Segons les indicacions del mapa de Google, del carrer dels Mirallers fins al Palau Moja es triga 12 minuts caminant. S’hi feien exorcismes al carrer dels Mirallers de Barcelona; per ser exactes al quart segona del número 7. Aquell pis es coneixia com la Casa d’Oració i Jacint Verdaguer, entre el 1890 i el 1892, hi anava sovint. Del que en deien els "posseïts" en va prendre notes que es poden llegir a Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la casa d’oració (Verdaguer Edicions), un volum editat i comentat per Enric Casasses. I ara anem al Palau Moja, on Jacint Verdaguer va tenir una cambra pròpia durant 15 anys –del 1876 al 1891– perquè treballava per als marquesos de Comillas. Freqüentar al mateix temps localitzacions tan contraposades ja indica que Mossèn Cinto va tenir una vida farcida de contradiccions.

Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902) als 10 anys va entrar al seminari de Vic. Si eres fill d’una família pagesa de Folgueroles i volies estudiar havies de passar pel seminari, però allà, a banda de l’església catòlica també hi va trobar la poesia. El 1865, quan tenia 20 anys, guanya la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona. Recull el premi vestit de pagès, amb barretina, espardenyes i mitges blanques. De fet, és una de les poques imatges que es conserven d’ell sense sotana. Les visites al carrer dels Mirallers i repartir almoines entre els anarquistes –entre altres afers– li van fer partir peres amb els marquesos de Comillas. I enemistar-se amb la gent que li havia donat feina un grapat d’anys li va reportar conseqüències greus. Tant que per dir-hi la seva va escriure En defensa pròpia, una sèrie d’articles que es van publicar a la premsa progressista de l’època i que Tusquets va reeditar el 2015.

Mística i erotisme

Jacint Verdaguer és el pare de Canigó, un poema de més de 4.000 versos que s’ha interpretat com el símbol del naixement de la nació catalana. Però abans de consagrar-se amb aquesta obra, Verdaguer va escriure poesies pastorals i amatòries que es troben recollides a la recopilació pòstuma anomenada Jovenívoles. Una vegada ordenat sacerdot, el 1870, la seva activitat literària es va centrar en la poesia religiosa, en temes històrics i patriòtics i composicions populars com L’emigrant, El noi de la mare o El Virolai. Però el tema de les relacions amoroses no el va arraconar del tot.

Llegint Canigó, esquitxat d’escenes eròtiques, es fa difícil no pensar que el personatge de Gentil podria ser un àlter ego del mateix Verdaguer. Estirant el fil també és un fet que va traduir poesia eròtica: El Càntic dels càntics, un llibre de l’Antic Testament publicat al segon volum de la seva obra completa. Aquí un tastet: "Los teus llavis són / mel·líflua bresca; / la mel i la llet / brollen de ta llengua; / l’odor de tos vestiments / és com l’odor de l’encens".

La magnitud de la seva obra fan de Verdaguer l’escriptor català més destacat del segle XIX, i molts acadèmics el consideren el fundador de la literatura catalana moderna. Al poeta Pere Gimferrer li agrada recordar que quan Verdaguer escrivia els seus poemes èpics Víctor Hugo vivia i a Baudelaire encara no el llegia ningú.

Una vida de pel·lícula

Jacint Verdaguer no va tenir l’aparent vida tranquil·la d’un capellà de poble que als vespres fa poemes, i de les seves peripècies vitals se n’ha fet literatura. Andreu Carranza va guanyar el 2015 el premi Josep Pla amb la novel·la El poeta del poble (Destino) on presenta un Verdaguer torturat pel dilema entre el calze i la lira. La imatge del Verdaguer amb barret, sotana i paraigua trescant muntanyes a la caça de paraules apareix al llibre de Carranza, i també a la novel·la Entre l’infern i la glòria (Edicions de 1984) a la qual Àlvar Valls ha dedicat 15 anys de la seva vida buscant documentació i escrivint. Valls ha construït una novel·la monumental de 1.000 pàgines que se centra en els 18 darrers dies de vida del poeta però que condensa tot el que se sap sobre Verdaguer. Un llibre imprescindible per als seguidors de l’autor de L’Atlàntida i que, tot i haver-se publicat en temps de coronavirus ja circula.

La novel·la Fills de la terra dura (Comanegra), de Daniel Palomeras, també tracta de la vida de Jacint Verdaguer i es va publicar el febrer passat. "Em cridava l’atenció que tants anys després encara provoqui debats i enemistats ferotges entre els seus admiradors. I m’atreia com va acabar: al final, el bisbe Murgadas va ser una mica el Marchena de Verdaguer", explica Palomares, que va començar a treballar la història com un guió cinematogràfic el 2007.

Tot i que si fos fill de Porthsmouth la BBC fa dècades que li hauria dedicat minisèries i documentals, Jacint Verdaguer també té una pel·lícula: L’enigma Verdaguer, de Lluís Maria Güell (2019). La cinta és una bona passejada introductòria a l’univers d’aquest mite literari indomable. Però el millor per conèixer a un autor és llegir-lo i, gràcies a l’acord entre la Fundació Jacint Verdaguer i Edicions 62, Canigó es pot descarregar gratis en format PDF. A partir d’aquí, doncs, anar fent.