Público
Público

Judici Procés El judici al Procés queda vist per sentència amb els acusats fent una defensa del diàleg i d'una sortida "política" al conflicte

Els 12 dirigents sobiranistes jutjats al Tribunal Suprem fan ús del seu dret a l'última paraula en la darrera sessió del judici al Procés. La majoria d'acusats també reivindica el que va suposar l'1 d'octubre i destaca la intervenció del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que directament apel·la a la mobilització massiva i a la desobediència civil com a eines per "millorar" la societat. 

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Desenes de persones segueixen la declaració de Junqueras a través de la pantalla gegant instal·lada per Òmnium a l'Arc de Triomf. EFE / Marta Pérez

Més enllà de defensar la seva innocència respecta els principals delictes dels que se'ls acusa -rebel·lió, sedició i malversació- els dirigents independentistes jutjats al Tribunal Suprem des del febrer han aprofitat el seu darrer torn de paraula per reivindicar la necessitat de trobar una sortida política a un conflicte que, al cap i a la fi, no deixa de ser polític. També han defensat el referèndum de l'1 d'octubre. 

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha estat l'encarregat d'obrir el torn de les últimes paraules dels acusats en el judici al Procés, insistint un cop més en l'aposta pel diàleg i la política com a via per resoldre el conflicte polític. "La voluntat de diàleg, amb respecte als drets humans, mai hauria de ser un delicte", ha manifestat Junqueras, per a qui tots els seus discurs i accions "demostren el meu compromís amb la bondat i el respecte a la dignitat humana". L'exvicepresident de la Generalitat, que ha fet un discurs molt curt, ha assegurat que el millor per a tothom seria retornar la qüestió que es dirimeix al Tribuanl Suprem  "al terreny de la política, de la bona política, al terreny del diàleg, la negociació i l'acord, d'on mai hauria d'haver sortit". Junqueras s'enfronta a una petició màxima de 25 anys de presó per part de la Fiscalia, que l'acusa de rebel·lió i malversació. 

Romeva: "Passi el que passi, seguirem amb la mà estesa a tothom"

Per la seva banda, el també republicà Raül Romeva ha utilitzat el seu torn de paraula per reiterar les “expectatives” que té d’un judici “llarg” i tediós”: que el tribunal pugui examinar els fets sense atendre a les “tergiversacions de les acusacions”. L'exconseller d'Exteriors s’ha mostrat especialment dur amb la Fiscalia que, ha afirmat, ha buscat “escarmentar, castigar una ideologia”. S’ha referit directament als escrits finals d’acusació basats en uns “fons esbiaixat” que dibuixa “una realitat que mai ha existit”: “No per repetir-ho mil cops es converteix en real”.

També ha insistit en la defensa de la República catalana i l'1 d'octubre: "Vam fer un referèndum perquè justament entenem que, en una situació de conflicte hem de posar els mitjans per escoltar tothom", i ha assegurat que la seva convicció segueix ferma en aquesta línia. En resposta als delictes que podrien imputar-li, Romeva ha subratllat el seu caràcter pacifista: "Sempre he defensat que l'exercici del dret a l'autodeterminació s'ha de fer sense violència. No trobaran mai una afirmació meva en un sentit diferent a aquesta". A més, ha insistit en la voluntat de diàleg amb l'Estat: "Passi el que passi, seguirem amb la mà estesa a tothom".

Forn: "Estic convençut que no he comès cap delicte"

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn -que, com Junqueras, està empresonat des del 2 de novembre de 2017- ha negat que la seva actuació "tingués per objectiu liquidar la Constitució utilitzant la violència", com ha manifestat la Fiscalia, mentre que ha reivindicat el referèndum de l'1 d'octubre. A més a més, ha manifestat que la celebració del judici constata "el fracàs de la política" per trobar una solució al conflicte polític catalana, que segons ell només pot passar "pel diàleg". Com bona part dels exmembres del Govern, Forn afronta una petició de condemna de 16 anys per part de la Fiscalia, que l'acusa de rebel·lió i malversació.  

