Público
Público

HRW denuncia en el seu informe anual que cap policia ha estat condemnat per la repressió de l'1-O

L'ONG també alerta de les contínues vulneracions dels drets de les persones migrades i del retrocés en qüestions com la llibertat d'expressió, amb les condemnes als rapers Valtonyc i Pablo Hasel.

Càrregues policials durant l'1-O./ EFE

públic

La repressió de l'Estat a Catalunya és un dels punts que denuncia l'ONG Human Right Watch (HRW) en el seu darrer informe anual sobre la situació dels drets humans al món. En concret, a l'apartat dedicat a l'Estat espanyol, l'informe subratlla que "cap agent de policia ha estat condemnat per l'ús excessiu de la força durant la repressió de l'1 d'octubre de 2017, dia en què es va celebrar el referèndum per la independència a Catalunya". A més a més, afegeix que al març de l'any passat, "25 líders independentistes van ser acusats de diversos càrrecs, des de rebel·lió a la malversació de fons públics". Les peticions de pena no es van formalitzar fins al novembre, quan la Fiscalia va sol·licitar condemnes d'entre 16 i 25 anys de presó -en el cas d'Oriol Junqueras- per als dirigents independentistes que acusa de rebel·lió. Això, però, no s'inclou al document d'HRW.

En la presentació de l'informe, el director general de l'ONG, Kenneth Roth, ha manifestat que "el gran esdeveniment" que han investigat el 2018 sobre Espanya han sigut "les protestes a Catalunya". "Hem constatat l'ús de la força excessiva per part de la policia i per això hem destacat en aquest informe que no hi ha hagut una resposta judicial al respecte", ha comentat. Ha afegit que "es va produir un abús" l'1-O, però que "ningú ha sigut condemnat" al respecte.

Altres qüestions que denuncia HRW sobre la situació dels drets humans a l'Estat espanyol són la condemna a presó per als rapers Valtonyc i Pablo Hasel, entre d'altres qüestions per injúries a la Corona, mentre que destaca que al març el Tribunal Suprem va absoldre Casandra Vera pels seus tuits sobre l'assassinat de Carrero Blanco per part d'ETA el 1973. L'informe també posa èmfasi en la vulneració dels drets humans de les persones migrades i destaca que els migrats "s'enfronten a condicions deficients en les instal·lacions d'acollida i obstacles per a sol·licitar asil". Així mateix, alerta que continuen les "devolucions sumàries" de migrats i denuncia que el Govern de Pedro Sánchez va mantenir l'apel·lació de l'Executiu de Rajoy contra una decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans del 2017 dient que l'Estat va violar els drets de dos migrats de l'Àfrica subsahariana quan guàrdies frontereres els van deportar al Marroc des de Melilla el 2013.

La sentència de La Manada i les protestes massives que va desfermar és un altre dels punts de l'estudi.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?