Público
Público

Pensament crític "Gramsci ha estat més citat que llegit"

A mitjans de gener es va presentar l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya (AEGC). Públic parla amb el seu president, Joan Tafalla, sobre els seus objectius i l’actualitat del pensador sard.

El comunista sard Antonio Gramsci.
El comunista sard Antonio Gramsci.

A Joan Tafalla (Barcelona, 1953) se li fa difícil amagar l’entusiasme a l’hora de parlar d’Antonio Gramsci, un dels autors als quals, juntament amb la revolució francesa i la bolxevic, més temps ha dedicat. Aquest historiador és el president de l’Associació d’Estudis Gramscians (AEGC), una organització registrada al desembre i presentada el passat 16 de gener. L’AEGC, explica Tafalla, es crea "per tal d’ajudar i donar impuls i organicitat" a l’interès que ha sorgit "en els darrers anys per la figura del fundador del Partit Comunista Italià i gran filòsof". Aquest interès, precisa, "s’ha produït en el marc de l’aparició dels moviments socials posteriors a la crisi de l’any 2008: joves militants per la transformació social i diversos estudiosos dels moviments socials i polítics troben en l’obra de Gramsci conceptes potents que els permeten interpretar la realitat tractant de comprendre-la des de la globalitat".

Tanmateix, recorda que "a Catalunya, tot acompanyant les grans lluites obreres i populars dels anys seixanta o setanta del segle passat es va anar creant una certa corrent cultural gramsciana". “Hi van ajudar decisivament les traduccions de Gramsci fetes als anys seixanta per Jordi Solé Tura, l’antologia publicada per Manuel Sacristán l’any 1970, o l’obra Paco Fernández Buey, o de Juan Ramon Capella entre d’altres" així com "diverses intervencions i articles sobre Gramsci varen ser publicades a les revistes Nous Horitzons, Materiales, Mientras Tanto o Realitat", explica.

"Aquest interès per l’obra del comunista italià no va disminuir mai, però va patir un cert eclipsi com a producte del declivi dels moviments socials i polítics transformadors a partir del resultat del referèndum de la OTAN en endavant", aclareix Tafalla. L’historiador matisa que "tot i aquesta invisibilitat, l’interès per Gramsci va romandre en diversos sectors polítics i culturals i durant els llargs decennis de retrocés i derrota."

A Catalunya es va crear un cert corrent cultural gramscià els anys 60 i 70 del segle passat, que va disminuir posteriorment sense arribar a desaparèixer

L’AEGC és "una associació cultural sense ànim de lucre", de la qual "en pot formar part qualsevol persona interessada en estudiar l’obra de Gramsci o en divulgar el seu pensament", afirma Tafalla. L’associació es planteja "l’estudi i la difusió de Gramsci, així com la realització d’estudis, anàlisis o articles sobre les realitats polítiques, socials, culturals, històriques o ideològiques basades en les aportacions i el mètode d’aquest autor o dels estudiosos que n’utilitzen l’obra". Amb aquests objectius portaran a terme "seminaris, jornades i publicacions".

Llums i ombres en la recepció de Gramsci

"La potència de l’aparell conceptual gramscià és molt gran i això l’ha transformat en autor de referència, sobretot en l’àmbit de la politologia", assegura Tafalla. Per a ell, el seu pensament va "més enllà de la pretensió de construir una ‘ciència’ de la política que sigui útil per a qualsevol objectiu". Recorda que el sard creia "que l’art de la política s'havia de posar al servei d’una reforma intel·lectual i moral i precisament per això el seu pensament resta absolutament lligat a una determinada concepció del món i a una filosofia que ell anomena ‘filosofia de la praxi’". Es tracta d’un pensament "que a partir del concret aspira a una universalitat i per això precisa de camps conceptuals com la filosofia, l'antropologia, l’estudi de les classes subalternes, la crítica dels mecanismes del capitalisme madur, els estudis culturals, la filologia o la història".

El pensamen de Gramsci aspira a una "universalitat a partir del concret i per això precisa de camps conceptuals com la filosofia o l'antropologia", explica Joan Tafalla

Com es desprèn d’aquesta descripció, "el pensament de Gramsci és, necessàriament multidisciplinar i l’enfoc que cal per abordar-lo també ha de ser multidisciplinar". Amb tot, Tafalla confia "que la pròpia composició plural i diversa de l’AEGC" els "permetrà abordar les tasques que ens proposem amb una certa garantia d’èxit i de continuïtat". Pocs autors han estat tan citats com Gramsci en els darrers anys i precisament Tafalla opina que, sobretot darrerament, "potser ha estat més citat que llegit". "Alguns dels seus més recents lectors potser ho han fet des de la urgència de les tasques polítiques que es proposaven", afegeix i confia que l’associació permetrà fer un "abordatge més integral de l’obra del comunista italià".