Público
Público

Intercanvi de manifestos entre juristes catalans a favor i en contra de la constitucionalitat del referèndum

500 juristes asseguren que la consulta tindria cabuda a la Constitució, mentre que 200 signen un text en què demanen el respecte a les lleis i a les sentències del Tribunal Constitucional. 

Publicidad
Media: 4.25
Votos: 4

Una imatge de la mobilització del passat 11 de setembre a Barcelona. EFE/Marta Pérez

En 24 hores de diferències, centenars de juristes catalans s'han posicionat en el debat polític que viu el Principat amb arguments diametralment oposats exposats en dos manifestos. En un s'al·lega que el referèndum té cabuda a la Constitució, mentre que en l'altre es diu justament el contrari, és a dir, que qüestionar el Tribunal Constitucional (TC) "posa en perill" els drets i les llibertats dels ciutadans.

Aquest vespre s'ha presentat el manifest favorable al dret a decidir, signat per 500 juristes i impulsat pel Col·lectiu Praga. El document ha estat subscrit per 500 juristes catalans i reivindica que un referèndum sobre el futur de Catalunya com a comunitat política cap en el marc constitucional perquè Espanya, com a Estat de Dret i democràtic, té "instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte".

L'escrit també considera que "una negativa continuada de l'Estat legitimaria obrir altres vies perquè la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur". Sostenen que la celebració del referèndum no només és legítima per ser reclamada per una immensa majoria de catalans, sinó també legal perquè "el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya arrenca de la Constitució espanyola i de la ponderació dels seus principis estructurals: el d'Estat de Dret i democràtic, juntament amb el d'unitat i sobirania del poble espanyol".

"Per això mateix, la celebració del referèndum també és jurídicament exigible a l'Estat", defensa el manifest, que també sosté que el dret no ha de ser un instrument impeditiu per a una societat sinó una eina capaç de canalitzar les inquietuds de la ciutadania.

Entre els signants hi ha el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa (Barcelona) i expresident del Consell de l'Advocacia Catalana (CAC), Abel Pié; el també expresident del CAC i degà del col·legi de Terrassa (Barcelona), Miquel Sàmper, i la catedràtica de Dret Constitucional de la UAB Mercè Barceló. També el subscriuen els advocats de Francesc Homs en la causa del 9N, Eva Labarta i Sergi Blázquez; el catedràtic de Dret Penal de la UB Joan Queralt, la lletrada Gemma Calvet i el president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Josep Cruanyes, entre d'altres.

Que el debat es regeixi pel "respecte a les lleis"

Dimarts, en canvi, va presentar-se el manifest "El dret, al servei de les llibertats", avalat per 200 juristes contraris al referèndum. En aquest cas, el text avisa que "no hi ha autèntica democràcia fora de l'Estat de Dret i de l'imperi de la llei", i que els marcs jurídics han d'evolucionar, pacíficament, dins dels àmbits previstos per adaptar-se als nous temps i les necessitats bàsiques dels ciutadans.

"Resulta preocupant constatar com últimament, especialment des d'alguns mitjans i sectors, s'utilitza al debat públic termes i conceptes jurídics sense el mínim rigor exigible", recalca. A més a més, afegeix que "qüestionar" les lleis i "menysprear" les sentències del Tribunal Constitucional no és "lícit ni legítim", ja que "posa en perill" els drets i llibertats dels ciutadans. Així mateix, advoca perquè el debat públic es regeixi pel "respecte a les lleis i a les decisions dels tribunals encarregats de fer-les complir" que, diuen, són "garants de la convivència pacífica".

Aquest altre manifest l'han subscrit entre d'altres l'exvicepresident del Tribunal Constitucional (TC) Eugeni Gay; l'expresident de l'Audiència de Barcelona Javier Béjar; l'exdelegat de la Generalitat a Madrid i advocat Jordi Casas, i diversos exdegans de col·legis d'advocats catalans.