Público
Público

El lobby ultracatòlic Hazte Oír mou 2,6 milions d'euros anuals

Dirigits per un parent de Rodrigo Rato, el grup de pressió ultradretà disposa de grans quantitats de diners per a les seves campanyes. L'autobús de l'odi ha estat la més notòria. Algunes setmanes abans havien demanat a Aznar que formés un nou partit polític.

Ignacio Arsuaga, màxim dirigent d'Hazte Oír. EFE

DANILO ALBIN

Els xofers de l'autobús de l'odi tenen cash de sobres per a la gasolina. Després de diversos anys de guerra contra el matrimoni entre persones del mateix sexe -batejat com "gaimoni"-, la igualtat de gènere o les persones musulmanes, Hazte Oír ha aconseguit consolidar-se com un autèntic grup de pressió fonamentalista, i ho fa amb un matalàs econòmic gens menyspreable: segons els últims comptes disponibles, el seu pressupost anual arriba als 2.639.910 euros, el que els converteix en una excepció dins el món ultradretà espanyol: a diferència dels minúsculs partits franquistes, falangistes o neonazis, ells sí que tenen diners per fer realitat els seus plans.

"Creu-me. No som gent rara ni fem res estrany", afirmava aquest dimarts a Público un dels soldats d'Hazte Oír al sud d'Espanya. Aliè a les crítiques que arribaven des dels més variats àmbits contra aquesta associació pel seu autobús contra nenes i nens transsexuals, el dirigent andalús assegurava que en aquest grup hi ha gent "de diferents religions, no només la catòlica". "Nosaltres tractem d'influir en els mitjans de comunicació i en la política perquè els nens vinguin a la vida. No volem que els matin", afirma amb veu conciliadora.

No obstant això, n'hi va haver prou en preguntar-li per l'autobús de l'odi perquè afloressin les fòbies que caracteritzen Hazte Oír. "Vostè m'està parlant de la ideologia de gènere, una ideologia totalitària que es tracta d'imposar en molts llocs. Al seu torn, estan a favor de l'avortament. Es creuen que un pot tenir el que vulgui, quan vulgui ...", dispara. Encara que l'activista consultat per aquest diari va intentar relativitzar-ho, la secció d'aquest grup a la província de Huelva compta amb el reconeixement de la Conferència Episcopal, que inclou les seves dades de contacte en un llistat d'organitzacions que treballen -segons la seva pròpia terminologia- en el "suport a la vida".

En efecte, el principal àmbit de treball d'Hazte Oír ha estat l'avortament. O millor dit, com prohibir-lo rotundament. Des de la seva creació al febrer de 2001, l'organització ha dedicat innumerables campanyes per intentar coartar aquest dret, el que li va fer posicionar-se fins i tot a la dreta del PP. Avui s'identifiquen amb els postulats de VOX, el partit d'extrema dreta que lidera l'exdirigent popular Santiago Abascal, encara que tampoc renuncien a tractar d'influir en la vida interna del PP: ho fan a través de CitizenGo, una suposada plataforma cívica internacional que funciona de manera virtual.

Durant les últimes hores, els activistes d'aquest lobby van aconseguir reunir més de quatre mil signatures virtuals per demanar un debat entre Cristina Cifuentes i Luis Asúa, els dos precandidats a la presidència del PP a la Comunitat de Madrid. Més que el debat en si, el que Hazte Oír buscava era castigar Cifuentes, a la qual acusen de defensar l'avortament. D'aquesta manera, Asúa va acabar convertint-se en el precandidat favorit dels ultradretans.

A Hazte Oír també senten especial devoció per l'expresident espanyol José María Aznar, que fins i tot va arribar a convidar a algun dels seus principals dirigents a actes de la Fundació FAES. A dia d'avui, el feeling amb l'exmandatari és innegable: a finals de 2016, des del lobby antiavortista llançaven una campanya per demanar-li que es posés al capdavant d'una nova formació política. "Amb un nou partit de centre-dreta afavorit per personalitats com José María Aznar s'obriria un nou panorama en la vida política i sens dubte la seva creació contribuiria a regenerar tot l'espectre ideològic de la dreta al nostre país", valoraven.

