Incògnites i certeses a l'Ajuntament de Barcelona en l'arrencada de l'alcaldia de Collboni

Han passat poc més de 48 hores des de la investidura de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, gràcies a haver rebut l'inesperat suport combinat de Barcelona en Comú i el PP. El dirigent del PSC ja exerceix com a primer regidor de la capital catalana, però després de la frenètica sessió plenària de dissabte encara queden moltes incògnites per resoldre, algunes de les quals segurament no es començaran a aclarir fins a finals de juliol, un cop s'hagin celebrat les eleccions generals del dia 23.

També hi ha certeses, com ara que el govern de Collboni arrencarà el mandat en solitari i que l'alcaldable de Junts, Xavier Trias -el candidat més votat a les eleccions municipals del 28 de maig-, afronta els seus darrers mesos com a càrrec institucional, després que dissabte s'esvaís la possibilitat de tornar a un alcaldia que ja havia ostentat entre el 2011 i el 2015. Repassem l'escenari que hi ha ara mateix a l'Ajuntament de Barcelona.

Un govern en solitari només temporalment?

Jaume Collboni s'estrena com a alcalde de la ciutat amb un govern format únicament per 10 regidors, els del PSC, És la xifra més baixa que s'ha registrat a Barcelona des de la recuperació de la democràcia. Tot i l'experiència en gestió que acumulen la majoria dels regidors socialistes, després de formar part del govern de coalició amb BComú, difícilment la situació és sostenible durant gaires mesos, tenint en compte que la majoria absoluta se situa en 21.

D'entrada, el nou alcalde parla de buscar consensos i acords amplis i aspira a tirar endavant projectes tant amb els Comuns i ERC, com amb Junts i PP, és a dir, aliar-se amb l'esquerra o la dreta en funció del tema. Alhora, Collboni no amaga que té la voluntat d'ampliar el govern, una situació que amb tota probabilitat no es donarà fins que s'hagin celebrat les eleccions espanyoles del 23 de juliol.

Collboni ja ha obert la porta a reeditar el pacte amb els Comuns

I amb aquesta idea, el dirigent del PSC ja obre la porta a reeditar el pacte amb els Comuns. En una entrevista a La Vanguardia d'aquest mateix dilluns, Collboni ha manifestat que "el dijous, vaig demanar el suport de BComú per fer un govern progressista. En tres dies no canviaré la meva posició". Paral·lelament, ha decidit mantenir l'estructura tècnica d'alts càrrecs del darrer mandat, molts dels quals havien estat nomenats pels Comuns, en el que pot interpretar-se com un gest de complicitat cap als seus antics socis.

Per part de BComú, el seu número dos, Jordi Martí, ha emplaçat Collboni a treballar des d'ara mateix per "reconstruir un gran acord d'esquerres" -que inclogui també ERC- que ho veu factible un cop "passi el soroll associat al moment de la investidura". Tot i que ara mateix la formació d'Ada Colau manté que només entraria al govern municipal si es dona aquest "acord progressista", en cap cas pot descartar-se una fórmula similar a la dels darrers dos mandats, en què a la pràctica les grans mesures de ciutat les han aprovat aquests tres partits tot i que sempre amb ERC fora de l'executiu local.

Entre PSC i BComú sumen 19 regidors, a dos de la majoria absoluta, de manera que necessitarien suports externs per aprovar qüestions com els pressupostos municipals, si bé la gestió del dia a dia la podrien afrontar molt més folgadament que un govern del PSC en solitari.

Els moviments per investir Collboni han allunyat ERC tant de Comuns com de socialistes i difícilment a curt termini és viable plantejar l'entrada dels republicans al govern municipal. Finalment, Daniel Sirera (PP) ha reconegut que no té cap garantia per escrit que li asseguri que els Comuns no entraran al govern municipal durant l'actual mandat, una de les condicions que va posar per donar suport a la investidura de Collboni.

Millor relació amb els grans poders econòmics

A diferència d'Ada Colau i BComú, Jaume Collboni i el PSC fa anys que tenen una relació molt ben greixada amb els grans poders econòmics de la ciutat. Tot i autodefinir-se com a "socialdemòcrata", les grans propostes de Collboni s'emmarquen més en el que podríem anomenar socioliberalisme, és a dir, una certa primacia de la iniciativa privada, acompanyada d'una regulació pública més o menys flexible i amb el mantra del creixement econòmic com a centre.

Acabar amb l'expansió de les superilles, defensar l'ampliació de l'aeroport del Prat, "flexibilitzar" -en les seves pròpies paraules- la reserva del 30% d'habitatge social en les promocions immobiliàries i aplaudir l'increment de turistes són qüestions de les quals ha fet bandera Collboni i que, alhora, són ben vistes per la patronal Foment del Treball o el Cercle d'Economia.

Això, molt probablement, li garantirà una gestió amb menys soroll d'aquests lobbies i li pot facilitar acords amb Junts o PP per tirar endavant determinades mesures, que l'allunyarien dels eixos centrals del mandat de Colau, on existia un compromís molt més ferm amb l'emergència climàtica, per exemple.

El futur de Trias i Maragall

Després del seu sorprenent retorn a la política institucional i que dissabte s'esvaís la possibilitat de tornar a l'alcaldia, Xavier Trias recuperarà la seva condició de jubilat. Ho ha confirmat ell mateix aquest dilluns en una entrevista a TV3, on ha comentat que no s'estarà quatre anys a l'Ajuntament, "però no sé quants dies o mesos m'hi estaré". Trias, que ha confessat que segueix "indignat" pel que va succeir al ple d'investidura, ha comentat que les properes setmanes es dedicarà a "consolidar i posar ordre" al grup municipal de Junts, que serà el més nombrós del ple, amb 11 regidors.

La indignació de Trias amb el PSC, però, s'acaba a l'Ajuntament de Barcelona, ja que ha dit que no veuria malament reeditar l'aliança entre socialistes i Junts a la Diputació de Barcelona, sota la presidència de Núria Marín, també alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat. "És una persona que manté la paraula", ha comentat un Trias, que també ha elogiat l'alcalde de Cornellà i home fort del PSC a l'àrea metropolitana, Antoni Balmon. La seva valoració sobre Marín i Balmon s'allunya de la que té d'un Collboni que, insisteix, fa uns dies li havia ofert partir-se l'alcaldia.

Mentre Trias, de 76 anys, afronta la seva pròrroga com a càrrec institucional, Ernest Maragall -que en té 80- assegura que continuarà com a líder d'ERC a l'Ajuntament i, a més a més, serà el número dos de la llista del partit al Senat a la província de Barcelona el 26-J.

Aquest dilluns ha comparegut acompanyat del president del partit, Oriol Junqueras, per a qui amb aquest moviment donen als votants l'oportunitat "de corregir el que l'Estat ha impedit, el que el PP, PSOE i Sumar han decidit espatllar". Hores abans que es cristal·litzés l'operació Collboni, Trias i Maragall havien tancat un acord per compartir el govern de la capital catalana, amb el segon com a primer tinent d'alcaldia.