BARCELONA. Junts pel Sí i la CUP han arribat a un "acord polític global" sobre la llei que hauria de fer efectiva l'anomenada "desconnexió" de Catalunya en el seu procés cap a la independència. És el que es coneix com a "Llei de Transitorietat Jurídica".

El text de l'acord  defineix Catalunya com una "República de dret, democràtica i social". 

La noticia s'ha donat a conèixer en un breu comunicat, sense donar explicacions complementàries, per tal d'evitar la difusió d'interpretacions o detalls no desitjats per cap de les parts. 

L'acord, diuen "és el resultat de més de sis mesos de debat en què s'ha treballat sobre l'articulat de la llei i dóna compliment del termini establert en el Debat de Política General".


​

En el mateix comunicat s'informa que en l'article primer del text es fa referència a l'objectiu de la futura llei, la República, i a la "voluntat de garantir la màxima seguretat jurídica en la transició" cap al nou Estat, "un cop guanyat el referèndum per la independència".

La llei, exposada en 10 capítols, afirmen que "dota i habilita les institucions públiques catalanes de les eines per a l'exercici del dret a l'autodeterminació, d'acord amb la voluntat majoritària de la societat catalana".

També expliquen que "Junts pel Sí i la CUP-CC estan treballant en els diferents escenaris a fi d'incorporar el major nombre de forces polítiques en la preparació i convocatòria del referèndum d'independència", però de moment, Joan Coscubiela, portaveu de Catalunya Sí Que es Pot" (CSQEP), ja ha demanat "respecte per les normes democràtiques i transparència" en el que tingui a veure amb la Llei de Transitorietat Jurídica.

"Efectivitat jurídica i reconeixement"

Coscubiela ha recordat els acord presos en la cimera de fa una setmana i ha afirmat que "les lleis, per tenir eficàcia requereixen dues coses: força per ser aplicades i recursos per ser implementades". En cas contrari, ha afirmat, "la llei no és una llei, sinó un desig".

La CUP i Junts pel Sí, en el seu comunicat, també expliquen que l'epígraf sobre la convocatòria del referèndum està pendent de concretar.

I pel que fa a les concrecions, el portaveu d'Els Comuns, Xavier Domènech, ha demanat a Junts pel Sí i la CUP que posin damunt de la taula una fórmula que garanteixi efectivitat jurídica, reconeixement internacional i que interpel·li a la majoria de la població.

"Si això es pot aconseguir, encara que sigui sense un pacte amb l'Estat, cap problema", ha afirmat Domènech.

"Transitorietat jurídica inimpugnable"

En aquest sentit, la secretària general d'Esquerra Republicana i portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Marta Rovira, ha afirmat que la llei de 'desconnexió' sobre un règim jurídic català, pactat per JxSí i la CUP, no podrà ser impugnada ni suspesa pel Tribunal Constitucional (TC): "Entenem que la llei de transitorietat jurídica és inimpugnable".

En una entrevista concedida a Europa Press, Rovira ha explicat que la llei ha de servir per permetre "transitar des de l'ordenament jurídic espanyol a un ordenament jurídic propi" de Catalunya, i això la converteix en inabastable per a l'Alt Tribunal, al seu judici.

Així, Rovira planteja que, d'una banda, les eleccions catalanes de 2015 van donar als sobiranistes un "mandat democràtic" per avançar cap a la independència i, de l'altra, aquesta llei dóna la cobertura legal necessària per executar de forma definitiva aquest mandat.

Davant d'una eventual impugnació de la llei per part de l'Estat i de la suspensió per part del TC, Rovira exposa: "Davant futures impugnacions i suspensions per part del TC, Què Al·legarem? Que tenim un mandat democràtic i legal que han decidit els ciutadans".

Per recalcar la importància de l'acord entre JxSí i la CUP, ha recordat que els informes que va encarregar la Generalitat al Consell Assessor per a la Transició Nacional situaven aquesta norma com la "llei fundacional" d'un hipotètic Estat català.

Rovira ha explicat que es tracta de la llei que, entre altres qüestions, permetrà convocar un referèndum d'independència a Catalunya com a més tard al setembre 2017 i donant "seguretat jurídica" tant als organitzadors com als votants.

"És l'habilitació perquè el referèndum es pugui celebrar amb absolutes garanties, amb absoluta cobertura jurídica i legal. Perquè els funcionaris puguin fer la seva feina quan toqui, perquè els ciutadans puguin anar a votar sense que impliqui cap problema", ha dit.

Rovira preveu que JxSí i la CUP tramitin aquest projecte com a proposició de llei ordinària i preveu que l'aprovació definitiva de la norma sigui "el mateix dia" en què es convoca el referèndum o que hi hagi una diferència de molt pocs dies.

"Tenim molts escenaris estudiats, treballats i previstos i els decidirem en funció de com arribem a la convocatòria del referèndum", conclou, assumint així que l'aprovació de la llei serà amb tota probabilitat i, si no hi ha canvis, després de l'estiu.

La tercera de tres lleis de desconnexió

La llei de transitorietat jurídica és la tercera de les lleis de desconnexió: les altres dues, la que crea una hisenda pròpia catalana i la que crea una agència de protecció social, ja han estat presentades i admeses a tràmit.

És la més destacada perquè ha de servir per fer efectius dos punts clau del full de ruta sobiranista: la celebració del referèndum i la desconnexió definitiva entre Catalunya i la resta de l'Estat.

Els dos partits independentistes tenen previst tramitar aquesta norma com una proposició de llei signada pels dos grups, i faran públic el seu contingut quan la portin al registre de la Cambra, per al que per ara no hi ha data.