Entre els 650 diputats de la nova Cambra dels Comuns que aquests dies comencen a recollir les seves actes i jurar els seus càrrecs hi ha un grup que promet donar especial guerra al nou govern de Boris Johnson: els 48 representants del Partit Nacional d'Escòcia (SNP), la tercera força política en el Parlament britànic. “Escòcia tindrà l'oportunitat de convertir-se en un país independent”, va assegurar el seu líder a la Cambra en la seva primera trobada, Ian Blackford.

Després dels resultats de les eleccions de la setmana passada han augmentat en tretze el seu nombre, aconseguint d'aquesta manera el 80% dels escons pertanyents a aquest territori, i la seva líder i ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, insisteix que aquest creixement els legitima per complir amb la seva gran promesa electoral: convocar un nou referèndum d'independència del Regne Unit que els permeti quedar-se dins la Unió Europea. No seria el primer. L'anterior es va celebrar el 2014 i es va saldar amb derrota: 45% de vots a favor i 55% en contra. Però amb un factor diferencial que no ha de passar desapercebut: aleshores, quedar-se dins del Regne Unit significava continuar a la UE.

Amb el Brexit finalment a les portes -la data límit per a que es dugui a terme és el 31 de gener i Johnson preveu tornar a sotmetre el seu acord a votació aquest mateix divendres amb la tranquil·litat que li dóna la majoria absoluta-, Sturgeon és rotunda: ”Escòcia no pot quedar empresonada dins del Regne Unit contra la seva voluntat”. Per això la seva maquinària per celebrar una nova consulta ja està en marxa:

El primer moviment, aquesta mateixa setmana

Encara que portem dies parlant i sentint parlar del referèndum escocès, formalment la carrera per a la seva celebració encara no ha començat.

El tret de sortida es produirà aquesta mateixa setmana quan, com ella mateixa ha promès, la ministra principal d'Escòcia faci públic un document en el qual exposarà els seus arguments a favor que Londres transfereixi a Edimburg els poders necessaris per poder celebrar la consulta. Després ja sí vindrà la petició formal a Boris Johnson.

Per què necessita el permís de Johnson?

Legalment el govern escocès no pot convocar unilateralment un referèndum; només el govern central té poder per a fer-lo o per a autoritzar-lo.

És el que va passar el 2012, quan la paraula ‘brexit’ ni tan sols existia. El que es va fer llavors amb el suport de l'aleshores primer ministre britànic, David Cameron, va ser afegir un annex a la secció 30 de la Llei d'Escòcia del 1998 amb el qual s'acordava, literalment: “Transferir al Parlament escocès la competència de legislar perquè se celebri un referèndum abans de finals del 2014 sobre la independència d'Escòcia de la resta del Regne Unit”. Aquell annex ja va caducar i el que Sturgeon vol és poder afegir-ne ara un altre. I si pot ser, sense data de caducitat.

Quan seria el nou referèndum?

En l'anterior ocasió, des que van aconseguir l'autorització fins que es va celebrar la consulta -el 18 de setembre del 2014- van passar dos anys, però amb la previsió que Regne Unit abandonarà la Unió Europea el pròxim 31 de gener i que el període de transició s'hauria d'haver completat al gener del 2021, el pla de Sturgeon és que la nova consulta tingui lloc a finals del 2020. També perquè el seu actual mandat conclou el maig del 2021, quan ja hi ha convocades eleccions al Parlament escocès.

Què faran si Johnson no els dóna permís?

No cal esperar. Divendres Johnson ja li va dir per telèfon que no li donarà el permís necessari. Així que Sturgeon ja hauria d'estar treballant en un pla B. Encara que tant ella com els seus assessors i la resta de membres del seu partit insisteixen que la seva intenció és aconseguir el suport del govern Johnson per les bones, l'executiu escocès no descarta la possibilitat d'interposar un recurs judicial als tribunals si reben un ‘no’ com a resposta. Diumenge, quan se li va preguntar sobre això, ella mateixa va assenyalar que consideraran "totes els possibilitats”.

I els escocesos volen un altre referèndum?

El Parlament escocès ja va votar el març del 2017 a favor d'una moció amb la qual s'autoritzava a la seva ministra principal a iniciar negociacions amb el Parlament britànic.

Més enllà dels resultats obtinguts a les eleccions de la setmana passada, Sturgeon compta al seu favor també amb l'obtingut en el referèndum del 2016, on Escòcia va ser el territori amb més alt suport per seguir dins la Unió Europea, amb un 62% dels escocesos votant en contra del brexit.

Però això, si mirem les enquestes, la cosa no està tan clara: de vegades els percentatges a favor i en contra arriben a ser idèntics. L'última enquesta reflecteix que un 46% dels escocesos votarien a favor de la independència en un segon referèndum i un 47% ho faria en contra.

Paral·lelament, una petició de suports  posada en marxa pel diputat i líder adjunt del SNP, Keith Brownider sota la premissa ‘És l'hora’ ja compta amb gairebé 500.000 signatures. Amb els fons que recapti pretén engegar una “nova i important campanya centrada en el potencial econòmic d'Escòcia com a país independent”.

I què diuen a Brussel·les?

En cas que el referèndum seguís endavant i s'imposés el ‘sí’ en la votació, no hi ha dubte que la UE jugaria un paper clau.

Si es converteix en un país independent, Escòcia hauria de sol·licitar el seu ingrés com a nou estat membre. Quina seria la resposta? L'ex-president del Parlament europeu Martin Schulz, hauria dit fa un mes que una Escòcia independent s'enfrontaria a un "debat molt llarg i dur" en el seu intent de reincorporar-se a la UE.

Ben diferent ho veu Drew Scott. Aquest professor de la Facultat de Dret d'Edimburg creu -igual que Sturgeon- que “Escòcia podria ocupar el seu lloc amb relativa rapidesa, sempre que estiguem preparats per a acceptar les obligacions de l'adhesió i assumint que hàgim aconseguit la independència mitjançant el degut procés constitucional”, perquè considera que “l'actitud avui a Brussel·les és molt diferent a la de 2014”.

La clau podria estar en el PIB. Com apunta el diari The Times, els dèficit pressupostaris dels membres de la UE no han de superar el 3 per cent del PIB i segons les xifres més recents, el dèficit teòric d'Escòcia és del 7%. Per aquest motiu Sturgeon manté que "la nostra tasca és aconseguir que el nostre dèficit es redueixi més ràpidament".