municipals. Les aliances entre aquestes companyies privades i l'administració pública tracten de solucionar una de les assignatures pendents del desplegament de la fibra òptica: la demanda de connexió de totes les poblacions, garantint així l'equilibri territorial i la competitivitat econòmica.

En comarques com la Terra Alta, el Baix Camp i el Pallars Sobirà, la connexió l'ha realitzat la firma Adamo, mentre que en llocs com Lleida o Igualada, operen companyies locals com NXT o Iguana. Guillermo Canal parla d'un "boom operadors de telecomunicacions que han generat un ecosistema adequat a cada entorn geogràfic en funció de les necessitats de cada territori". De fet, la capacitat de la fibra òptica a Catalunya és tan gran -fins i tot està sobredimensionada- que no hauria de plantejar problemes una extensió generalitzada de la xarxa. El confinament va constatar que una bona connexió a internet, a més d'afavorir l'equilibri territorial i la competitivitat econòmica, impulsa el repoblament gràcies a fenòmens com el teletreball.

Gestió privada de la Xarxa Oberta de Catalunya

En 2018, la firma Tradia, pertanyent a Cellnex, va comprar per 34 milions d'euros a Imagina, del grup Mediapro, la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC). D'aquesta manera, l'empresa es feia amb la concessió del servei de desplegament, operació i manteniment de les xarxes de fibra òptica. A més, també se li permet actuar com a operador neutre, de manera que comercialitza l'excedent de capacitat de xarxa en el mercat majorista de telecomunicacions. Cellnex, que abans es denominava Abertis Telecom, va aprofitar la infraestructura existent a la xarxa de ferrocarril, en la qual les rases ja estaven cavades, per tirar cable i instal·lar la fibra en els llocs en què resultés viable fer-ho.

L'expert en telecomunicacions i professor de Departament de Tecnologia Telemàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) David Rincón afirma que aquesta iniciativa de Cellnex l'han dut a terme altres operadors de transport, que "revenen les seves infraestructures on ja hi ha rases perquè passi per allà el cable de la fibra ". En aquest cas, la inversió per realitzar les obres (obrir el forat) és tan alta que resulta més econòmic omplir-los de diversos cables. "Amb un cost una mica més elevat, s'obté una rendibilitat molt més gran". El problema, tal com concreta Rincón, no és la capacitat en si de la fibra òptica, sinó que funcioni l'enllaç, l'aparell que distribueix les dades. En aquest context, és on entra en joc la col·laboració entre els operadors locals i els ajuntaments de les zones rurals, que accelerarà el desplegament de la fibra òptica en determinades zones i reduirà la desconnexió digital dels territoris, rescabalant de l'oblit a què els ha condemnat la Generalitat de Catalunya amb aquest procés.