Público
Público

El PDeCAT demana més explicacions sobre la iniciativa de Puigdemont, la Crida Nacional per la República, abans de sumar-s'hi

La líder del partit, Marta Pascal, assistirà a la presentació de la Crida Nacional per la República a l'Ateneu Barcelonès per escoltar la proposta. Aquest cap de setmana, el Partit Demòcrata (PDeCAT) celebra la primera assemblea del partit, on s'haurà de debatre si abracen la iniciativa de Puigdemont.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

La portaveu del PDECat, Maria Senserrich, a la seu del partit, @PDemocratacat

La presentació d’un nou moviment polític impulsat pels líders de Junts per Catalunya ha sacsejat la seu del PDeCAT. El president de la Generalitat, Quim Torra, el president cessat a l'exili, Carles Puigdemont, i el diputat i ex-president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) empresonat, Jordi Sànchez, recolzen la Crida Nacional per la República, un espai que vol sumar actors independentistes més enllà dels partits polítics per fer un front comú. També, un front que podria diluir el PDeCAT entre les files dels homes i dones forts de Puigdemont i que es proposa només quatre dies abans que el Partit Demòcrata (PDeCAT) celebri el primer congrés com a partit.

La líder dels demòcrates, Marta Pascal, assistirà a la presentació del moviment que se celebra a l'Ateneu Barcelonès aquesta tarda. Així ho ha anunciat la portaveu Maria Senserrich, que ha dit estar oberts com a partit a sumar-se a la iniciativa: "Tot allò que sigui transversal, de suma i de defensa de la República, allà hi serem". La proposta, impulsada pel mateix líder "moral i polític" del PDeCAT sembla no haver estat pactada amb l'aparell dels demòcrates, qui demanen els detalls de la iniciativa abans de prendre una decisió: "Esperarem a que avui les persones que faran la presentació expliquin com ho volen fer, com ho plantegen. Per això hi serem: volem escoltar i veure quin camí prenem per encaixar-ho", ha dit Senserrich.

La proposta de Puigdemont, Torra i Sànchez la presentarà a l'Ateneu un dels noms forts de la militància del PDeCAT, Ferran Mascarell, qui, a més d'haver estat restituït com a delegat de la Generalitat a Madrid, també és l'encarregat de la ponència política del partit d'aquest cap de setmana. Els textos que es discutiran a l'assemblea del PDeCAT entre els associats del partit no mencionen la iniciativa de la Crida Nacional per la República, fet que denota que els plans de Torra i Puigdemont han arribat a la taula de la direcció del partit ja cuinats i amb intencions de pressionar. Ara el PDeCAT només compta amb quatre dies de marge de decisió i l'assemblea no podrà esquivar la qüestió en debat obert.

A més, la Crida Nacional per la República arriba tan sols una setmana després que Marta Pascal proposés a Carles Puigdemont com a president del PDeCAT. L'expresident s'hi va negar per dedicar-se a la seva defensa, però sembla que ara s'ha decidit per tirar una iniciativa política més enllà dels demòcrates que, a més, també vol sumar Esquerra Republicana. La presentació de la Crida també arriba tan sols dos dies després que el PDeCAT completés el registre de la marca de Junts per Catalunya que, tal com ha explicat Senserrich, es va demanar abans del 21-D per presentar-se com a partit polític a les eleccions. De nou, sembla que el nom de l'espai hereu de Convergència, Junts per Catalunya, podria tenir els dies comptats.

La iniciativa de fer un front comú no és nova. Va arribar de la mà de l'espai de Convergència el 2015 per encarar les eleccions autonòmiques de llavors, d'on va sorgir la coalició entre Esquerra Republicana i CDC, Junts pel Sí. També va sorgir a les passades eleccions del 21 de desembre, quan Carles Puigdemont també va anunciar el seu desig de presentar una llista comuna. Aquest cop els republicans s'hi van negar.

Ara la proposta torna de cara una tardor que es presenta un altre cop moguda, amb la Diada del setembre, l'aniversari de l'1 d'octubre i de totes les dates rellevants pel conflicte català, i la possibilitat de convocar altre cop eleccions el 27 d'octubre que Quim Torra ja va deixar anar darrerament.