Isabel Bonig anunciava aquest dimecres que deixava la política i renunciava a la seua acta de diputada amb un emotiu discurs on defensava la seua trajectòria i el seu partit. "Molt a pesar meu, després de tanta i tanta faena. Tots vostès m’han conegut durant aquests sis anys. Soc espanyola, bona valenciana, orgullosa de ser del PP. He estat, soc i seré militant del PP", anunciava des de la tribuna de les Corts amb molta més elegància de la que la direcció de Gènova ha mostrat amb ella.

La decisió de Bonig estava cantada des de dilluns, encara que es mantenien els dubtes sobre si mantindria l’acta de diputada. Llavors, en un viatge exprés a Madrid va ser fulminada com a presidenta autonòmica del PP valencià sense ni tan sols esperar a l’organització del Congrés. Una decisió dràstica i estèticament molt lletja per algú que va agafar les regnes del partit en un moment, el 2015, en què ningú volia i va aconseguir salvar els mobles contra tot pronòstic. Una decisió de la qual, la mateixa Bonig, assegurava "no penedir-se’n".

Malgrat el cop de Pablo Casado i Teodoro Egea a l’autonomia dels populars valencians, ningú s’ha mogut –com a mínim públicament- del guió de felicitar a Bonig per la feina feta i mostrar lleialtat al qui, amb tota probabilitat, serà el seu successor, el president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón. No ha sigut el cas d’altres actors, des d’on s’han criticat durament les formes de la direcció popular. Com per exemple la vicealcaldessa socialista de l’Ajuntament de València, Sandra Gómez, que des del seu perfil de Twitter ha expressat que "em dóna ràbia veure una altra dona en política ‘apartada’ perquè hi ha una espècie de conclave superior d’homes que així ho ha decidit. Una vegada més veiem als senyors de torn determinar i decidir quin és el nostre paper".

"Les formes realment han estat terribles, però imagine que des de Gènova han buscat el moment i necessitaven que fóra abans de les eleccions madrilenyes", analitza el professor de comunicació política a la Universitat de València, Guillermo López. Per a López, tant la decisió de rellevar a Bonig com el moment tenen una clara lectura interna: "Casado i Egea tenen un control molt feble del territori. No controlen el partit a Galícia ni a Andalusia entre d’altres i necessiten reforçar-se davant una possible tercera derrota electoral que els deixarà en una posició molt feble, i més si Ayuso queda temptada de fer un pas endavant després dels resultats de dimarts".

En aquest sentit, el fet que Bonig haguera donat suport a Soraya Sáenz de Santamaría en les primàries que va guanyar Casado, sumat al seu escàs control del partit, han estat determinants a l’hora que la direcció estatal decidira fer el colp. "En aquest sentit, l’ensopegada de Bonig a Castelló, que és la seua província, ha estat fulminant", recorda aquest professor en relació al relleu a la presidència del partit a Castelló, on la seua candidata va renunciar en favor de la preferida de Casado, Marta Barrachina.

Grup parlamentari escapçat

"El Grup Parlamentari Popular està organitzat i cohesionat al voltant de Bonig –explica algú que coneix de prop les dinàmiques parlamentàries- i ara no queda clar qui s’ha d’encarregar de liderar-lo". I és que el principal handicap de la decisió de Gènova és que Mazón no és diputat. Això no soles li impedirà fer oposició a Ximo Puig des de la tribuna de les Corts, sinó que tampoc li permet posar mà –almenys directament- en l’elecció del nou síndic. "De fet, la millor oradora que té el PP al parlament és l’oriolana Eva Ortiz, enemiga acèrrima de Mazón, així que veurem com queda la cosa", segueixen les mateixes fonts.

Guillermo López reconeix el gran problema que suposa per a Mazón no ser diputat, però amb tot creu que "té un perfil jovial i alegre, molt millor que el de Bonig, que no deixava d’estar massa lligada al passat, i, a més, tenen dos anys al davant per donar-lo a conèixer". Precisament, tothom qui coneix Mazón, un dels fills polítics de Zaplana més avantatjats, reconeix el seu caràcter afable i conciliador, que s’exemplifica amb anècdotes com el seu pas per la música, quan, amb el grup Marengo, va arribar a finalista per representar Espanya a Eurovisió.

Un tracte personal, però, que no és incompatible amb la capacitat d’amarrar molt curt els seus espais. Un exemple podria ser la gestió a la Diputació d’Alacant, on a pesar de governa amb coalició amb Ciutadans, no hi ha arribat ni una lleu rèplica del terratrèmol murcià. O, anant un poc més lluny, el seu pas per l’Institut Valencià de la Joventut, quan va fer el buit i pràcticament escanyar econòmicament el Consell de la Joventut per haver escollit un president de les Joventuts Socialistes.

Amb tot, també hi ha gent que creu que Mazón no serà sinó un parèntesi mentre el PP prepara un altre candidat de cara al 2023. "Ara el que es porta són els perfils que polaritzen, com el d’Ayuso, i Mazón és exactament el contrari", assegura un diputat. A més, el seu marcat zaplanisme, tal com explica aquest perfil publicat per El Temps resultarà molt incòmode a la majoria campsista que encara controla el partit, sobretot a la província de València. Una opció que potser ara pot semblar remota, que, amb la velocitat que està agafant la política, caldria no descartar-la.