Público
Público

Música Premsa musical: reinventar-se per continuar celebrant aniversaris

La premsa en paper fa temps que està en crisi. En el cas de la premsa en paper musical s'hi suma també la crisi generalitzada en la indústria musical i tot el que la rodeja. Hem parlat amb tres de les principals capçaleres en paper musicals a casa nostra per saber com afronten el futur per poder continuar complint anys mentre informen de les darreres novetats musicals.

Revistes Rockdelux exposades. Manel Ros

manel ros

No és cap secret que la premsa fa anys que està sumida en una intensa crisi. Una travessia pel desert que va començar amb la crisi econòmica del 2008 i que es va agreujar els anys posteriors amb l'aparició de les noves tecnologies, especialment amb les xarxes socials. Entre tots els sis grans diaris estatals –El País, ABC, El Mundo, La Razón, La Vanguardia i El Periódico– el passat desembre per primer cop van sumar una difusió dels seus exemplars en paper per sota del mig milió, segons les dades de l'Oficina de la Justificació de la Difusió. Al gener d'aquest any la reducció va ser d'un 14,1% respecte al primer mes de l'any anterior. Les xifres de les vendes en paper cada vegada són més minses. La travessia pel desert continua i les reserves d'aigua es van esgotant de mica en mica.

En el cas de la premsa musical s'hi van sumar a més altres factors que anaven de la mà de la crisi econòmica. La crisi general de la indústria discogràfica, amb la baixada de vendes de discos i l'aparició de noves maneres de distribuir i tenir accés a la música, van afectar directament a la premsa musical.

Malgrat això, encara hi ha publicacions especialitzades en música que resisteixen el pas del temps. L'exemple més recent d'aquesta resistència numantina és Rockdelux, una de les revistes més històriques de la premsa musical a l'estat, que acaba de complir 35 anys. I ho ha celebrat traient pit amb la publicació d’un espectacular número especial de 200 pàgines on repassa la dècada amb llistes dels millors discos, cançons, concerts, pel·lícules, sèries, llibres i còmics. Malgrat l'evident crisi del sector, Santi Carrillo, director de Rockdelux, creu que els 35 anys demostren també “la vitalitat de la revista”, perquè “tenim un públic fidel que confia en el nostre criteri per continuar informant-se”. Per Carrillo “no estem en un estat precari, però sí de resistència”.

“Les revistes en paper celebrem aniversaris perquè busquem excuses per celebrar la nostra supervivència”

L'altre revista en paper que recentment ha fet anys és Mondo Sonoro. 25 el passat mes d'octubre. “Per a nosaltres arribar fins aquí és una fita molt important”, apunta Joan S. Luna, cap de redacció de la revista, “però hi ha zero nostàlgia”. Per a Luna no s'ha de perdre gaire temps mirant el passat perquè era millor: “M;entre continuïn apareixent bandes joves volem continuar fent una revista que interessi a molts tipus de públics diferents”. De moment Luna li veu futur a l'edició en paper de Mondo Sonoro: “tenim molts anunciants i la revista es continua agafant”, afirma. “El que hem tingut sempre de bo és que som gratuïts”.

Una altra de les revistes musicals en paper que resisteixen a l'envestida de la crisi és Enderrock, que havent celebrat fa dos anys les seves noces de plata aquest pròxim mes de març celebraran el seu número 300. “Les revistes en paper celebrem aniversaris perquè busquem excuses per celebrar la nostra supervivència”, diu entre rialles Oriol Rodríguez, director d'Enderrock. Rodríguez considera que si ens limitem a una anàlisi en l'àmbit mercantil “estem en un estat de precarietat al límit de l'abisme. Som bèsties en perill d'extinció lluitant per la supervivència”. Sempre es pot sobreviure, però la qüestió és com aquestes capçaleres s'adapten als nous temps i a la nova manera de proporcionar continguts i informació.

Continguts de pagament i multiplataformes

Per poder continuar celebrant aniversaris és necessari reinventar-se i buscar altres maneres d'oferir al públic allò que està buscant. Els camins per acabar amb la travessia del desert i arribar a bon port però, són diversos. “La nostra ambició és poder continuar el màxim de temps possible amb la revista en paper”, explica Carrillo, però evidentment “tenim la porta oberta al tema digital i estem preparant un canvi a la web”. Carrillo però és força crític en com s'ha enfocat fins ara des del periodisme els continguts digitals: “Especialment a Espanya això s'ha convertit moltes vegades en treballar gratis. És una cosa absurda que mai hauria d'haver passat”.

S'ha d'arribar al punt en el periodisme que la gent pagui pels continguts

El director de Rockdelux creu que si fins fa gaire era impensable pagar per veure sèries o pel·lícules i ara tothom ho fa a través de plataformes també s'ha d'arribar al punt en el periodisme que la gent pagui pels continguts, “evidentment dins unes tarifes raonables”. Quan això arribi, creu Carrillo, serà una porta perquè revistes com Rockdelux “puguin oferir els seus continguts alhora que siguin sostenibles econòmicament per poder continuar tenint una redacció amb gent treballant i continuar pagant els col·laboradors”.

En el camp digital per la seva banda, Mondo Sonoro juga amb avantatge: “vam ser la primera revista musical especialitzada que tenia web”, explica Luna. “D'alguna manera hem fet el camí paral·lel. La nostra marca per molta gent és en paper però alhora també ho és la nostra web”. De fet actualment hi ha molts més contingut a la seva web que a la revista en paper, que és “un resum de les coses més importants de la web”.

En el cas concret d'Enderrock s'està començant a fer “però encara ens queda un camí llarg per recórrer”. Per a Rodríguez, el futur dels mitjans de comunicació passa “per oblidar-se que el paper és el cap i casal del projecte”. Pel director d'Enderrock les revistes han de ser gairebé un objecte de col·leccionista amb continguts atemporals que et poden venir de gust llegir ara o d'aquí a uns anys i s'han de saber adaptar als nous temps i trobar altres maneres “sigui a través de podcast o audiovisuals. Hem de tendir cap a les multiplataformes” afirma, i en definitiva fer que la gent cregui “que paga la pena apropar-se a tu per descobrir coses.”

¿Te ha resultado interesante esta noticia?