El Govern deixa "a mitges" la transformació de la sanitat, després d'una legislatura marcada per les protestes

Escurçar els temps d'espera, adaptar-se a la nova realitat social i territorial, acontentar les demandes dels professionals o la gestió de la llengua: són tasques pendents evidents per al sistema sanitari públic català. És un pilar de l'estat del benestar i campanya rere campanya es posa al centre del debat, però no s'acaben de solventar la majoria dels problemes endèmics. L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS) just comença a caminar com a instrument d'avaluació de les polítiques públiques en l'àmbit de Salut.

A l'hora de fer balanç de la darrera legislatura, just abans de les eleccions al Parlament del 12-M, es pot afirmar ha estat marcada per la recuperació de la pandèmia, tant del sistema com dels mateixos treballadors. Però especialment per les protestes dels professionals de la sanitat, que l'any 2023 van estar liderades especialment per Metges de Catalunya, i amb el focus a l'atenció primària. La mobilització als carrers va acabar amb un acord amb el Departament de Salut.

Alguns sindicats minoritaris van expressar el seu desacord amb el nou conveni de l'Institut Català de la Salut (ICS), per bé que permetia millorar les condicions laborals de 55.000 sanitaris, i l'havien acordat CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE. També les infermeres es van mobilitzar a finals de 2023 per demanar millores, amb una vaga indefinida durant setmanes, que va acabar després de pactar amb Salut millores organitzatives. I s'han fet manifestacions a Barcelona a favor de la sanitat pública, a principis d'any i aquest mateix abril.

Les mobilitzacions han impulsat al Departament de Salut a transformar el sistema a través d'un grup d'experts

Les manifestacions que han marcat la legislatura poden haver tingut efecte, ja que s'ha posat fil a l'agulla en la transformació del sistema sanitari de Catalunya. Una comissió de 54 experts de diferents matèries ha fet la proposta per fer aquest canvi de gran importància. El document de bases es va entregar en el marc de la reunió que el Pacte Nacional de Salut: recull 13 reptes i 67 accions recomanades.

Les llistes d'espera i el català

Des de fa anys, les queixes presentades al Síndic de Greuges en l'àmbit de la salut estan augmentant. El principal motiu de queixa és la vulneració de drets de les persones (43%), especialment el tracte rebut per les persones i la informació sanitària. A banda, el 25,5% fa referència a llistes d'espera (252).

El 70% dels pacients que demanen cita al CAP han d'esperar més de dos dies

Per exemple, els temps d'espera de les urgències dels hospitals encara no s'ha recuperat de les retallades en sanitat dels governs de Convergència i Unió (CiU) arran de la crisi econòmica: els pacients de les urgències de la xarxa pública -i centres privats amb servei d'urgències finançat- van esperar de mitjana 61,9 minuts per visita l'any 2023. D'altra banda, el 70% dels pacients que demanen cita al CAP han d'esperar més de dos dies per ser atesos, superat les famoses 48 hores recomanades.

Tot i això, Salut ha aconseguit millorar el temps d'espera per ser visitat per un professional de referència (metge de família, pediatria, infermeria i odontologia) a l'atenció primària i comunitària. Si el desembre de 2022 el 52% de les visites s'atenien en cinc dies o menys, el juny de 2023 la xifra va arribar al 64%. L'any 2023 es va tancar amb "gairebé cap persona" esperant una intervenció quirúrgica fora de termini, i amb Barcelona reduint un 67% la llista d'espera en aquest sentit.

Un altre dels problemes acostuma a ser la fuga de talent i professionals, que troben millors condicions a la majoria dels països del nostre entorn. Les retallades aplicades per CiU poden tenir part de la culpa, puix els afectats es queixen de les condicions salarials, però no només. Aquesta marxa de professional afavoreix que vinguin treballadors d'altres zoes de l'estat o altres països, la gran majoria dels quals no coneixen la llengua.

I aquesta ha estat un dels altres punts sobre la taula pel Govern i diversos partits: garantir que la població pugui ser atesa amb català, respectant els seus drets. Precisament, fa pocs dies es presentava en societat l'Associació Metges-Salut pel Català, amb l'objectiu central de promoure l'ús del català en l'àmbit de la salut: amb aquest objectiu, així com "conscienciar" sobre la importància de l'ús social de la llengua en el sistema.

