Público
Público
ordre públic

Un model policial que mira cap a Europa, però amb matisos

Els Mossos han incorporat en els últims 10 anys elements de diferents models europeus, com la mediació i una major proximitat. Tot i que s'ha avançat en la fiscalització del cos, els experts assenyalen que encara hi ha mancances.

Dos agents dels Mossos d'Esquadra durant una manifestació a Barcelona contra l'empresonament de Pablo Hasel.
Dos agents dels Mossos d'Esquadra durant una manifestació a Barcelona contra l'empresonament de Pablo Hasel. Miquel Codolar / ACN

En els últims 10 anys, els Mossos d'Esquadra han incorporat elements del model policial d'altres països europeus, com Suècia, Alemanya o el Regne Unit, per a avançar cap a una major proximitat amb la ciutadania i donar més pes a la mediació. "A nivell estatal, jo diria que el nostre model és exemple, i a nivell europeu anem seguint el ritme", apunta Ferran Restrepo, criminòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquests avenços diferencien la policia catalana d'altres cossos estatals, com la Policia Nacional i l'Ertzaintza, amb un enfocament menys comunitari. Restrepo, també formador de l'Escola de Policia de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, assenyala que l'actual és un model "no autòcton" inspirat en el que hi ha en altres països europeus. Tot i això, apunta que hi ha "mancances democratitzadores" que cal millorar. "El model policial català és saludable, però té marge de millora".

"El model policial català és saludable, però té marge de millora"

En els últims anys s'ha potenciat la mediació prenent com a referència el model suec. Marc Pons, expert en Seguretat de l'Institut de Seguretat Pública, apunta que els anys 90 es va desenvolupar una nova visió teòrica de la "gestió de la pau social" a Alemanya i Països Baixos que va cristal·litzar en les policies de Suècia i Dinamarca. Implicava conèixer als manifestants per a saber qui són, com s'organitzen i què volen, per a entendre'ls i "facilitar" la seva acció de protesta, dins d'uns límits.

Aquesta aproximació, amb la qual es va obrir la porta al fet que la gestió de l'ordre públic "no quedés circumscrita" a les unitats antidisturbis, va tenir un "impacte positiu" en els Mossos. "Si no ens limitem a les unitats antidisturbis, de 10 anys enrere fins ara hi ha hagut un canvi de model en positiu", assenyala l'expert en models d'ordre públic comparats.

Després de la seva restauració el 1984, el model policial dels Mossos ha estat en evolució "des del primer moment", amb la mirada posada a Suècia, Dinamarca i alguns estats alemanys, assenyala Pons. Ho corrobora la politòloga i experta en seguretat Sonia Andolz, que va més enllà: "Has de trobar un model que s'adapti als valors de la societat on es desplega, i la Catalunya de 2021 no és la mateixa que la del 1980. Les polítiques públiques han d'adaptar-se a com una societat evoluciona i ara s'ha quedat una mica enrere en certes coses".

"Si no ens limitem a les unitats antidisturbis, de 10 anys enrere fins ara hi ha hagut un canvi de model en positiu"

Les unitats antidisturbis van avançar també en aquesta direcció, encara que més tard. "A nivell europeu tampoc hi havia experiència", puntualitza Pons. La creació el 2011 de l'Àrea de Mediació (AME) va suposar un punt d'inflexió en aquest aspecte. "El nostre model està consolidat i té intenció d'incorporar la mediació en el dia a dia", incideix Restrepo. "S'ha avançat en introduir mecanismes de mediació i donar formació a algunes unitats", coincideix Andolz. La mediació o "gestió negociada" del conflicte és de model suec, i el seu objectiu és, especialment en protestes i esdeveniments de masses, deixar per a l'últim recurs l'ús de la força, prioritzant el diàleg amb els manifestants.

D'altra banda, l'enfocament de proximitat dels Mossos beu del model britànic. Al Regne Unit es fa un ús intens de les xarxes socials per a acostar-se a la població, una cosa que també s'intenta aquí, amb avisos de càrrega imminent per Twitter o una gestió comunicativa propera com la que va tenir lloc amb els atemptats de 2017 a Barcelona i Cambrils, explica Restrepo.

Heterogeneïtat de les armes

Encara que tots els cossos policials europeus disposen d'unitats antidisturbis, hi ha diferents aproximacions estratègiques en el moment de la protesta. La més comuna, compartida per pràcticament tots els cossos europeus, aposta per mantenir la distància amb els manifestants. Per contra, a Alemanya s'aplica una estratègia territorial, que implica pràcticament l'equiparació numèrica dels manifestants. Tanmateix, això no implica un menor nombre de ferits, assenyala Pons. "Hi estem en contra perquè ens podem trobar en la situació que s'usin els mateixos mitjans lesius amb el doble d'agents, amplificant el poder policial", diu Andrés García Berrio, advocat del Centre Irídia.