També ha insistit en què la Generalitat pretenia assolir un acord amb el Govern espanyol o, com a mínim, encetar una negociació, però que mai va ser possible.  També ha defensat que mai va donar cap tipus d'instrucció sobre l'1-O als Mossos d'Esquadra i ha reblat que està condemnat per "les seves idees". Finalment, ha subratllat que està "convençut" que no ha comès "cap delicte", i que la repressió no ha modificat els seus ideals: " segueixo defensant el dret a la lliure determinació de Catalunya".

Turull: "L'1 d'octubre va haver-hi muntanyes de dignitat democràtica

Jordi Turull també ha mostrat la seva “discrepància”, però també el seu “respecte” cap a les acusacions: “Confonen discrepància, crítica, protesta amb atac i falta de respecte”, i ha arribat a assegurar que aquest és un tret de mentalitats “poc segures de si mateixa” o “autoritàries”. L'exconseller ha titllat de "falta de rigor" a la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox i ho ha ubicat en una voluntat de “tallar el cap a l’independentisme costi el que costi”, encara que això suposi “retrocedir en els anys”: “Als independentistes se’ns vol aplicar unes lleis diferents de la resta dels mortals”.

Turull ha criticat que a partir de “la suma d’actes legals” es pretengui construir un dels delictes més durs del Codi Penal i ha lamentat que es vulgui resoldre “un problema polític amb solucions penals”: “No es poden ignorar els anhels del poble català a decidir el seu futur polític”. A més, ha reiterat que la violència mai, “ni per acció ni per omissió”, ha format part del “codi de conducta” de la societat catalana ni del seu, i ha definit els representants del Govern català represaliat com a “mers instruments del clamor que es viu a Catalunya”. Per acabar, visiblement emocionat, ha insistit en les seves "conviccions independentistes" i ha descrit un 1 d’octubre “dels i pels ciutadans”: “Davant la desproporció de les actuacions policials, el que va haver-hi a Catalunya van ser muntanyes de dignitat democràtica”.

Rull: "No hi ha prou presons per empresonat l'anhel de llibertat d'un poble"

L'exconseller de Territori ha aprofitat el seu torn de paraula per formular quatre preguntes: "És un judici sobre idees o un judici sobre fets? Com afronta la política un problema de naturalesa política? Quina és la reacció d'un estat de dret davant el repte democràtic que s'està plantejant ara mateix a Catalunya i a Espanya?". En la seva opinió les respostes no deixen en bona posició un Estat espanyol on "hi ha una negació de la política i del diàleg" i una "certa tendència a excepcionar el sistema de drets i llibertat". 

També ha recordat que li demanen 16 anys de presó per quatre coses: "haver firmat una full de ruta; haver-me reunit per preparar el procés d'indpendència de Catalunya; avalar la decisió del meu equip de no autoritzar l'atractament d'un vaixell a Palamós; i en base a una entrevista absolutament manipulada per part de la Fiscalia". Tot plegat posa en qüestió drets fonamentals, com a la llibertat ideològica, a l'expressió o a la reunió i per això intueix que "estic processat per rebel·lió perquè no he renunciat a la meva activitat política". 

Rull també ha volgut recordar que per culpa de l'empresonament no pot veure créixer els seus fills, però sigui quina sigui la sentència, "no podran evitar que els pugui deixar la dignitat d'haver defensat una idees legítimes i d'una lluita per aconseguir que el dia de demà puguin viure en un país millor, en una república catalana en què sigui impossible que algú sigui empresonat per haver defensat pacíficament les seves idees". "No hi ha prou presons per empresonat l'anhel de llibertat d'un poble", ha conclòs. 

Sànchez: "Vostès tenen la responsabilitat de no agreujar el conflicte"

L’expresident de l’ANC Jordi Sànchez ha iniciat el seu torn ubicant els inicis de la seva activitat política en l’activisme social i des del pacifisme: “La no-violència no és indiferència, no és passivitat, no és quedar-se amagat davant del temor i l’amenaça d’un Estat repressiu d’una violència d’Estat”. Sànchez ha parlat sobre l’impacte de l'empresonament de tots els representants polítics, no només per ells mateixos: “La presó causa dolor, però sobretot als familiars. A Catalunya, aquest dolor ha estat socialitzat”. Per al líder independentista, els fets polítics viscuts a partir de l’1 d’octubre han millorat “el capital social i la confiança interpersonal”: “Animo a donar valor a la força associativa i cívica, tot i el dolor que vivim”. A més, Sánchez s’ha sortit del del procés per criticar “l’abús” de la presó preventiva i ha explicat algunes experiències de presos amb qui ha conviscut.

