El malbaratament alimentari no només té un cost econòmic, també té un cost mediambiental. Una dada: el 26% de les emissions anuals de gasos d'efecte hivernacle són provocades pel fet de llençar tones i tones de menjar. La despesa que comporta és totalment insostenible en plena crisi energètica.

Les escoles tenen part de responsabilitat a l'hora de conscienciar sobre aquesta problemàtica, sobretot els menjadors escolars, que segons un estudi, només a Catalunya han malbaratat 100.000 tones de menjar en 10 anys. L'informe 100 milions de Quilograms, que ha dut a terme l'empresa del sector Campos Estela, assegura un infant que utilitza aquest servei llença una mitjana de 120 grams diaris, és a dir, 21 quilos anuals.

La firma calcula que a Catalunya hi ha prop de mig milió de persones fent ús del menjador escolar, així que cada any es podrien estar malbaratant 10.000 tones d'aliments, el qual suposa un cost de 36 milions d'euros. Martí Garcia, director general de Campos Estela i responsable del projecte Pesa i Pensa, ha considerat que aquesta situació es dona "per tota una combinació de factors", com ara la relació dels nens amb el menjar, allò a que s'han acostumat a casa o els gustos personals, entre d'altres.

Reduir el malbaratament alimentari a la meitat

En el marc del propòsit de reduir a la meitat el malbaratament alimentari l'any 2030, el Parlament de Catalunya va aprovar el 2020 una llei que, entre d'altres punts, obliga les empreses alimentàries, les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre dedicades a la distribució d'aliments a disposar d'un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i aplicar-lo.

El projecte Pesa i Pensa situa els infants com a protagonistes fent-los separar les restes d'aliments en recipients per pesar cada fracció i registrar els resultats. La informació permet observar tendències o detectar quins menús generen més malbaratament. Segons l'empresa, el curs 2017-2018 les escoles participants del projecte van aconseguir reduir un 75% el malbaratament.