La sensació que la patacada sempre se l’emporten els mateixos circula entre els que fan possible la vida cultural en aquest país. Les xifres i gràfics dels que s’ocupen d’analitzar l’estat i evolució de la pandèmia de la Covid-19 mostren que els brots de nous contagis no han sorgit als concerts, cinemes, teatres, museus o llibreries. Ambtot, els cinemes i les arts escèniques són els que malgrat haver fet mans i mànigues per complir totes les mesures de seguretat necessàries veuen suspeses les seves activitats, mentre que, i sense ànims ànims d’estigmatitzar el comerç o la restauració, les terrasses segueixen plenes de gent.

"Estàvem fotuts i ara ens han rematat. Els permissos no han arribat i el dilluns ens vam haver d’aturar, amb l’escletxa de l’excepció intenten gestionar el mal fet, i hem demanat que ens enviïn l’autorització i encara no la tenim. I no s’entén aquesta errada tan grossa que ha provocat un dany desproporcionat, els epidemiòlegs ho diuen: a la cultura no hi ha brots. També vull dir que a consellera de Cultura ha estat al nostre costat, el problema és que la consellera Vergés no rectifica, i si no rectifica almenys que siguin àgils. Jo entenc que no es facin festes majors de botellón, però un espectacle a la plaça?", sosté Isabel Vidal, presidenta d’ADETCA, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya. 

La convivència amb el virus serà llarga i és una qüestió que s’està entomant, però la mesura del Govern de suspendre les activitats esportives i culturals, amb excepcions, resulta incomprensible pels treballadors del sector cultural. "L’activitat cultural està practicament aturada, els ajuts de la Generalitat no han arribat i les inversions per adaptar-se s’han fet, el sector s’ha preparat i ha invertit per seguir endavant i ens trobem que la solució és tancar les activitats esportives i culturals?", rebla Isabel Vidal amb certa indignació. La cultura és part de la solució, no del problema i les fonts consultades comparteixen la visió que cal una resposta clara i urgent per part de les administracions corresponents.

Rebuig a un 'hashtag' contradictori

Des del Sindicat de Músics rebutgen el hashtag "la cultura és segura" que circula des de fa uns dies als mitjans i les xarxes. "Creiem que és una hipocresia que ratlla l’insult extrem perquè en un festival com el Cruïlla s’estan petant els drets laborals dels treballadors. El Cruïlla no paga caixets als grups, només els dona part de la taquilla. La legislació que regula la contractació laboral i el decret en concret diu que la relació entre contractant i contractat ha de ser laboral no mercantil. Això és el que diu la llei, i ells no ho estan fent al·legant que fan coproduccions. La cultura és segura a nivell sanitari, en aixo no ens fiquem, però a nivell laboral no ho és, és un insult molt gran", arguementa Albert Costa, del Sindicat de Músics de Catalunya. Costa lamenta que el Festival Cruïlla, que és la punta de llança del popular hashtag, n’ha fet la infografia i dona suport a la campanya, tingui en precari a músics i treballadors.

Entre les excepcions que la Generalitat va agilitzar perquè no aturin la seva activitat hi ha el Festival de Pedralbes, el Grec i el Cruïlla. Unes excepcions que no han sorprès però sí confirmen que els peixos petits son més vulnerables. "Prohibeixen però amb excepcions i entre les excepcions no hi és la cultura de base. Com sempre guanyen els grans equipaments i els grans lobbys. Si hem de fer concerts petits donem suport a la cultura de base, no? A més, com a músic tampoc t’animes a animar a la gent que vagi a un concert si el Govern recomana que ens quedem a casa", afegeix Costa.

Un altre concepte que neguiteja als que es dediquen a les arts escèniques és el de la reprogramació. Les perspectives per als propers mesos no són bones i hi ha una muntanya d’espectacles i concerts cancel·lats i que no es poden reprogramar davant la situació actual malgrat que el discurs polític s’aferri a la reprogramació. "Estarem mesos sense treballar i no veiem que cap administració pública estigui fent un pla de xoc seriós per fer front a la situació. El 29 farem una exposició de tot aixó a la comissió de cultura al Parlament", avança Costa.

Els cinemes també a la corda fluixa

En aquest batibull d’incerteses i contradiccions el passat 14 de juliol es va fer oficial la trista notícia del tancament dels cinemes Méliès. Ofegats per la crisi de la Covid-19 els Méliès ja són història. Les sales d’aquest cinema feia dècades que apostaven per la cultura de barri, per no apujar preus de les entrades i oferir cinema en versió original per a tohtom. Amb aquest panorama, des dels Cinemes Girona que just ara arriben al desè aniversari segueixen batallant però tampoc tenen encara clar si aquest cap de setmana podran reprendre la programació o no.

"Ara mateix estem a l’espera. Pensàvem que això seria una cosa més àgil i ràpida perquè en festivals com el Cruïlla i el Grec la cosa es va tramitar en hores. Com que protestàvem van obrir una via de solució però si la via s’eternitza passaran els 15 dies que ells volien i nosaltres tancats. Volíem pensar que tramitar això de les excepcions seria ràpid però és un tràmit administratiu i dependrà de les ordres que tingui el funcionari. Posar en marxa un cinema és com un barco no agafes la velocitat des del minut 1, has de fer la programació i bregar amb els distribuïdors… i estem amb la meitat del personal perquè l’altra meitat està en ERTO. Si demà ens ho comuniquem obrirem en precari però si ens diuen coses divendres no arribarem pel cap de setmana", explica Toni Espinosa, dels Cinemes Girona.

El desànim comença a pesar entre els que empenyen la cultura i enmig d’aquest magma d’incertesa torna allò que canta Mazoni a Pedres:

Estem en mans d'il·luminats en la foscor
Traficants de la legalitat
Estem en mans d'il·luminats en la foscor
Proxenetes de la impunitat
Saps que no podem estar callats ni un segon més
Perquè la corda es va tensant
I ens crema la pell…