En la línia de la resta dels jutjats, ha remarcat el caràcter polític del procés judicial: “Vostès no tenen la solució del problema polític que els ha vingut a sobre, però és cert que tenen la responsabilitat de no agreujar el conflicte”. De la mateixa manera, ha carregat contra les afirmacions de les acusacions, en concret de la Fiscalia i de Vox, sobre el caràcter violent del referèndum: “L’1-O no va ser una jornada de violència. Ho podran dir 1.000 cops, ho podran dir més alt, però no podran viure la gent que va viure aquella jornada”, l’acte de dissidència política “més important d’Europa”, tal com l’ha definit. Per acabar, ha assenyalat la importància de la sentència final, més enllà del conflicte català: “El debat avui no és només pel dret a l’autodeterminació, l’origen. Avui el problema és també de drets i llibertats i en l’afectació a drets polítics fonamentals”.

Forcadell: "Em jutgen per ser qui sóc, no pels meus fets"

L'expresidenta del Parlament, per a qui la Fiscalia demana 17 anys de presó per rebel·lió, ha manifestat que quan va declarar al febrer davant el Suprem "era molt difícil sostenir perquè se m'acusa de rebel·lió quan els meus companys de la Mesa [del Parlament] ho són per desobediència i seran jutjats al TSJC [Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]. Avui, després de quatre mesos de judici injust, resulta totalment incomprensible".

Forcadell considera que no hi ha res en la seva actuació com a presidenta de la cambra que difereixi de la dels seus companys i, per tant, entén que "estic sent jutjada per la meva trajectòria política, per ser qui sóc, no pels meus  fets". També ha defensat que la Mesa va complir en tot moment "el reglament del Parlament" i que, en qualsevol cas, "no podem convertir-la en un òrgan censor, que decideixi de què es pot parlar i de què no" a la institució. 

Bassa: “Sóc innocent. Cap del les proves presentades s’ha pogut comprovar”

L’exconsellera de Treball i Famílies, Dolors Bassa, ha recordat els “478 dies” que porta a presó i ha valorat un judici que, assegura, l’ha “indignat, escandalitzat i entristit”. Bassa ha retret que s’utilitzi la vaga del 3 d'octubre convocada “formalment, en temps i forma”, amb el suport de sindicats i un acord amb les patronals: “No hauria de ser induïda a prova d’acusació com ho ha fet la Fiscalia”. L’exdiputada, a més, ha utilitzat el seu torn per definir-se com a independentista, feminista i republicana, a més de destacar el seu pas per la UGT i valorar positivament el treball fet des del Departament que dirigia. A més, de manera explícita, ha defensat la seva innocència: “Sóc innocent. Cap del les proves presentades s’ha pogut comprovar”.

Bassa ha recordat que el referèndum impulsat pel Govern es corresponia a les propostes portades als processos electorals: “Ens vam presentar amb un programa polític i el vam complir”. L’exdiputada també s’ha reafirmat en el seu caràcter pacifista i de rebuig a la violència: “Si en algun moment hi havia tensió política, sempre vaig creure que era tensió política transitòria”. Bassa ha acabat demanant una sentència absolutòria i la llibertat “per esperar la sentència a casa”.

Cuixart: "La meva prioritat no és sortir de la presó, sinó lluitar per avançar en la resolució del conflicte"

El president d'Òmnium Cultural, per a qui la Fiscalia demana 17 anys de presó per rebel·lió, ha subratllat que no té "cap penediment" pel que va fer i "ho tornaria a fer", per afegir tot seguit que el judici del Procés és "un judici a la democràcia" i del seu resultat "en depèn la qualitat de la democràcia a l'Estat" espanyol.  Cuixart ha reivindicat el dret a les mobilitzacions i la desobediència civil no violenta, que va viure's l'1-O, perquè "quan una població exerceix desobediència civil mostra el seu compromís amb la societat i això no mereix cap retret penal. És una eina que ajuda la societat a avançar". 