Advocats, pediatres ...

Al capdavant d'aquest particular grup extremista hi ha l'advocat ultracatòlic Ignacio Arsuaga Rato, familiar de l'exministre Rodrigo Rato. Segons va explicar el propi Arsuaga fa algun temps a un dels seus seguidors, el parentiu no és precisament de primera línia: "el seu avi era cosí del pare de Rato, amb el que la mare de Nacho és cosina segona del dirigent del PP, la qual cosa converteix Nacho en nebot tercer de Rato", detallava fa algun temps un blocaire proper a aquest lobby.

El seu número dos va néixer a l'Argentina. Es tracta de Walter Hinz, un enginyer i baríton -amateur- que porta diversos anys a Espanya. Per la seva banda, la secretària general d'aquest grup és l'advocada Blanca Escobar, qui anteriorment va exercir com a portaveu de Derecho a Vivir, una de les plataformes que animaven a sortir al carrer per lluitar contra la llei de l'avortament. En el pla professional, Escobar pot fer gala d'haver actuat com a advocada d'empresa a Samsung. Així mateix, la directiva d'Hazte Oír -que va ser renovada al juliol passat- compta també amb Gádor Joia Verd, pediatre de professió -treballa en almenys dos centres madrilenys del grup hospitalari HM- i antiavortista acèrrima per devoció.

Per dur endavant la seva missió terrenal, els directius d'Hazte Oír compten amb dues vies d'ingressos: les quotes de socis i els "donatius". Segons consta en la memòria corresponent a 2015 -l'última disponible-, aquest any van rebre 1.625.257 euros en concepte de "quotes de socis" i uns altres 997.760 euros a manera de "donatius". Fins al 31 de desembre de 2015, el seu nombre de socis era de 6.974 -111 més que l'any anterior-, el que suposa una mitjana de 233 per inscrit. A més, al llarg d'aquest any van obtenir 16.892 euros sota el concepte "esdeveniments i altres". En total, el pressupost va ascendir a 2.639.910 euros.

En aquest mateix període, les despeses van ser similars. El lobby dirigit per Arsuaga va destinar 2.132.236 euros a les seves diferents campanyes, mentre que 280.645 euros van ser dedicats a l'apartat "socis i finançament". A aquestes quantitats s'hi va sumar la suma dedicada a "administració", que va ser 194.188 euros. D'aquesta manera, el capítol de despeses va ser de 2.607.071 euros, el que va donar un saldo favorable de 32.839,15 euros.

L'ajuda de Fernández Díaz

Per entendre les finances d'Hazte Oír cal reparar en un altre detall invalorable en euros. El 7 de maig de 2013, l'aleshores ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va signar una resolució mitjançant la qual declarava aquest lobby integrista d'"utilitat pública", el que va tenir repercussió directa en la butxaca dels seus potencials mecenes. "Això vol dir que tots els donatius (quotes de soci i donatius puntuals) que realitzen els socis poden desgravar en el pagament de l'Impost de la Renda", explica el grup en el seu formulari d'inscripció. "Si vius a Espanya -continua-, totes les teves aportacions a HazteOir.org desgraven un 75% els primers 150 €, i a partir d'aquesta xifra el 30% (o 35% en determinats supòsits)".

Gràcies a aquests suports, Hazte Oír no només compta amb un autobús taronja que menysprea nenes i nens transsexuals. Durant els últims mesos ha realitzat campanyes -totes elles amb recol·lecció de signatures inclosa- en contra del col·lectiu LGTB. L'organització també està darrere d'Actual, un diari digital que defensa les seves postures fonamentalistes en format periodístic. Arsuaga, l'advocat ultracatòlic i parent de Rato, acostuma a ser noi de portada.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?