Público
Público

JUDICI PER DESOBEDIÈNCIA Jutgen els regidors de Badalona que van obrir l'Ajuntament el 12 d'octubre

La Fiscalia demana 15 mesos d'inhabilitació i una multa de 4.200 euros per delicte de desobediència greu. Els representants públics van decidir prendre's el Dia de la Hispanitat com a laboral perquè consideren que "no hi ha res a celebrar". 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El regidor de Guanyem Badalona en Comú, Jose Téllez, davant la Ciutat de la Justícia, acompanyat per dirigents polítics i socials durant el judici pels cartells de l'1-O. Avui torna a la seu judicial per desobeir la prohibició d'un jutje de mantenir el 12-O com a dia festiu. @aramateix

Sis regidors de Badalona seran jutjats a la Ciutat de la Justícia per obrir el consistori i treballar el 12 d'octubre de 2016, Dia de la Hispanitat, després que un jutge ho prohibís. Els regidors volien protestar contra la diada, ja que condecora l'arribada de Cristòfol Colom a l'Amèrica Llatina i consideren que "no hi ha res a celebrar". Aquest dimecres s'ha iniciat el procés amb les declaracions inicials de tots ells.

Els sis representants, José Téllez, Francesc Duran, Laia Sabater, Fàtima Taleb, Oriol Lladó i Agnès Rotger, van obrir el vestíbul d'un edifici municipal i van atendre consultes ciutadanes, tot i que un jutge havia prohibit cap activitat laboral per ser dia festiu. La Fiscalia demana 15 mesos d'inhabilitació per càrrec públic electiu, autonòmic o local, i una multa de 4.200 euros per un delicte de desobediència greu comès per autoritat.

L'exprimer tinent d'alcalde, Oriol Lladó, ha afirmat que consideren que el judici "respon a una intencionalitat política": "Ens hem situat en el que vam fer el dia 12, que vam fer dues coses. D'una banda protegir-nos als treballadors, desgraciadament no vam poder aplicar per aquesta interlocutòria judicial un acord que havíem arribat amb els sindicats mitjançant els quals els treballadors podien treballar aquell 12 d'octubre". 

Els sis edils, que formaven part de l'equip de la exalcaldesa Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú), han negat davant la magistrada del jutjat penal 25 de Barcelona que desobeïssin el mandat judicial que els impedia obrir el consistori al públic i a treballadors davant el "perjudici irreparable" que suposaria per a l'interès general o col·lectiu en la celebració del Dia de la Hispanitat.

Durant la vista oral, els polítics han assegurat que "creien" que complien amb l'acte del jutge perquè la porta principal de l'Ajuntament va romandre tancada, així com la majoria de llums, tots els ordinadors i tampoc es van fer tràmits.

Un acte polític

"Estàvem davant un acte polític", ha sostingut Oriol Lladó (ERC), que exercia de primer tinent d'alcalde i aquest dia substituïa a Sabater -que estava de viatge oficial-, abans d'afegir que no va ser una jornada laboral "normal" ni "convencional", sinó que van optar per una "fórmula política consensuada entre càrrecs electes", per la qual cosa "l'Ajuntament com a tal no va obrir".

José Téllez (CUP), llavors responsable de l'àrea de Recursos Humans, també ha declarat que estaven "fent política" i "exercint el dret a la representació" i ha al·legat que van atendre alguns ciutadans a l'interior de l'edifici de l'Ajuntament "per un tema d'ordre o logística" perquè "hi havia molta tensió fora" i "tenien por que arribessin esvalotadors".

L'edil, que va ser absolt en un altre judici per prendre propaganda del 1-O confiscada per la policia local i retornar-la a grups independentistes, va ser un dels protagonistes del 12-O després que trenqués davant els periodistes una còpia de l'acte del jutge que, a instàncies de la Delegació del Govern a Catalunya, encapçalada llavors per Enric Millo (PP), els prohibia obrir l'Ajuntament.

Els altres exregidors jutjats, Agnès Rotger (ERC), Eulàlia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran (Guanyem) també han afirmat que el 12-O de 2016 el consistori no va obrir al públic perquè no es van fer tràmits, els treballadors no van acudir als seus llocs i ells es van limitar a atendre els ciutadans emparats per la seva condició de càrrecs electes.

Els regidors han arribat a la Ciutat de la Justícia acompanyats per militants independentistes i membres de la direcció nacional d'ERC, com el seu portaveu Marta Vilalta, el líder de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, o la seva número dos, Elisenda Alemany, així com el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.

El president de la Generalitat, Quim Torra, no ha acudit personalment ja que es troba avui a Brussel·les, però ha expressat el seu suport amb una piulada a Twitter en el qual ha transmès "tota la seva solidaritat" amb els regidors.

El judici, que es reprendrà dijous amb la declaració dels testimonis i amb les conclusions de les parts, se celebra després que l'Audiència de Barcelona decidís al maig de 2017 reobrir la causa i estimar un recurs de Fiscalia en entendre que els edils "van desatendre" un mandat judicial que els obligava a abstenir-se d'obrir les dependències municipals als ciutadans i empleats.

Una decisió amb la qual es revertia la decisió que el jutge havia emès al gener del mateix any, quan va concloure que els regidors es van limitar a cometre una "escenificació" que no constitueix delicte perquè "el dret penal no castiga les performances".

Per al magistrat, els edils van fer creure el 12-O "molt hàbilment" que desobeïen, malgrat saber que no ho estaven fent.

L'alcaldessa de l'anterior legislatura, Dolors Sabater, no serà jutjada perquè el 12 d'octubre es trobava de viatge oficial. Sabater havia ofert als treballadors de l'Ajuntament convertir el 12 d'octubre en dia laborable a qui ho volgués, "a càrrec del 9 de desembre, per poder gaudir del pont de la Constitució".