Público
Público

JUDICI A LA CÚPULA DELS MOSSOS DE L'1-O Trapero: "Vam fer tot el que vam poder, d'ofici o perquè ens ho van ordenar" per impedir l'1-O

El major dels Mossos d'Esquadra defensa a l'Audiència Nacional l'actuació de la cúpula de la policia catalana durant el procés per la celebració del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Les lleis de desconnexió “eren una barbaritat més de les moltes que s'anaven aprovant".

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, durant la celebració del judici. EFE

JÚLIA PÉREZ

Continua l'interrogatori al major dels Mossos Josep Lluís Trapero en el judici a l'Audiència Nacional pels fets de l'1-O. "Vam fer tot el que vam poder, d'ofici o perquè ens ho van ordenar" per impedir l'1-O. El major Trapero ha defensat d'aquesta forma l'actuació de la policia catalana durant el procés de la tardor de 2017 per la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i la posterior Declaració d'Independència.  Trapero també ha qualificat de “barbaritat” les lleis de desconnexió de la legalitat espanyola que va aprovar el Parlament de Catalunya l'any 2017.

Interrogat pel fiscal durant el judici que se celebra a l'Audiència Nacional contra la cúpula de la policia catalana, Trapero ha assegurat que les resolucions que anava aprovant la cambra catalana eren "una barbaritat més de les moltes que s'anaven aprovant" i ha agregat que pensava que els tribunals ja les anul·larien.

El tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha insistit a intentar aclarir el paper de la cúpula dels Mossos en aquest procés de desconnexió. "I enmig d'aquestes bogeries, el nomenen a vostè major després de deu anys. Sense preguntar-se per què li donen a vostè un rang vigent de per vida? Va demanar vostè alguna explicació?"

"Li he dit que [el nomenament] neix al gener de 2016 amb el director [Albert ] Batlle" dels Mossos d'Esquadra, ha replicat Trapero. "L'irregular" era, al seu judici, que no es convoqués aquesta plaça: "Era el cap de Mossos i era una categoria sense cobrir".​

El Govern desconfiava de Trapero

"Desconfiança no, el següent". Així ha ressaltat Trapero com era vista la seva figura per part del Govern de Carles Puigdemont i el conseller d'Interior, Jordi Jané l'any 2016. És una consideració que té contrastada i ha assegurat que si finalment va ser nomenat major va ser per la pressió de Batlle.

Va posar en marxa alguna investigació sobre les actuacions il·legals que es realitzaven?, li ha preguntat el fiscal. "Ja hi ha una ordre de 2015 del Tribunal Constitucional i la comissaria general d'Informació era la que donava compte d'això". Però no se'l va informar de cap recerca sobre aquest procés independentista.

No coneixia el document 'Enfocats'

També ha declarat que no coneixia el document 'Enfocats' confiscat al número dos d'Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, ni altres documents relacionats amb un suposat full de ruta independentista. Només va sentir parlar d'ells en la seva causa judicial.

El tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, continua amb l'interrogatori a Trapero que es desenvolupa des de mig matí. En la sessió de la vista oral matinal Trapero ha assegurat que "no tenia cap mena de relació estreta amb el 'president'", Carles Puigdemont. El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, ha respost així al tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, a l'inici del seu interrogatori respecte a la raó per la qual va ser ascendit al càrrec de major del cos de la policia catalana a l'abril de 2017.

Trapero ha estat interrogat sobre la concentració multitudinària que es va organitzar al voltant de la Conselleria d'Economia els dies 20 i 21 de setembre d'aquell any, mentre era registrada per una comissió judicial. L'ocorregut aquells dies és clau per a determinar si va existir o no violència i el seu abast.

"Intentar apagar focs". Així ha definit Trapero l'actuació dels Mossos durant aquells dies. El 20 de setembre de 2017 es va assabentar de l'inici del registre judicial de la Guàrdia Civil a la seu de la Conselleria d'Economia cap a les vuit del matí.

El major nega que conegués les crides massives en xarxes socials que es van realitzar per a concentrar-se allí. No se l'informa de totes les concentracions que es convoquen a Catalunya: "Fins a les 10.00 hores la nostra prioritat va ser aconseguir els recursos d'ordre públic perquè aquesta concentració no estava planificada".

"Dono la cara pels comandaments"

El president de la ANC, Jordi Sànchez, va cridar per a mediar. Un fet que no és estrany per a Trapero, perquè el model policial dels Mossos aposta per la mediació en cas de concentracions. A més, "una bona part de les persones concentrades era de la ANC i ell mateix -Jordi Sánchez- va reconèixer que tenia ascendent sobre ells", explica.

Trapero no va saber que Sànchez havia intervingut amb un megàfon cridant la gent a tallar la Gran Via, o de les convocatòries que realitzava per Twitter per a sortir "a defensar les institucions pacíficament" i que, per al Fiscal, suposava que estava incitant als seus seguidors a omplir encara més la zona.

