Público
Público
PODER CORPORATIU

Les empreses de l'Ibex van repartir més de 9.500 milions entre els seus accionistes durant la pandèmia

Mentrestant, els treballadors guanyaven 121 vegades menys que els alts directius i la bretxa salarial de gènere es mantenia en el 15%, segons l'informe anual d'Oxfam Intermón sobre les corporacions de l'Ibex.

Ibex 35
Una imatge de la Borsa de Madrid.  Altea Tejido / EFE

En plena pandèmia, el gran empresariat espanyol va fer el que millor se li ha donat històricament: repartir dividends entre els seus accionistes abans que reinvertir els ingressos. Mentrestant, els treballadors guanyaven 121 vegades menys que els alts directius i la bretxa salarial de gènere es mantenia en el 15%.

Un informe de l'ONG Oxfam Intermón publicat aquest dimarts que analitza cinc indicadors en les empreses de l'Ibex 35 (bretxa salarial, bretxa de gènere, presència en paradisos fiscals, pagament d'impostos i repartiment de dividends) apunta que 20 de les 35 empreses espanyoles que conformen l'Ibex 35 han repartit 9.500 milions als seus accionistes des que va començar la pandèmia de l'coronavirus, "tot i la minva en els seus beneficis i del risc de descapitalitzar les seves corporacions". Per contra, només vuit empreses van optar en canvi per la cautela en aquests temps tan moguts i van posposar el repartiment de guanys.

Aquest afany a curt termini de l'elit empresarial espanyola es fa encara més evident perquè la baixada generalitzada dels beneficis ja era una realitat en 2019, abans fins i tot de la pandèmia. Empreses com Endesa, Ferrovial i Telefónica, van repartir més diners dels que van guanyar durant l'exercici. Especialment cridaner és el cas de Repsol, que va repartir 1.434 milions entre els seus accionistes malgrat les seves pèrdues multimilionàries. "Donar als accionistes més diners dels que l'empresa ha guanyat suposa sacrificar la fortalesa financera de l'empresa per satisfer la gana a curt termini de certs inversors", explica Miguel Alba, economista expert en empreses i autor de l'informe d'Oxfam Intermón titulat L'hora del compromís.

A més de curt termini, les empreses de Íbex són grans generadores de desigualtat a Espanya, diu l'informe. "La nostra anàlisi mostra que la lògica del conjunt de les empreses de l'Ibex 35 segueix propiciant augments de la desigualtat, fonamentalment per desmesurades bretxes remuneratives i per un escàs compromís amb una fiscalitat responsable", afirma Alba. Els responsables d'aquest augment de la desigualtat tenen rostre: l'informe assenyala a Acciona, Iberdrola, Mapfre i Repsol com les empreses que més augmenten la desigualtat; mentre que en el costat oposat Bankia, Siemens Gamesa i Aena presenten els millors resultats en aquest apartat.

Amb tot, això no és el pitjor. El punt més negre de les empreses de l'Ibex és la seva presència en paradisos fiscals. Tot i que en l'últim aquesta presència ha baixat en passar de 805 a 740 filials, l'informe d'Oxfam Intermón destaca que, tot i aquesta reducció, encara segueixen sent gairebé el triple de filials a paradisos fiscals de les que hi havia fa una dècada.

Pel que fa a aquest apartat, Banco Santander, ACS i Repsol estan al capdavant pel que fa a presència en paradisos fiscals, "tot i que Santander i Repsol estan també entre les que més han reduït aquesta presència segons les últimes dades", es pot llegir en l'informe.

En l'aspecte fiscal, Oxfam Intermón constata certes millores, com el fet que totes les empreses de l'Ibex compleixin amb l'obligació d'informar dels impostos que paguen a cada país. "Això sí, només cinc arriben a pagar una proporció adequada respecte al tipus legal mitjà en aquests països", afirma l'informe. "En aquest moment és més necessari que mai un compromís fiscal responsable de les empreses, essencials per contribuir a finançar la salut, l'educació i la protecció social", aprofundeix l'autor de l'informe

Una altra matèria en què suspenen les grans empreses és la de la bretxa salarial. Tot i que la remuneració de les treballadores i treballadors d'aquestes empreses va pujar una mitjana del 6,3% el 2019, els alts executius van guanyar 121 vegades més que el sou mitjà dels seus empleats i empleades.

"A més, cal assenyalar que, tot i que les empreses de l'Ibex tenen sous majors a la mitjana del nostre país, també exerceixen una forta pressió a la baixa en els salaris de proveïdors, subcontractes i activitats deslocalitzades, una cosa que cal tenir en compte a l' hora d'analitzar la foto completa", apunta Alba.

L'informe assenyala que l'empresa amb la diferència més alta entre el sou màxim i el mitjà és ACS, el primer executiu, Florentino Pérez, guanya 531 vegades el sou mitjà, seguit d'Acciona (275 vegades), i Inditex (272 vegades). En aquest sentit, les empreses amb presència de l'Estat en el seu accionariat, Aena, Bankia i Red Eléctrica, són les que registren menors diferències salarials.

No obstant això, la mala notícia en matèria salarial és que la bretxa de gènere segueix inamovible en el 15%, com l'any passat. El sou mitjà masculí en el conjunt d'empreses va ser de 38.134 euros anuals, mentre que el de les dones va ser de 32.414 euros.

Les empreses que presenten una major diferència són Banco Santander, on el salari mitjà dels homes és el 31% superior al de les dones. En contrast, hi ha cinc empreses on de mitjana les dones guanyen més que els homes. Es tracta de Meliá Hotels, Arcelor Mittal, Siemens Gamesa, Iberdrola i Acerinox.

Canvi de paradigma amb la Covid

L'informe acaba amb un missatge certament optimista: assenyala que la pandèmia ha actuat com a "factor corrector" i que després de la seva arribada "moltes empreses de l'Ibex 35 han posat en marxa iniciatives, en alguns casos sense contraprestació econòmica, per contribuir a la resposta a l'emergència sanitària i per esmorteir l'impacte de l'aturada econòmica a les persones més vulnerables", al mateix temps que mostraven preocupació "per intentar esmorteir els efectes en els ingressos i la situació laboral dels seus treballadors, proveïdors o clients".

Tot això, diu Oxfam Intermón mostra "un camí a seguir per entrar en un nou paradigma que incorpori la dimensió social i ambiental al pur interès econòmic". I per reforçar aquest nou paradigma, l'ONG proposa mesures com la transparència i rendició de comptes, tancar la bretxa de gènere en els salaris, donar una major participació dels treballadors i, en definitiva, millorar les condicions laborals.