Dilluns, el passeig Lluís Companys de Barcelona serà l'escenari d'una nova mobilització massiva de l'independentisme, que molt probablement marcarà el tret de sortida d'un període decisiu del procés sobiranista. Desenes de milers de persones s'hi aproparan per donar suport a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, en el primer dels cinc dies de judici que afrontaran sota l'acusació de ser els organitzadors de la consulta del 9 de novembre de 2014.

Amb el lema "el 6F ens jutgen a tots", les principals entitats sobiranistes -ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), a més de l'Associació Catalana de Municipis- han convocat una concentració de suport en la que es preveu l'assistència d'unes 40.000 persones, a tocar de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Fins dijous ja s'hi havien inscrit 28.000 persones, i s'havia confirmat el desplaçament de 120 autocars provinents d'arreu del Principat. Òbviament, la presència de càrrecs polítics també serà destacada, començant pel govern en ple -amb el president Puigdemont al capdavant-, electes de la CUP i també representació de l'espai dels Comuns, com ara el quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens.

A nivell d'acusacions, Artur Mas s'enfronta a una petició d'inhabilitació de deu anys per part de la Fiscalia, mentre que en el cas d'Ortega i Rigau es queda en nou. La Fiscalia atribueix a l'expresident els delictes de prevaricació administrativa i desobediència greu i considera les exconselleres "cooperadores necessàries", bàsicament en considerar que van ignorar l'ordre de suspensió cautelar del 9N dictada pel Tribunal Constitucional (TC). Mas, Ortega i Rigau declaren dilluns, en la primera sessió del judici, mentre que dimarts serà el torn de 15 testimonis, dimecres declararan altres testimonis però amb més ressò mediàtic -com Francesc Homs, Núria de Gispert o Xavier Trias. Dijous la Guàrdia Civil presentarà el seu informe pericial i divendres el cas quedarà vist per sentència.

Mas, convençut de la inhabilitació

Més enllà de les qüestions estrictament judicials, la importància de la cita recau, òbviament, en les seves conseqüències polítiques i en què molt probablement marcarà el tret de sortida d'uns mesos trepidants en què l'enfrontament institucional entre els governs espanyol i català -el famós xoc de trens- anirà a més, amb nous episodis de judicialització de la política, possibles inhabilitacions i l'horitzó del referèndum teòricament cada cop més a prop. En aquest sentit, la decisió de la CUP de permetre l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat ha deixat Junts pel Sí sense una de les hipotètiques coartades per esquivar el compromís de convocar el referèndum, una consulta que pot accelerar-se si el judici a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acaba amb la seva inhabilitació.

En aquest context, l'operació d'aquest dijous de la Guàrdia Civil contra el suposat finançament irregular de l'antiga CDC -a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció i amb la detenció de dos exdirigents molt propers a Mas, com Antoni Vives i Francesc Sánchez-, va facilitar que el PDECat -la formació hereva de Convergència- jugués la carta del victimisme per manifestar que tot plegat mostraria que són víctimes d'una "persecució política", sobretot per la data escollida.

Aquest divendres Artur Mas ha apel·lat a l'Estat a actuar "proporcionalment" i sense "subestimar" la voluntat d'autogovern de Catalunya, ja que si els catalans són posats al límit no es quedaran "a casa" i respondran de manera "massiva als carrers". En una entrevista a Catalunya Ràdio, juntament amb Ortega i Rigau, ha defensat que no considera delicte la seva actuació pel 9N, però ha admès que seria una "sorpresa" que no l'inhabilitessin, una possibilitat que el deixaria sense opcions de ser el candidat del PDECat en unes hipotètiques eleccions autonòmiques que podrien convocar-se si, finalment, el referèndum no tira endavant.

El judici a Forcadell, clau

La mobilització massiva que hi haurà ha generat algunes crítiques per una part de la judicatura, com la majoritària i conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), que en un comunicat ha manifestat que la convocatòria també busca "intimidar la justícia". En aquest sentit, fonts jurídiques consultades per Júlia Pérez admeten que no deixar de ser un element de pressió política i que en aquest cas la clau hauria estat prendre mesures polítiques que haguessin evitat que la celebració d'una consulta com el 9N pogués acabar-se judicialitzant.

De cara el futur del procés, però, el judici clau serà el de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre les votacions de la comissió d'estudi del procés constituent, també suspesa pel TC. La cita, que arribarà en les properes setmanes -probablement el març-, podria acabar amb la inhabilitació de la segona autoritat institucional catalana, un factor que pot desencadenar una reacció en cadena i accelerar els tempos del procés. De fet, si fins fa unes setmana a nivell oficial sempre es parlava del setembre com a data de celebració del referèndum, els darrers dies ja s'ha posat damunt la taula la possibilitat de fer-lo abans de l'estiu, manifestada tant per la CUP, com pel PDECat i ERC.

Més enllà de la partida de pòquer de les dues bandes -Rajoy ha amenaçat aquesta setmana amb precintar els col·legis electorals si s'intenta tirar endavant el referèndum-, la realitat és que tot apunta que el xoc institucional s'accelerarà en les properes setmanes, amb el judici a Mas com a primer capítol. I en aquest escenari, les formacions independentistes són conscients que la mobilització davant el TSJC només serà la primera de tot un seguit de convocatòries en les que necessitarà un massiu suport ciutadà si pretén, efectivament, tirar el seu projecte endavant.