Aquest dilluns al matí ha començat la intervenció per recuperar les restes de l'antifeixista Cipriano Martos, assassinat per la Guàrdia Civil el 1973 i enterrat en una fossa comuna del cementiri de Reus. Està previst que els treballs s'allarguin durant setmanes, ja que en el mateix espai hi ha un centenar de persones enterrades.

La família vol traslladar les despulles a Granada i sepultar-les amb les dels seus pares. El germà de Cipriano, Antonio Martos, exigeix a l'Estat que sigui "responsable subsidiari" del trasllat de les restes, així com de l'enterrament. De moment, l'exhumació anirà a càrrec del Departament de Justícia, amb l'acompanyament de l'Ajuntament de Reus.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, assegura que amb "una molt alta probabilitat" el cos de Martos es troba a la fossa 11 del cementiri de Reus. És aquí on una excavadora ha iniciat els treballs per enretirar la primera capa de terra, per després extreure manualment els cossos que hi ha soterrats. El Departament de Justícia calcula que caldrà retirar abans entre 25 i 60 esquelets d'un espai on n'hi ha un centenar.

El mateix director general de Memòria Democràtica ha explicat que el procediment "serà llarg", ja que durarà diverses setmanes. Per identificar-lo, compten amb algunes dades com una lesió de joventut o l'autòpsia de quan va morir. Un cop s'hagi localitzat el cos, s'extraurà ADN i es creuarà amb les mostres de la família.

El 2014, el germà de Martos, va presentar una querella pels fets ocorreguts durant el franquisme davant de la justícia argentina. El passat març, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per dur a terme l'exhumació del cos de Cipriano Martos. Ara, la família se sent "agraïda" i creu que aquest acte "servirà per esclarir les injustícies que es van perpetrar durant els 80 anys del franquisme i la transició".

Antonio Martos també ha manifestat l'interès de la família perquè les despeses econòmiques del trasllat i la sepultura del cos a Granada se'n faci càrrec l'Estat, "que sigui responsable subsidiari". De moment, el Departament de Justícia assumirà la despesa d'aquesta excavació amb un pressupost de 90.000 euros aproximadament.

Qui va ser Cipriano Martos?

Cipriano Martos va néixer l'any 1942 al municipi de Loja (Granada), en una família humil i pobre de pagesos. L'any 1969 arribà a Sabadell, on va ser treballador tèxtil, i posteriorment es va instal·lar a Reus, on va fer d'encofrador. A Catalunya es polititza amb grups antifranquistes i entra al Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), una escissió del PCE que no renunciava a la lluita armada.

De fet, aquest partit va impulsar el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Aquest conglomerat d'organitzacions va perpetrar diversos atemptats a Madrid, Barcelona i Valencià l'estiu de 1975, que van posar fi a la vida de dos agents de la Policia Armada i un de la Guàrdia Civil.

El règim franquista va detenir massivament militants de l'organització. Tres d'ells van ser condemnats a morts i afusellats el setembre de 1975, essent considerats els darrers executats per la dictadura abans de la mort de Franco.

Abans, Cipriano Martos va ser detingut acusat de difondre propaganda contra el règim dictatorial. També fou torturat i obligat a ingerir àcid sulfúric i gasolina per la Guàrdia Civil l'agost del 1973.

Uns dies després, al setembre, va morir per "hemorràgia interna", segons es pot llegir en el seu informe de defunció. Va ser enterrat en una fossa de beneficència propietat de l'Ajuntament de Reus, al cementiri de la població el 20 de setembre del mateix any, amb secretisme i sense familiars.