Per a ell, justament el problema és el contrari, "l'obediència civil",  que "permet tirar els refugiats al mar o que hi hagi desnonaments" i també "permet que estiguem acusats per l'extrema dreta i el govern espanyol". Ha lamentat que en el judici no s'hagi anat "a l'arrel de fons" del conflicte, que és l'exercici del dret a l'autodeterminació i ha mostrat per fermesa per assegurar que, malgrat la repressió, "no aconseguiran que ens enfrontem entre pobles". 

"Em nego a viure sense esperança i em nego a deshumanitzar la meva vida. Jo no tinc cap enemic i em nego a odiar ningú", ha afegit Cuixart, que un cop més ha insistit que la seva prioritat "no és sortir de la presó, tot i que entenc que és il·legítima perquè no he comès cap delicte, sinó seguir lluitant per avançar en la resolució del conflicte polític". Ha manifestat la seva sorpresa pel fet que se'ls acusi de cridar a la mobilització permanent i ha reivindicat aquest propòsit amb una reiteració: "Catalans, catalanes, mobilització cívica, permanent i pacífica". Finalment, ha definit la seva com una "causa col·lectiva" i s'ha mostrat convençut que "ho tornarem a fer".

Vila assegura que Puigdemont "no volia o no podia" convocar eleccions després del referèndum

Santi Vila, l'únic exconseller processat que és crític amb la via emprada pel govern l'octubre de 2017, ha matisat, però, que l'Executiu de Puigdemont va actuar de “bona fe”: “Em pregunto, potser retòricament, com hem pogut arribar fins aquí”. Vila ha basat el seu discurs en la seva aposta pel diàleg en els moments més tensos després del referèndum: “Crec que no va ser una ingenuïtat pensar que al final el diàleg entre el Govern espanyol i el català seria possible”. L’exconseller ha afirmat que el fracàs de les negociacions no es va donar perquè l’executiu català se situés fora del marc constitucional, sinó perquè es va trencar “el marc de confiança” entre les parts.

A més, ha carregat contra Carles Puigdemont, ja que assegura que va abandonar el càrrec “frustrat” perquè l’expresident “no volia o no podia convocar unes eleccions legals”: “Què hagués passat si s’hagués imposat la tesi de convocar unes eleccions?”. Vila també s’ha preguntat per què no es va impugnar el programa polític dels partits independentistes abans de les eleccions del 21 de desembre, al que ha respost ell mateix: “En aquells moments cap persona bona i sensata volia pensar que això podria acabar en un despropòsit”.

Borràs: "A Catalunya no va haver-hi un clima d'insurrecció"

Amb veu tremolosa, l’exconsellera Meritxell Borràs ha obert el seu torn fent una defensa del catalanisme polític i els anhels d’autogovern, “ofegats per dictadures”, fins a arribar a la sentència de l’Estatut de 2010 que, com altres presos han defensat, va marcar el punt d’inflexió del procés independentista. “Forma part de la història de supervivència del nostre país, Catalunya, que demana ser escoltat com a societat madura, que reivindica de manera pacífica i democràtica votar i democràtica: poder votar i decidir el nostre futur”.

A més, Borràs ha reivindicat l’1 d’octubre i ha subratllat que el referèndum es va celebrar “sense despesa pública”, amb la voluntat de desmuntar l'acusació de malversació que pesa sobre ella. Seguidament, Borràs també ha dedicat les seves paraules en defensar els seus companys, amb qui ha dit haver compartit més temps “dins de la Sala que fora”: “A Catalunya no va haver-hi clima de violència ni d’insurrecció”. A més, ha assenyalat que una sentència condemnatòria no resoldrà el conflicte territorial: “Vindran nous polítics”.

Mundó: "La realitat social vol una solució pactada"

L'exconseller de Justícia Carles Mundó ha fet una intervenció molt breu, bàsicament perquè en ser el darrer a parlar moltes de les coses que volia dir ja s'havien expressat prèviament, segons ha dit. "Participo de la idea que aquest judici és el resultat del fracàs de la política", ha assegurat Mundó, que amb tot s'ha mostrat "convençut" que "mai és tard per a les solucions". "Estem a temps de buscar solucions. La realitat social vol una solució pactada", ha afegit el dirigent d'ERC, que ha desitjat que els presos polítics "surtin en llibertat, puguin tornar a les seves cases i abraçar les seves famílies. Seria la millor notícia".