El major recorda que no tenia suficients agents per a fer cordons de seguretat enfront d'Economia, perquè aquel dia hi havia 40 llocs diferents amb registres, intervencions i concentracions: "Dono la cara pels comandaments que eren allí i pels comandaments del cos".

Admet que era conscient que se li podia anar de les mans, però no explica la raó per la qual no fan aquest perímetre quan passades les nou del matí encara podien fer-lo, segons el parer del fiscal. "Els comandaments presents en el lloc dels fets i el responsable d'ordre públic desaconsellen aquesta actuació", ha explicat.

"Cap a les dotze i escaig o la una" reben la informació en el Centre de Coordinació que existien armes en els vehicles de la Guàrdia Civil, encara que reconeix que els comandaments que eren allí ho sabien amb antelació. Però no van poder crear un cordó "pel compactada que estava la gent".

"Mitjans de comunicació damunt de vehicles policials? Això no ho he vist mai", ha admès Trapero front "al batibull que estava començant a ocórrer", segons el fiscal. Era "un dia excepcional¨", on eren necessari gestionar recursos d'ordre públic i que una intervenció no tingués efectes de contagi. "Va ser la nostra opció", perquè aquella jornada transcorregués "dins d'un cert ordre".

"Va ser un dia en què se'ns ve tot sobrevingut". La Guàrdia Civil no els va avisar amb anterioritat de les operacions que s'anaven a realitzar. El fiscal li recorda que existeix el secret de les actuacions. "No, senyoria, no comparteixo" que avisar que hi haurà registres afecti el secret judicial, ha afegit Trapero.

La Fiscalia manté la rebel·lió

El fiscal Carballo ha descartat que ara pugui retirar l'acusació de rebel·lió, sinó que ha de realitzar-se al final del judici perquè afecta el tipus penal i no seria legal. "Aquí no es pot perquè és la pròpia essència del nostre escrit de qualificació".

Carballo és conscient de la sentència del Tribunal Suprem sobre el 'procés', que a l'octubre va condemnar als principals líders per sedició i malversació però no per rebel·lió. "Lògicament", ha agregat "en el moment oportú es considerarà la conveniència de canviar la qualificació".

"El tribunal haurà d'esperar que se celebri el judici oral" ha postil·lat. En un altre moment, ha destacat que la diferència entre rebel·lió i sedició es troba en si va haver-hi o no violència, però no en els fets essencials que es jutgen i ha respost a les defenses que s'hagin vulnerat els drets dels acusats: "hem estat escrupolosos amb la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem" durant la recerca.

"No es jutja als Mossos"

En el tràmit de les qüestions prèvies, les defenses han aprofitat per a aportar més documentació probatòria i la Fiscalia per a descartar que es vulgui jutjar als Mossos d' Esquadra.

"Res més lluny de la realitat: mai ha estat la nostra intenció el jutjar als Mossos com a institut armat" en el seu conjunt, ha expressat el fiscal Carballo. Qüestió molt diferent -ha afegit- és la responsabilitat que tenen els avui acusats en els esdeveniments de 2017 i la desobediència al compliment de les ordres del poder judicial en aquells dies.

En el banc dels acusats s'asseuen Trapero, així com els excaps polítics de la policia autonòmica en 2017: Pere Soler, ex secretari general d'Interior, i Cèsar Puig, exdirector de la policia catalana. També és jutjada la intendent Teresa Laplana, la defensa del qual ha sol·licitat ser exonerada d'assistir a les sessions ja que pateix estrès posttraumàtic.

Els tres primers s'enfronten a una petició fiscal d'11 anys de presó per rebel·lió, mentre que la quarta està acusada de sedició i podria ser condemnada a quatre anys de presó.

Trapero ha arribat aquest dilluns a l'Audiència Nacional en un matí gèlid, únicament acompanyat per la seva advocada, Olga Tubau. Compareix davant el tribunal amb el suport de l'actual cap de la policia catalana, Eduard Sallent, i de Ferran Roquer, portaveu de JxCat a la comissió d'Interior en el Parlament.

El judici se celebra en el polígon industrial Les Fronteres (San Fernando de Henares), situat a 20 quilòmetres de Madrid. És una seu destinada a macrojudicis que ha estat l'elegida per la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, en lloc de celebrar-ho a la seu principal del carrer Génova de la capital.

La presidenta del tribunal és Concepción Espejel , presidenta al seu torn de la Sala penal de l'Audiència Nacional. El ponent de la sentència és el magistrat Ramón Sáez Valcarcel. El tercer jutge del tribunal és Francisco Vieira Morante, expresident del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Es dóna la circumstància que tant Espejel com Sáez van ser vocals del Consell General del Poder Judicial en diferents mandats. La primera va ser triada a proposta del PP i el segon a proposta d'Esquerra Unida.