Público
Público

L'independentisme protesta a Estrasburg per reclamar que Puigdemont, Comín i Junqueras puguin ser eurodiputats

L'advocat Gonzalo Boye assegura que Puigdemont i Comín es troben a només tres quilòmetres de la seu de l'Eurocambra. Cap dels dos representants travessarà la frontera fins a territori francès per l'alt risc de ser detinguts.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Milers d'independentistes a les portes del Parlament Europeu d'Estrasburg. CCMA

Milers de persones assisteixen a la concentració independentista que es fa aquest dimarts a Estrasburg en contra del veto a Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras com a eurodiputats. La mobilització, convocada pel Consell de la República, es fa a les portes de la seu del Parlament Europeu, coincidint amb la primera jornada del ple constituent de la nova Eurocambra. Cap dels tres podrà començar a exercir com a eurodiputat per decisió de la Junta Electoral Central, després que, per raons diverses, no poguessin prometre la Constitució espanyola al Congrés dels Diputats. En el cas de Puigdemont i Comín, aquest mateix dilluns el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va denegar-los les mesures cautelars que van sol·licitar per poder ser avui a l'Eurocambra, si bé es va comprometre a estudiar a fons el cas.

Entre els assistents també hi havia representats de partits independentistes, com ERC, JxCat i el PdeCAT, mentre que per part del Govern la representació ha recaigut en els titulars d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i Cultura, Mariàngela Vilallonga. En canvi, el president Quim Torra no s'hi ha pogut desplaçar per l'emergència d'incendis a Catalunya. Els manifestants han arribat amb vuitanta autobusos, dos vols xàrters i transport privat.

En declaracions a Els Matins de TV3, l'advocat Gonzalo Boye ha assegurat que Puigdemont i Comín es troben a Alemanya, però només tres quilòmetres del Parlament Europeu. No ha precisat més la seva ubicació "per motius de seguretat". Segons ha avançat el diari Ara, els dos polítics catalans haurien decidit no travessar la frontera entre Alemanya i França per motius de seguretat. En declaracions a Rac 1, Boye ha assegurat que hi ha molta presència de la policia espanyola i un risc alt de detenció. 

Des de l'escenari instal·lat amb motiu de la mobilització, Boye ha explicat que hi havia possibilitats que la policia francesa entregués Puigdemont i Comín a l'Estat espanyol, ja que existeix un conveni de col·laboració en matèria d'extradició per qüestions relacionades amb la banda armada ETA. L'advocat, però, s'ha mostrat optimista amb el futur dels eurodiputats: "Estem fent un viatge jurídic molt llarg per restaurar els drets i les llibertats públiques", al que ha afegit, "batallarem fins al final i acabarem guanyat".

La concentració arriba l'endemà que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea rebutgés aplicar mesures cautelars per tal que Puigdemont i Comín poguessin exercir com a eurodiputats mentre no hi hagués sentència final sobre la qüestió de fons, tal com van demanar amb un recurs interposat el passat divendres. Tots dos polítics ja no tenen aspiracions de poder participar del ple, i tampoc assistiran a les concentracions pel perill de ser detinguts.

La política catalana marca el primer ple de l'Eurocambra

Des de les portes de l'Eurocambra, Bosch ha comentat la situació dels dos polítics exiliats i ha dit veure "comprensible" que no passin la frontera: "Falten tres persones escollides per dos milions de ciutadans europeus, des del Govern ens posicionem clarament pels drets democràtics més elementals que han estat vulnerats", en referència també a l'eurodiputat pres, Oriol Junqueras. També s'hi ha pronunciat el portaveu de JxCat, Albert Batet, que ha assegurat que els advocats han "analitzant riscos" d'una hipotètica presència de Puigdemont i Comín en territori francès: "Europa s'hi juga molt i el cas català és un exemple per fer avançar" la UE.

Paral·lelament, a dins de la institució, el portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, ha negat a preguntes dels periodistes que s'hagin establert "mesures de seguretat específiques" per a una eventual presència de Puigdemont i Comín a l'Eurocambra.

Amb l'inici del ple han arribat les primeres imatges en solidaritat amb els presos i exiliats. L'eurodiputat del partit independentista irlandès Sinn Féin Matt Carthy ha pres la paraula per denunciar l'absència de Puigdemont, Junqueras i Comín: "Hi ha tres representants del poble català que no poden entrar aquí i són representants d'aquesta cambra, cambra que ha de lluitar per la democràcia i els drets humans". Carthy ha dit que el Parlament Europeu ha de "fer sentir la veu del poble de Catalunya o la seva credibilitat es veurà en qüestió". Als escons que haurien d'estar ocupats pels tres polítics catalans hi ha col·locades tres imatges dels eurodiputats vetats.

"Vam votar, són eurodiputats"

"Aquesta Europa és una vergonya", "vam votar, són eurodiputats" han cridat aquest mateix dimarts centenars de persones concentrades davant la seu de la representació de la Unió Europea a Barcelona, al Passeig de Gràcia.​

Concentració davant la seu de la representació a Barcelona de la Comissió Europea per reivindicar el reconeixement dels escons obtinguts per Toni Comín, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al Parlament Europeu. PÚBLIC

Els manifestants, que ocupaven tota la cruïlla del Passeig de Gràcia amb el carrer Provença han denunciat els obstacles que han impedit que els tres dirigents iniciessin el seu mandat com europarlamentaris i han assenyalat que amb la vulneració dels seus drets també es vulneraven els dels milions de persones que els van votar. "Defensem els nostres vots a Europa", deien en aquest sentit amb una pancarta. "Contra la injustícia, la desobediència és un deure", es podia llegir en una altra.

"Som europeus i no abdiquem dels nostres drets", han proclamat els organitzadors amb la lectura d'un manifest en el qual també han posat l'accent en la necessitat de fer front a "l'acció policial i judicial" i han recordat que a més dels dirigents presos i exiliats hi ha un miler de processos judicials encara en marxa contra càrrecs públics, alguns dels quals es troben amb el seu patrimoni embargat.

Han reclamat la llibertat dels presos polítics, han reivindicat el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 com un acte legítim i vinculant i han cridat en favor del reconeixement de Puigdemont com a president de la Generalitat.