"Hem començat la gran transformació del sistema sanitari, però ens hem quedat a mitges", ha dit el conseller Balcells

En aquest sentit, Govern d'ERC arriba a l'ocàs traient pit de la seva aposta pel català, amb cursos formatius a sanitaris entre altres mesures, així com d'haver revertit part de les retallades en sanitat. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha destacat en campanya la feina feta al departament: "Hem començat la gran transformació del sistema sanitari, però ens hem quedat a mitges, perquè comptàvem amb els pressupostos d'aquest any", que es dotava de 636 milions, 190 dels quals per un nou reforç de l'atenció primària.

Salut també ha optat per la figura dels referents assistencials, que faran d'enllaç entre CAP i hospitals per reduir les llistes d'espera. D'altra banda, l'executiu també incentiva econòmicament els professionals sanitaris perquè treballin en zones rurals i ha apostat pels productes menstruals gratuïts a les farmàcies, entre altres mesures.

Les propostes dels partits pel 12-M

De cara a les eleccions, la majoria dels partits han publicat el seu programa electoral. PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns Sumar coincideixen en el desplegament de la llei de salut bucodental, el reforç de l'atenció primària, l'acostament en el món rural o fer front a l'augment de les addiccions. També escurçar llistes o temps d'espera, una millora de les condicions laborals dels treballadors, impulsar l'AQuAS o potenciar la recerca i la innovació.

El PSC defensa una revisió integral del sistema recollint el treball del Pacte de Salut de Catalunya. Entre les propostes concretes, destaca l'augment de la inversió en sanitat fins al 7 % del PIB, o el desplegament de l'Agència de Salut Pública, el Pla Integral de Salut Mental, el projecte de llei de creació de l'Agència d'Atenció Integral de Salut i Social o la llei de l'amiant. També aposta per un decret d'accessibilitat al sistema, que estableixi "temps màxims d'espera garantits".

Pel que fa als republicans, insisteixen a continuar posant a les persones al centre del sistema i proposen una mesura estrella: actualitzar el Mapa Sanitari de manera que els serveis siguin més propers i accessibles per a tothom. ERC també vol "consolidar" les millores laborals dels professionals sanitaris, "realitzades el 2023 i principis del 2024". Altres mesures són millorar l'accessibilitat al conjunt del Sistema, especialment, potenciant l'Atenció Primària, garantir una atenció sanitària en català, i també desplegar l'Agència de Salut Pública de Catalunya.

Junts també insisteix a garantir l'atenció en català, per bé que tampoc concreta massa. Per exemple, proposa normalitzar l'ús d'aquesta llengua en els medicaments. Pel que fa a altres mesures, diu que situarà el pressupost de polítiques sanitàries als estàndards europeus, un 8% del PIB, amb un 25% destinat a l'atenció primària. També aposta per destinar entre un 5 i un 6% del pressupost del Departament a inversions en infraestructures sanitàries.

La CUP reitera una proposta de salut sense discriminacions i per un sistema públic i universal. Vol "nacionalitzar tots els consorcis sanitaris i mútues obligatòries" i eliminar tots els incentius fiscals a la inversió en assegurances i pensions privades. La formació anticapitalista parla de construir un sistema sanitari 100% públic primarista, així com controlar de manera 100% pública les transferències de capital públic a la indústria farmacèutica, impulsar una producció farmacèutica 100% pública, la desprivatització dels serveis públics o un pla de xoc per reduir les llistes d'espera.

Els comuns també insisteixen a enfortir el sistema retallant temps d'espera, així com fixar un mínim d'inversió no inferior al 7% del PIB i augmentar la despesa perquè sigui com a mínim el doble de l'actual, del 3% del pressupost. Altres mesures són desplegar l'Agència de Salut Pública, garantir el 25% de pressupost sanitari per a l'atenció primària i el 3% del global per a la salut pública i la creació d'una farmacèutica pública, com també proposen els cupaires. Continua sent bandera dels comuns "reduir la desigualtat social" en salut bucodental amb diverses mesures.