Público
Público

L'amnistia protegeix més Puigdemont en vincular el terrorisme a la UE i remarcar que ha de ser "intencionat"

Les diferents esmenes a la llei d'amnistia que han acordat PSOE, ERC i Junts per Catalunya matisen diversos punts relacionats al terrorisme i poleixen, també, els delictes de malversació

El expresident de Catalunya, Carles Puigdemont, durante su intervención en el Parlamento Europeo en presencia del presidente del Gobierno, Pedro Sánchez.
Carles Puigdemont en una intervenció al Parlament Europeu sota la mirada de Pedro Sánchez.  EFE/EPA/RONALD WITTEK

PSOE, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han treballat en les últimes setmanes per construir un text final de la llei d'amnistia —a l'espera del que pugui succeir fins al dia del ple al Congrés— que matisa, entre altres coses, els delictes de terrorisme i els de malversació amb alguns canvis en l'articulat i en el preàmbul del text legislatiu. També allarguen la forquilla temporal que abasta l'amnistia fins a novembre de 2011.

Pel que fa al primer d'aquests punts, el referent al terrorisme, són diversos els canvis en comparació amb el text anterior. La llei continua incloent el terrorisme en el seu apartat d'Exclusions, cosa cosa que, en el seu moment, rebutjava Junts per Catalunya. No obstant això, s'han acordat modificacions substancials. La més evident és que l'actual text vincula aquests delictes de terrorisme amb els que es tipifiquen com a tals en el Dret de la Unió Europea (UE). S'elimina del text, almenys en aquest punt, les referències al Codi Penal espanyol.

Una altra petita variació que es dona en el mateix punt del text té a veure amb la intencionalitat. En l'acord anterior, s'especificava que s'excloïen de l'amnistia els delictes de terrorisme "sempre que, de manera manifesta i amb intenció directa" haguessin causat violacions greus dels drets humans. En el text actual, s'especifica que aquests actes que "per la seva finalitat puguin ser qualificats" com a terrorisme s'exclouen de l'amnistia si "han causat de manera intencionada greus violacions de drets humans".

Es fila prim en concretar que és la "finalitat" dels actes la que ha de tenir-se en compte. Aquest nou matís, inexistent en l'anterior versió, no fa una altra cosa sinó apuntalar que l'amnistia només deixarà fora als actes que algun tribunal pugui considerar de terrorisme si la intenció dels investigats era la de cometre aquests presumptes actes terroristes.

Els partits ho entenen com una manera de blindar totes les persones que, en l'actualitat, estiguin implicats en processos judicials per terrorisme o puguin arribar a estar-ho. A més, aquesta intencionalitat extrema la protecció sobre Carles Puigdemont, que té una causa oberta per terrorisme vinculat al Tsunami Democràtic. Cal no oblidar que el jutge Manuel García-Castellón va vincular la defunció d'una persona a causa d'un infart durant les protestes de Tsunami Democràtic amb el presumpte terrorisme de l'organització.

En no haver estat aquesta mort intencionada i en no tenir les protestes a l'aeroport del Prat la finalitat d'acabar amb la vida de ningú, aquests delictes de terrorisme que es puguin imputar als organitzadors o participants de les protestes de Tsunami Democràtic, amb aquest text a la mà, quedarien, en principi, inclosos en l'amnistia.

El nou text també vincula els "actes tipificats com a delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat" a les resolucions de l'Assemblea General de Nacions Unides. La redacció actual de la llei d'amnistia especifica que queden fora de l'amnistia els delictes de traïció "sempre que s'hagi produït tant una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d'Espanya".

Són importants els connectors en la redacció de qualsevol llei. El que diu l'article abans esmentat és que perquè un possible delicte de traïció quedi exclòs de l'amnistia ha de partir d'un acte que hagi resultat una "amenaça efectiva" i que s'hagi produït amb un "ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d'Espanya".

Canvis en la malversació

Pel que fa a la malversació, el nou text especifica que "només podran beneficiar-se de l'amnistia aquells actes en què els fons públics es van destinar a la preparació, realització i conseqüències de les consultes del 9 de novembre de 2014 i el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, així com els que es van destinar a reivindicar, promoure o procurar la independència de Catalunya". És una esmena al preàmbul de la llei, que assegura, d'una banda, que cap presumpte delicte de malversació fora de preparació del procés quedi amnistiat i, per un altre, que la llei sí que cobreixi els que sí que estan vinculats al Procés.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?