Público
Público

La Llei pel dret a l'habitatge de Catalunya, aprovada el 2007, obre una nova via per lluitar contra el 'mobbing' immobiliari

La normativa dona als ajuntaments capacitat sancionadora si detecten casos d'assetjament, que en el cas de Barcelona pot suposar multes de fins a 500.000 euros pels propietaris. Veïns de cinc finques de la capital han interposat les primeres cinc denúncies per via administrativa per intentar aturar la situació que pateixen

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Roda de premsa del Sindicat de Llogaters i Llogaters, l'Observatori DESC i la PAH sobre el mobbing immobiliari. Marc Font

La finca del carrer del Carme número 106 de Barcelona, en ple barri del Raval, està plena de pancartes que denuncien l'assetjament mobiliari. Pau Barjuan, un dels veïns que hi viu, explica que des que l'immoble va ser adquirit per Optimum III, una socimi -societat anònima cotitzada d'inversió immobiliària, un instrument amb grans avantatges fiscals- que en poc temps va comprar una quinzena de finques a Ciutat Vella, el mobbing immobiliari ha estat constant.

"Hi ha hagut una degradació progressiva de l'escala i, per exemple, el darrer any la porta d'entrada ha estat permanentment oberta, el que va provocar que hi entressin toxicòmans, que hi van instal·lar un petit llit a dalt de tot. L'àrea es va omplir de femtes, xeringues i a les condicions d'insalubritat s'hi unia la sensació d'inseguretat, multiplicada també pels robatoris que han patit tres dels set pisos del bloc en aquest període", relata Barjuan. De fet, farta de la situació, una de les veïnes va decidir marxar del seu pis.

El fons d'inversió francès L'Abeille és la propietària de l'immoble situat al número 151 del carrer Entença, que el va comprar amb la intenció de fer-hi pisos de luxe. Per aconseguir-ho, prèviament pretenia expulsar-hi les persones que hi vivien de lloguer. Un d'aquests veïns és el Joan Gómez, que aquest dimarts ha explicat que la propietat no renova els contractes als llogaters amb l'argument que la finca necessita un rehabilitació integral, quan en realitat l'únic que li caldria és una "conservació" i un "manteniment" que no s'han fet els darrers anys, precisament per degradar les condicions de vida dels residents i, denuncia, animar-los a abandonar el seu habitatge. Gómez explica que s'han mobilitzat perquè les administracions actuïn contra L'Abeille, però fins ara no han tingut cap èxit, ja que tot just l'Ajuntament de Barcelona li ha posat una multa irrisòria, de només 600 euros.

Els casos del número 106 del carrer del Carme i del 151 del carrer Entença són només dos dels molts exemples d'assetjament immobiliari, una xacra que en cap cas és nova a Barcelona, però que els darrers anys, amb l'aterratge massiu de fons d'inversió i societats diverses que han donat un nou impuls a l'especulació immobiliària més salvatge, s'ha accentuat. Però lluny de resignar-se a quedar-se sense casa, els residents d'ambdós blocs seran dels primers a intentar revertir la situació que pateixen amb la interposició de denúncies per la via administrativa basant-se en un article de la Llei del dret a l'Habitatge de Catalunya, aprovada el 2007.

Malgrat que la normativa té més d'una dècada de vigència, el mecanisme per defensar els llogaters no s'havia emprat fins ara i aquest dimarts l'han presentat en una roda de premsa el Sindicat de Llogaters i Llogaters, l'Observatori DESC i la PAH. L'acte s'ha celebrat a la plaça d'Aureli Capmany, a escassos metres del número 106 del carrer del Carme. En concret, segons ha assenyalat Guillem Domingo, de l'Observatori DESC, la Llei de 2007 estableix "que l'assetjament immobiliari és una discriminació en l'accés a l'habitatge". L'article 45 de la normativa detalla que l'assetjament és "tota actuació o omissió amb abús de dret que tingui per objectiu pertorbar la persona assetjada en l'ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l'aspecte material, personal o social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no desitjada sobre el dret que l'empara per ocupar l'habitatge".

Domingo ha explicat que després de la presentació de les denúncies administratives -fa unes setmanes se n'han formalitzat dues i avui mateix tres més, dues de les quals són les dels blocs del carrers del Carme i Entença-, l'administració té l'obligació de comprovar si realment la situació d'assetjament existeix. Si la confirma, la normativa li dota de capacitat coercitiva, fins al punt que a Barcelona pot aplicar multes de fins a 500.000 euros a la propietat. En qualsevol cas, un cop s'inicia el procés sancionador, el tràmit pot allargar-se diversos mesos. "Demanem una cosa tan bàsica com que es compleixi la Llei de l'habitatge de Catalunya, que diu que l'administració ha d'acabar amb l'assetjament immobiliari", ha recalcat Domingo.

"Ja no hi haurà impunitat"

Ja fa algunes dècades que es produeixen casos de mobbing immobiliari, però fins ara bàsicament la via utilitzada per plantar-hi cara era la penal i molt sovint els jutges no han donat la raó als llogaters. En aquest sentit, a través de la via administrativa prevista a la normativa de 2007 Marta Ill, del Sindicat de Llogateres, confia que "ja no hi haurà impunitat per casos d'assetjament i violència immobiliària". L'activista ha subratllat que darrere l'assetjament el que hi ha és una clara voluntat especuladora perquè "es vol forçar la marxa del llogater amb l'objectiu d'incrementar el benefici econòmic" de l'immoble. Fer un nul manteniment dels blocs, fer signar contractes abusius als llogaters, negar-se a cobrar la renda mensual per després demandar un suposat impagament o, en el cas del Raval, mirar cap a l'altra banda quan s'instal·la un narcopis a la finca són alguns exemples de pràctiques d'assetjament més o menys comunes.

La portaveu de la PAH, Lucía Delgado, ha detallat que les tres entitats que han convocat la roda de premsa volen llençar un missatge tres direccions: de suport i solidaritat als veïns que pateixen assetjament; de reclamar a l'Ajuntament de Barcelona i a la resta de municipis que utilitzin "tot el pes de la llei" per sufocar "tots els casos d'assetjament immobiliari"; i, finalment, als responsables de l'assetjament, és a dir, "grans operadors, SOCIMIS o fons voltors, propietaris i administradors de finques", per dir-los que "ja no podreu seguir actuant de manera impune vulnerant els drets dels llogaters". Els propers mesos seran decisius per veure si realment s'aplica un aspecte contemplat a una normativa de fa onze anys que, fins ara, s'ha ignorat completament i tampoc ha provocat actuacions d'ofici per part de les administracions.