Hi ha països on s'utilitza el canó d'aigua, el gas lacrimogen i fins i tot gossos i cavalls

En aquest sentit, les policies que sí que practiquen l'estratègia de distància usen un "ventall heterogeni" d'armament per a mantenir-la o ocupar espais. L'ús de pilotes de goma "s'ha reduït molt" a Europa, però cada país utilitza elements diferents, explica Pons. A Suècia i el Regne Unit, per exemple, usen cavalls i gossos. "No deixen de ser eines que poden provocar lesions", reconeix l'expert. A Alemanya i Països Baixos usen canons d'aigua, encara que els experts assenyalen que també pot causar lesions greus. El gas lacrimogen també s'usa, però García Berrio indica que és positiu que no s'utilitzi aquí pel mal i efectes psicosocials que comporta.

Fiscalització de l'activitat

En matèria de fiscalització, l'expert en seguretat Marc Pons insisteix que la gestió dels Mossos està "auditada molt al detall", i esmenta les càmeres en comissaries i la tasca de la Divisió d'Assumptes Interns. "Em costaria trobar cossos policials més fiscalitzats que els Mossos", afirma. Tot i això, experts com Restrepo i Andolz discrepen d'aquesta visió i assenyalen que, més enllà del pla teòric, no s'ha avançat prou: "La transparència i la rendició de comptes és totalment insuficient encara", diu Andolz.

Fa 10 anys el cos estava en condicions d'avançar cap a altres models europeus, però després de la feina feta això ha canviat, segons Pons: "Em costaria trobar la manera de fer un salt endavant respecte a Europa, crec que ja estem bastant avançats". Així i tot, l'expert assenyala la formació especialitzada, en concret dels comandaments, com un aspecte que es podria reforçar, igual com l'àrea de mediació. "En una societat com la catalana on hi ha diversitat i interessos creuats, es pot entendre que [els antidisturbis] necessitin reforç en formació i equipament, no tant per a intervenir més sinó menys". "Amb les eines de prevenció, les coses han millorat en els últims anys", conclou.

Diversificar els mecanismes de control

Més control per a augmentar la transparència i reduir la impunitat dins del cos és un dels temes que centren el debat al voltant del model policial. L'advocat del centre Irídia Andrés García Berrio apunta que, més enllà de mecanismes interns de control del cos, en altres països n'hi ha alguns d'externs. Al Regne Unit, un òrgan vinculat al Parlament exerceix aquesta funció. Encara que aquí actualment el Síndic de Greuges té una funció semblant, es podria explorar un element similar per a millorar el rendiment de comptes. "Si no hi ha mecanismes de control tecnològics i humans i no hi ha voluntat política d'erradicar les males praxis, la situació no canviarà", sentència.

"No hi ha hagut suficient rendiment de comptes"

Sonia Andolz és politòloga experta en seguretat i conflictes i actualment és professora a la Universitat de Barcelona (UB) i ESADE. Apunta que sobre el paper, el model de proximitat dels Mossos és capdavanter, encara que no s'ha acabat de desenvolupar i està afectat per una falta de fiscalització i transparència.

Cal canviar el model policial?

Els Mossos es van dissenyar sota un model governatiu, centrat en posar el cos al servei del govern de torn. Amb els anys i especialment amb el tripartit es va intentar virar cap a un model de proximitat, però en els últims anys ha estat tot molt parat. Hi ha hagut falta de recursos, retallades, falta de personal, de convocatòria de places… Va quedar molt enrere.

És el millor model?

Dels que existeixen, sí. El que més s'acosta a una ciutadania molt més democràtica i garantista a nivell de drets individuals i col·lectius. Però el problema no és només el model, sinó que no s'apliqui bé. Cal donar recursos i temps.

L'ús de les bales de foam ha estat al centre de la polèmica.

El debat sobre el seu ús és necessari i positiu, però no amb pressa i entre polítics. A vegades entre la porra i l'arma de foc has de dotar la policia d'una cosa intermitja. El problema és que quan no s'ha utilitzat bé no hi ha hagut suficient rendiment de comptes.

Que es treguin ulls, és un problema de l'arma en si?

No només. Els antidisturbis estan molts dies treballant sense descans, amb pressió. En la meva opinió, haurien d'estar obligats a anar a psicoteràpia. Si els agents que tenen accés a l'ús de la força no tenen condicions laborals correctes, no descansen, i a sobre fallen les directrius operacionals, crees un context en què no afavoreixes que les coses es facin bé.

S'ha avançat en la fiscalització i els mecanismes de control del cos?

No prou. Hi ha molt de tancament i corporativisme, por d'estar sota l'ull de la ciutadania. Quan en realitat si tens agents que fan males accions, ets el primer interessat en què es depuri i s'investigui.

Quins temes s'han d'abordar a la comissió parlamentària que volen impulsar ERC i la CUP?

Cal abordar una reforma de la seguretat pública en general, no només de l'ordre públic. Seguretat ciutadana és pobresa energètica, seguretat a l'habitatge, ambiental, delictes d'odi…