Público
Público

Judici al Procés Forn assegura que no va donar ordres polítiques als Mossos sobre el referèndum

L'exconseller d'Interior ha estat el segon processat a comparèixer davant el tribunal que jutja el 'procés'. A diferència de Junqueras, ha acceptat respondre les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, així com la seva pròpia defensa.

L'exconseller Joaquim  Forn en el judici del Procés. 

PILAR ARAQUE CONDE

"No vaig donar ordres als Mossos sobre el referèndum". Així de contundent s'ha mostrat l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, que ha estat el segon processat a comparèixer davant el tribunal que jutja el Procés. El també candidat a l'Alcaldia de Barcelona, ​​a diferència d'Oriol Junqueras, ha acceptat respondre a les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, així com a la seva pròpia defensa.

Forn ha aclarit en diverses ocasions que, per compromís polític, dona suport al referèndum. No obstant això, d'acord amb les seves paraules, això no és compatible amb les accions dutes a terme des del Departament que dirigia. En aquest sentit, ha aclarit que des de la seva Conselleria no es va dur a terme "cap acció a favor del referèndum" i que "va ordenar als Mossos complir amb els manaments judicials". "Cap dels actes dels Mossos va ser contrari a la Constitució, ni el 20-S ni l'1-O", ha reiterat més tard.

L'exconseller ha defensat la base legal per organitzar la consulta sobre la independència de Catalunya, "no és cap tipus de delicte". Així mateix, ha reconegut que tant ell com la resta de membres del Govern eren conscients dels requeriments del Tribunal Constitucional per organitzar el referèndum.

Sobre el document apòcrif EnfoCATS, conegut com "la fulla de ruta del procés", Forn ha apuntat que el desconeixia. "El vaig conèixer a la presó d'Estremera, tot el que en conec és pels mitjans de comunicació".

Picabaralles entre el fiscal i Forn

Fidel Cadena s'ha detingut durant uns minuts en els fets esdevinguts els dies 20 i 21 de setembre de 2017. La concentració de milers de catalans davant la seu del Departament d'Economia de la Generalitat, per protestar pels registres de la Benemèrita de cara a l'organització de l'1-O, és una de les bases sobre les quals es fonamenta el delicte de sedició que se li imputa a l'exlíder de l'ANC, Jordi Sànchez, i al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn, al judici del 'procés'. EFE/Tribunal Suprem

"Va haver-hi violència a determinats punts per actuacions errònies" de la Policia i la Guàrdia Civil

En el marc d'aquesta manifestació, han estat diverses les picabaralles que han protagonitzat el fiscal i Joaquim Forn. Primer, Forn ha acusat la Fiscalia d'elaborar "relats pel·liculers" en el seu escrit d'acusació sobre els fets que es jutgen al Tribunal Suprem. Després, a causa dels cotxes de la Guàrdia Civil "devastats" –terme emprat pel representant del Ministeri Públic– el 20 de setembre de 2017, en els limítrofs de la Conselleria d'Economia. "Ho he vist i ho vaig condemnar" i ha corregit a Cadena: "Em sembla que eren dos els cotxes devastats [no set, com havia apuntat anteriorment el fiscal]". Cadena ha agregat que no havia emprat el terme "devastat", sinó "destrossat", tot i que sí que l'havia utilitzat.

Vocabulari a part, l'escrit d'acusació de la Fiscalia no determina el nombre exacte de cotxes devastats o destrossats. Els manifestants que es van concentrar davant la institució catalana el 20-S "van punxar diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil", assenyala el text.

Traducció errònia al castellà

Per altra banda, la defensa de Forn també ha discutit amb el representant del Ministeri Públic per la traducció errònia al castellà d'un document en català. L'expressió de Forn "el referèndum s'ha de celebrar" ha estat traduïda per la Fiscalia com "el referéndum se debe celebrar". Així, el lletrat de l'exconseller ha aclarit que "no hi ha cap contingut de naturalesa imperativa", ja que Forn al·ludia a una mera previsió: "Té previst celebrar-se".

Pel que fa a les càrregues policials de l'1-O, el dirigent associat al PDeCAT ha denunciat la violència emprada per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil: "Va haver-hi violència en determinats punts per actuacions errònies" de tots dos cossos de l'Estat. I ha tret a la palestra l'ordre d'actuació emesa per la Secretaria d'Estat per mantenir "la seguretat sobre l'eficàcia".

En aquest context, ha tornat a defensar l'actuació dels Mossos el dia de la consulta: "No va haver-hi sol·licitud perquè es modifiquessin les ordres d'actuació".

No va haver-hi malversació

Forn, que s'enfronta a una pena de 16 anys de presó i inhabilitació pels delictes de rebel·lió i malversació, segons la petició de la Fiscalia, ha rebutjat l'ús de diners públics per finançar el referèndum. "La informació que jo tinc és que no es produeix cap despesa relacionada amb el referèndum", ha matisat.

Davant les preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, l'exdirigent ha reiterat que ell no va donar mai cap ordre política als comandaments dels Mossos d'Esquadra. "Mai vaig utilitzar els mecanismes de la Conselleria d'Interior per impulsar el referèndum. El que faig és dir-li als Mossos: 'Vostès, el que han de fer és complir amb les seves funcions de policia judicial'", ha afirmat.

Així mateix, després de ser qüestionat per la Declaració Unilateral d'Independència, Forn ha negat que es votés. En aquesta línia, ha relatat que es van llegir dues propostes: una de rebuig a l'aplicació de l'article 155 per part del Govern espanyol i una altra per la qual s'obria un procés constituent. Fora de la sessió parlamentària es van fer "discursos polítics", res a veure amb la constitució d'un nou Estat, com li ha suggerit el seu advocat.